Sant Antoni a Almassora és més que una foguera. Així estaven els carrers el 17 de gener del 1946. La vespra de Sant Antoni va caure una grannevada. També celebrem ‘la Matxà‘ (foto de Paco Membrado) Sant Antoni, amb el porquet, està en una capelleta… ..d’un carrer que, com tants, pateix esquizofrènia bilingüista. I també és […]
RETOLACIONS VIÀRIES I TOPONÍMIA (1)
Amb les entrades anteriors d’aquesta secció hem pogut veure com la Toponímia mostra la seua interdisciplinarietat i transversalitat en parlar-nos d’Etnografia, Geologia, Història de la llengua, Lingüística, Història… La Sociolingüística, l’ús i el no ús de la nostra llengua, la seua salut, els prejudicis, la política língüística, els complexos… els podem veure, també, amb les retolacions viàries […]
CARRERS (2) DE MURS I VALLS
L’enregistrament és de l’abril del 76. La tia Sunsion em deia que el seu home i més gent del poble van construir l’hospital ‘a musivalls‘, mot que no vaig entendre. ‘Si el tio Pepe alçara el cap i veiera que han desfet l’hospital per fer l’ajuntament es tornaria a morir.’ En acabant em va […]
CARRERS (1) DEL CALL, LA POLS I L’AMARGURA
I ara, carrers? Si, tornarem sobre els colors i sobre els genèrics. Amb tot, tractem de mostrar la diversitat de la riquesa cultural que conté la toponímia, els noms de lloc. Per això anem espigolant, d’ací i d’allà. Amb el temps posarem ordre en aquesta anarquia i farem cas d’allò que deia el professor Moreu […]
NOU I VELL A LA TOPONÍMIA (II)
Aquesta nova seqüència sobre el VELL i el NOU ben bé es mereix una el.lipsi cinematogràfica: travessem la nevada porta Nova, regal d’Esperança Moliner en les col.laboracions de l’entrada anterior, i obrim amb la mateixa porta Nova, ben assolellada ara, per parlar-vos de topònims majors que tenen a veure amb el NOU i el VELL. […]
NOU I VELL A LA TOPONÍMIA ( I )
M’exalta el nou i m’enamora el vell (J.V.Foix) El mas Vell, vora el camí de Culla, guaita sobre el pla de Vistabella. El mas Nou, veí de Sant Bertomeu, a la serra del Boi (Vistabella del Maestrat) Nou i vell, vella i nova, bategen un grapat de topònims. Difícil trobar un poble que no tinga […]
EL ROIG A LA TOPONÍMIA
La Pena-roja no és cap destorb comunista; es tracta d’una penya calcària envermellida per la bellesa de la Vallussera. A banda del fàcil acudit, durant el franquisme se’n van fer molts, d’acudits, amb pobles que tenien el roig dins el topònim, com ara Massarrojos. El roig és, potser en lluita amb el blanc/alb, el color […]
TAUTOLOGIES A LA TOPONÍMIA
Castell d’Alcalà de Xivert La tautologia consisteix en l’ús de diferents paraules per expressar un idèntic significat, allò que en diem redundància o pleonasme.Moltes vegades hem dit,entrar dins, eixir fora, pujar amunt o baixar cap avall.Qualsevol sap que dirpujarja implica anar ‘amunt’ ibaixar, anar cap‘avall’; són, doncs, idees redundants, repetides. Castell dels Alcalans, vora el […]
ABEURADOR. (Genèrics en la Toponímia)
Un dels dictats de la natura, el més lingüístic, ens l’ofereix la Toponímia. Els noms de lloc ens parlen de certes característiques de l’espai que bategen i, sovint, de la seua història. Amb aquestes entrades tractem d’oferir una mostra gràfica dels genèrics més productius en la nostra toponímia. El genèric és la part del topònim […]
TOPONÍMIA EFÍMERA
Dictats de la natura (4) També el cel té el seu relleu, fins i tot costaner. El bateig toponímic, però, esdevindria inútil. Amb la pluja s’esvaeix el núvol i s’ofeguen els noms. Relleu celestial. Oronímia o hidronímia?