Potser no siga ressenyable el fet que el cel haja tingut a bé besar la terra, però fa tant que no festegen! Ha estat només una estona, a tot estirar una marraixeta per metre quadrat, res que prometa la saó que demana el bosc i suplica el bancal. Les oliveres grans no rapegen, els ametlers […]
LLUNA VELLA D’ABRIL
Potser, com nosaltres, esperaven pescar la lluna. Mentre les gavines, després d’abandonar les Goles, corrien cap al nord, aquestes garces dormirien al Millars. I vora les nou, que no les vuit, encetava l’alçada una lluna… rogenca, com el sol que l’encalça. La lluna, la bruna vestida com vol Torna […]
CARRERS (4) DE LA FARINA AL FORN
Enguany, la XVIIa edició de la Primavera Literària la dediquem a l’autor borrianenc i valencià Octavi Monsonís. El títol de la seua novel·la, Carrer de Pas, sembla feta per aquestes entrades de toponímia urbana, més quan la portada ens regala aquest taulellet. Òbviem, en aquesta ocasió farinosa, els molins, tot un món que mereixeria una altra […]
PRIMAVERA A L’INSTITUT (2). Ferran Guardiola
Davall de la nostra servera està soterrat Merlí (que no el busquen a Camelot, ni a la Bretanya, ni per la gran ni per la petita). Ens acompanya des de l’ombra de l’arbre que mñés s’estima la fresca i que més tard floreix. La parra feréstega, encara no domesticada, s’arrapa a la paret i s’enfila […]
PRIMAVERA A L’INSTITUT. Ferran Guardiola.
El temps passa per l’Institut i, mentre el palmito mostra la seua flor desconeguda, el mangraner ha brotat i les taques es mengen la soca I la flor del roure penja al costat de fulles i macarotes antigues Hem d’anotar, matxadianament, el brot de la figuera aèria que ha aparegurt enganxat a la biga Casuarines […]
LA MURTA. Horta entre serres.
Situat al terme d’Alzira, la Murta és un paratge emblemàtic del nostre país, ben estimat pels valencians de les comarques centrals i gairebé desconegut per a la gent de Castelló. Mereix un seguit d’excursions; des de la simple passejada -que us proposem avui- fins caminades que naveguen per la mateixa cresta de la serra. La murta, Myrtus […]
L’AIGUA ÉS ROSA. Dictats de la natura
L’aigua és verda, ens deia Salvador del Tossalet. I la frase era certa i clara com l’aigua. Enguany, gener ha estat càlid com ho és el febrer. De ponentades n’hem patit unes quantes i alguns asseguraven que després de Reis ja hi hauria ametlers florits. La sequera, però, ha restat forces a l’arbreria perquè esclatés abans […]
LLUNA VELLA DE FEBRER. Plena, vella i bella.
Dir que la lluna és matinera resulta paradoxal, però així ho diem, encara que siga vesprada, quan alguna cosa s’esdevé prompte. I avui la lluna ha eixit quan encara el sol s’amagava, com volent saludar el capvespre. I avui, que el Corte Inglés celebra ‘El día de los […]
BASSA I BASSOT. Genèrics a la toponímia (2)
Tot i que el dia era assolellat, el fred intens mantenia el bassot congelat… A la dreta intuïm un mas, esguardat tothora pel Penyagolosa i batejat amb el seny del relleu: els Collados. Després d’unes entrades urbanes i viàries, perduts entre sants, tornem als genèrics. Recordeu que vam encetar aquesta secció amb l’abeurador I, a […]
LLUNA VELLA DE GENER. VESPRA DE SANT ANTONI.
Val a dir que anit, vespra ennuvolada de Sant Antoni, la lluna no acabava de lluir. Heus ací, però, que algú havia amanit una exposició I la lluna encuriosida entre núvols i gassetes va guaitar. I encara va pintar un tímid riu d’argent. Aquest matí, abans que eixira el sol, s’ha penjat com un garlanda […]