L’àvia de Francisco Rodríguez té la dolçor d’un rostre dibuixat per les ratlles de la vida dels seus 98 abrils. Per molts anys! L’alumnat d’Imatgies (Valencià: llengua i imatge i Valencià: habilitats comunicatives) i l’alumnat de 1r Bat-A, amb estreta col·laboració, han trobat fragments del text que demanaven una imatge. Hi dediquem 6 entrades, on […]
EL NOSTRE ALFABET. Miriam i Víctor
AIGUATGE Amb l’aiguatge del matí no puc fer cap rodolí. BRUTÍCIA La brutícia s’amaga a la paret observeu que és un fet. CONTINUÏTAT Aquesta groga ratlla ens porta cap a la palla. DEVOCIÓ En la font sents devoció, mira-la que perfecció. EMOTICONA Aquesta emoticona he trobat en la soca de l’arbre tallat. FORATS Redeu quant […]
COVAR EL CONSTIPAT
Covar és allò que fan les maretes amb els ous per tal que esdevinguen pollets. Si, ja ho sabem, també alguns pares fan de mare. Fins i tot el cuquello deixa que siguen altres aus que li coven els seu ous. També es coven les pataques quan es colguen en la cendra, i si l’arròs s’empassa també […]
G, L’ALFABET DE L’INSTITUT
Avui ens toca la G. Semblava que ja ho havíem oblidat, però ens resten unes quantes lletres d’aquell ALFABET DE L’INSTITUT que vam encetar tot seguint un anterior ALFABET DE LA VILA. La G, d’aquelles lletres sobre la gespa. (Laura Montalbán) Gimnàstica (Víctor Blanch) Gimnàs (Alejandro Ocaña) Graffiti (Víctor Blanch) Gorra (Gabarri, amb G) Graffiti […]
LLUNA AL PLE. Lluna vella de desembre
Dictats de la natura (6) Enguany és la tretzena lluna vella, recordeu les dues d’agost. Bo, al cap i a la fi, és la mateixa, però mai no és igual, com tampoc la mar, ni el capvespre ni la nit. Diuen que és mentidera però innocent no ha deixat de fer el seu ple aquest 28. […]
NADALETES AMB LLETRA (per encetar un bon any)
Les nadales són cançons d’aquestos dies i les nadaletes, ho recordeu, precioses flors d’hivern.Em van dir, a cau d’orella, que s’enyoraven per allò de no tenir cap lletra, com les seues germanes cantades. Són nadaletes joganeres, ‘aparaulades’. Cadascuna enceta el desig que més estimeu. Només hi resten, però, poques lletres: una I d’independència, la U d’unió, la N […]
LA TARDOR (ironia, retòrica visual)
La tardor: període matiner de l’any que abraça un curs acadèmic (foto 08:17)
PEDRETES. La descripció
La literatura també consisteix a treure bellesa de les coses més menudes i insignificants. Un aprenentatge que ens porte a gaudir del saber mirar, trobar, descobrir, tastar, amb voluntat vital. Quelcom que ens faça apreciar els brins, les coses mínimes… Perquè res no és mesquí PEDRETES Petites com els infants, suaus com la pell d’un […]
UNA ULLADETA (La comparació)
No ha tingut temps per més. Aquesta nit ha plogut a bots i barrals, a cànters. Feia tant de temps que no plovia! I al matí, us ho jure, no esperava que el sol guaitara. Ha estat un instant, perquè tot seguit ha retornat la pluja i el sol s’ha esvaït. Però ha estat d’agrair que el […]
L’ESPERANÇA BLANCA… QUE ES FAÇA NEGRE
Aquest matí de dissabte no hem deixat d’escolumbrar, dalt del mas de Roc, el collet, aquell perfil de la serra, el canvi de l’aiguavessant per on s’anuncia el desig, el desig de veure crèixer al matí un núvol de cotó i que s’ennegresca a migdia per descarregar a la vesprada; tanta és la set de l’arbreda. Avui […]