L’aprofitament que els alumnes van traure de l’exposició “Lingüistes pel carrer” ens ha omplit de ganes de seguir mostrant la riquesa que ens regalen els catorze cartells que la conformen. A Almassora, per primera vegada, hem pogut transformar l’exposició en una espai d’ensenyament i oferir als escolars una mostra del material didàctic que, sens dubte, […]
FOTÒGRAFS FOTOGRAFIATS A BARCELONA, a.155
…i fer-se un autorretrat des dels Tres Turons, amb Barcelona al fons Ja fa temps que em delia per mostrar-vos fotògrafs fotografiats a Barcelona, però va passar allò de l’atemptat de les Rambles i vam guardar-ho al calaix de les coses estimades. Foto de família al Fòrum. 1… i I ara potser no siga el […]
VISITEM L’EXPOSICIÓ “LINGÜISTES PEL CARRER”
https://goo.gl/9xdZBB Premeu l’enllaç i podreu accedir a la informació que ofereix cada punt del mapa, lloc on hem portat l’exposició (verd) i on és previst de dur-la (taronja). Ja hem estat a Valls (l’Alt Camp), Elda (el Baix Vinalopó), Tortosa (el Baix Ebre), Rossell i Vinaròs (el Baix Maestrat), Castelló (la Plana Alta), Benassal (l’Alt […]
NOMS-7 Revista de la Societat d’Onomàstica
CARRERS (23) D’OFICIS, ‘B’ (4)
Encetem aquesta segona entrada sobre els carrers batejats amb oficis amb una imatge de Valladolid. Ja sabeu que ens cenyim al nostre domini lingüístic (de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer); l’exemple, però, valia la pena mostrar-lo. Si en la primera entrada, dedicada als oficis de la A, afegíem una auca dels gremis, en […]
LINGÜISTES PEL CARRER A VALÈNCIA
El Departament de Català de la Facultat de Filologia de València celebra el seu 40 aniversari i els “Lingüistes pel carrer” han volgut ser-hi presents per mostrar la tasca de Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Carles Salvador, Francesc Ferrer Pastor i la seua presència, junt amb la d’altres gramàtics i lexicògrafs d’arreu del territori, als […]
RETOLACIONS TOPONÍMIQUES I L’AGÈNCIA VALENCIANA DE TURISME
Des del tossal de Sant Cristòfol, a Benassal, es pot vore ben bé el Maestrat, l’Alcalatén, terres d’Aragó, del Montsià, la mar… Tot depén, això sí, de l’absència de calitja a l’estiu o de la boira a l’hivern. Heus ací, doncs, que es tracta d’un excel·lent mirador. L’Agència Valenciana de Turisme, amb bon criteri, […]
LxC A LA FUNDACIÓ CARLES SALVADOR (BENASSAL) Àngela Buj Alfara i Jesús Bernat Agut
Els catorze cartells de l’exposició “Lingüistes pel carrer” no deixen de viatjar. Després de Valls, Elda-Petrer, Tortosa, Rossell, Vinaròs, i la Universitat Jaume I, dilluns passat van aterrar a Benassal, a la Fundació Carles Salvador. L’espai, tan adient als lingüistes (alguns companys del mestre, gramàtic, lexicògraf i poeta), acomboia la mostra fins el punt de […]
 |
| 7 de juny de 2008. Inauguració de la Fundació Carles Salvador |
Si parlem del Mestre, se’ns pot figurar que parlem de Pompeu Fabra, i no aniríem errats, i es va guanyar el qualificatiu per tot el seu mestratge i quefer lingüístics. Però més pròxim a les nostres terres hi hagué un altre mestre, aquest també amb significativa aportació lingüística i alhora de vocació professional. Carles Salvador Gimeno (València 1893-1955) exercí el magisteri, entre altres pobles com Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida) o la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a Benassal i, com és sabut, fou en aquest poble de l’Alt Maestrat a on fructificà la seua tasca lingüística. Aquest gust i amor per la llengua no fou exclusiu per la lingüística, sinó que també va ser cridat per les muses. Així, la seua faceta poètica ens és ben coneguda i reconeguda. Els estudis imprescindibles de Pere-Enric Barreda, Josep Daniel Climent, Lluís Meseguer, Vicent Pitarch, Vicent Simbor…, entre altres, i els homenatges, exposicions, etc., promoguts per diverses institucions, ens acosten a tot el polimorfisme d’aportacions que feu Carles Salvador: mestre, gramàtic, poeta, dramaturg, etnòleg…
Cartell de l’exposició “Lingüistes pel carrer” dedicat a Carles Salvador.
L’obra de Salvador Gimeno, covada i desenvolupada fonamentalment a Benassal, ha tengut un reconeixement que no ha quedat reclòs al Rivet o a la Font d’En Segures. La creació de la Fundació Carles Salvador, amb seu a Benassal, amb el copatronatge d’institucions tan imprescindibles per a aquesta com l’Institut d’Estudis Catalans i l’ajuntament de Benassal ha materialitzat la difusió i reconeixement de la seua obra en l’Aula Museu, amb seu a la localitat al carrer de la Mola, núm. 8
El nostre mestre, el nostre lingüista, en la seua vessant gramatical ─i també poètica─ ens ha permès seguir-lo pels carrers de la nostra geografia cercant aquell carrer, aquella avinguda a on estiguera també reconegut. En total, fins avui, n’hem localitzat dènou, concentrats al País Valencià i ubicats sobretot en comarques valencianes. Així, dotze vies urbanes porten el nom de Carles Salvador (11 carrers i 1 avinguda a Montserrat) en pobles i comarques de València:
Benaguasil (el Camp de Túria), Rotglà i Corberà (la Costera), Puçol (l’Horta Nord), Aldaia (l’Horta Oest), València (l’Horta), l’Alcúdia, Carlet, Montserrat i Museros (la Ribera Alta), Gandia i Xeraco (la Safor) i Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida).
Sis carrers se situen a les comarques de Castelló:
Benicàssim, Castelló de la Plana, Torreblanca (la Plana Alta), Onda, Xilxes (la Plana Baixa) i Vilafranca (els Ports).
A les comarques alacantines només ho trobem a Pedreguer (la Marina Baixa).
 |
| Carrers dedicats a Carles Salvador. Mosaic d’Hugo Bernat
|
De les seues dedicacions lingüístiques i creatives, tres són reconegudes en algunes plaques: carrer Mestre Carles Salvador, a Aielo de Malferit; carrer del lexicògraf Carles Salvador, a l’Alcúdia; carrer del Poeta Carles Salvador, a València.
Aquestes tres dedicacions són materialitzades en aportacions de conferències com “El bilingüisme: problemes que planteja a les escoles”, “La gramàtica no ha de matar la llengua”…, o els 399 lemes del Petit vocabulari de Benassal, del qual Carles Salvador ens diu:
«El present vocabulari comprèn solament mots propis del parlar de Benassal, que no figuren en la part publicada del Vocabulari del Maestrat, replegat i ordenat per Joaquim Garcia Girona, el qual vocabulari registra fins al mot guaja (amb pronúncia castellana).
Hi hem afegit alguns mots que tot i ésser registrats al tal Vocabulari del Maestrat els havem oït amb una altra pronúncia o amb una distinta significació, o bé amb un matís de significació diferent.
El present recull no és altra cosa que una part mínima del tresor lèxic del Maestrat i, no caldria dir-ho, una part del benassalenc, les característiques del qual ja han estat estudiades pels filòlegs.»
Aprofitem també la referència a Mn. Joaquim Garcia Girona per a congratular-nos per la troballa del carrer dedicat a Benassal, a l’autor de Seidia. Nom que portà ja el carrer de l’Hostal, l’any 1922, en què se l’anomenà fill adoptiu, i al mateix carrer figurava una placa que fou destruïda durant la Guerra Civil. Amb aquest carrer, l’autor benassalenc en té dos a tot el domini lingüístic, juntament amb el carrer dedicat a Castelló de la Plana.
De la faceta poètica, que apareix a la placa de València, us deixem amb «El bes als llavis» i us esperem dilluns 7 d’agost, a les 7 de la vesprada, a la Fundació Carles Salvador, en què presentarem l’exposició Lingüistes pel carrer, i hi serà fins el 25 d’agost.
Veniu i gaudiu i bon estiu!
Dins l’amagatall del cor
hi ha una galta pàl·lida,
la tebior d’un bes molt fi
i una paraula punxaguda
que tu mai no vas dir-me.
Dins l’amagatall del llavi
hi ha desiguals petjades
d’unes dents amorosides:
-Tot el somni d’un Amor
dorm, caut, al trébol dels llavis-.
Dins l’amagatall dels ulls
nia la teua mirada
ben farcida de guspires
com el cel replé d’estrelles…
El teu llavi s’esbadella.
Tremola al vent del desig, el teu cor…
I l’Amor, nu i fredolic,
cus i recús, per cobrir-se,
les sedes dels nostres records
(fragment del “Poema de tu i jo”, dins de l’obra El bes als llavis. Castelló de la Plana: Biblioteca de Contemporanis, núm. IX – Societat Castellonenca de Cultura, 1934)
CARLES SALVADOR A “LINGÜISTES PEL CARRER” Amb Àngela Buj Alfara i Jesús Bernat Agut
DE LLULL I L’ARXIDUC, UN SAVI A MIRAMAR
Per la serra de Tramuntana, a Mallorca, en haver deixat Valldemossa i després d’un seguit de revoltes entre carrasques, pins i bancals d’oliveres, gosem albirar de reüll taques d’aquesta mar nostra abans d’entrar al monestir de Miramar. Deixem el cotxe sota l’ombra d’una olivera i, abans de pagar l’entrada, ens entretenim a llegir una […]