Val a dir que anit, vespra ennuvolada de Sant Antoni, la lluna no acabava de lluir. Heus ací, però, que algú havia amanit una exposició I la lluna encuriosida entre núvols i gassetes va guaitar. I encara va pintar un tímid riu d’argent. Aquest matí, abans que eixira el sol, s’ha penjat com un garlanda […]
NOU I VELL A LA TOPONÍMIA (II)
Aquesta nova seqüència sobre el VELL i el NOU ben bé es mereix una el.lipsi cinematogràfica: travessem la nevada porta Nova, regal d’Esperança Moliner en les col.laboracions de l’entrada anterior, i obrim amb la mateixa porta Nova, ben assolellada ara, per parlar-vos de topònims majors que tenen a veure amb el NOU i el VELL. […]
DAMUNT LA RATLLA.
El darrer cap setmana, en aplegar a Mallorca, vam veure nàixer la pluja i, a la vora, la ratlla de Sant Martí. Mai l’havíem tinguda tan a l’abast. Una llegenda masovera diu que si t’acostes prou i hi pixes, canvies de sexe. Temptadora com és, ens va seguir una estona. Damunt Llucmajor m’hi vaig decidir. L’hostessa, […]
NOU I VELL A LA TOPONÍMIA ( I )
M’exalta el nou i m’enamora el vell (J.V.Foix) El mas Vell, vora el camí de Culla, guaita sobre el pla de Vistabella. El mas Nou, veí de Sant Bertomeu, a la serra del Boi (Vistabella del Maestrat) Nou i vell, vella i nova, bategen un grapat de topònims. Difícil trobar un poble que no tinga […]
EL ROIG A LA TOPONÍMIA
La Pena-roja no és cap destorb comunista; es tracta d’una penya calcària envermellida per la bellesa de la Vallussera. A banda del fàcil acudit, durant el franquisme se’n van fer molts, d’acudits, amb pobles que tenien el roig dins el topònim, com ara Massarrojos. El roig és, potser en lluita amb el blanc/alb, el color […]
TAUTOLOGIES A LA TOPONÍMIA
Castell d’Alcalà de Xivert La tautologia consisteix en l’ús de diferents paraules per expressar un idèntic significat, allò que en diem redundància o pleonasme.Moltes vegades hem dit,entrar dins, eixir fora, pujar amunt o baixar cap avall.Qualsevol sap que dirpujarja implica anar ‘amunt’ ibaixar, anar cap‘avall’; són, doncs, idees redundants, repetides. Castell dels Alcalans, vora el […]
ABEURADOR. (Genèrics en la Toponímia)
Un dels dictats de la natura, el més lingüístic, ens l’ofereix la Toponímia. Els noms de lloc ens parlen de certes característiques de l’espai que bategen i, sovint, de la seua història. Amb aquestes entrades tractem d’oferir una mostra gràfica dels genèrics més productius en la nostra toponímia. El genèric és la part del topònim […]
DESÍDIA
No, no, la cançó aquella era Perfídia. Desídia és deixadesa, neglicència, messinfotisme, indolència, abandó, despreocupació, mandra, passotisme… Afegiu-hi els que vulgueu. Ja ens tenen acostumats. Altres anys era la caseta de la Creu-roja que ja no ho és i se n’ha anat quan tocava. El problema de les aixetes platgeres persisteix i, a més, enguany ens trobem […]
EMPELTAR CIRERERS PER SANT JOAN
Sí, també per Sant Joan podem empeltar els cirerers. Aprofitem la lluna vella i el fet que enguany, tot i que semble tard, gràcies a les pluges trobem els arbres amb molta força. Podem empeltar-los amb les tres modalitats que us mostrem a continuació: de planxa, d’escut i de canut. Com que aquelles […]
FLORS DE BALADRE. UC. EIVISSA
Flors de Baladre és una cançó que Isidor Marí, del grup UC, d’Eivissa, va composar el 1976. És tan senzilla com preciosa, una joieta eivissenca que també ens ajuda a entendre el dialecte i comentar-ne alguns mots, tan bonics com ‘baladre’, ‘torrent’, ‘cocó’ i ‘al·lotes’. Amb tot, caldrà que ompliu, primer o després de […]