Resta encara una coveta de llum quan la pluja va tancant la cortina! I aleshores, la mar es pinta de savina i ginebre … i, bordeta de mena, bromeja amb les roques
Dictat de la natura escrit en l’arena
La imatge de dalt és del dia 8 de setembre, una setmana després dels aiguats que arrossegaven cotxes a les Cases d’Alcanar o que inundaven baixos de les Vil·les de Benicàssim. En un principi, desestimat el riu Millars com a causant d’aital quantitat de canyes, hom pensava que l’origen havia estat el barranc de […]
l’Aufacada, vora l’illa de Buda
Amb els cavalls sembla la Camarga, però és més prop… al delta de l’Ebre, de l’Ebro, com ells diuen. Havia decidit penjar les imatges sense mots perquè ja diuen prou. A més, el mapa adjunt també n’explicita la toponímia d’aquests calaixos, no sé si sinònims dels ‘quadros de l’arròs’ de la Plana de Castelló. I […]
“Allò que no es veu… és Mallorca”. Toponímia agosarada (amb Rafael Delgado Artés)
El vent de nord-est és un gran mestre per mostrar-nos allò que no estem avesats a veure sovint. Amb el mestral, quan el sol s’amaga i és horabaixa, capvespre o a boqueta de nit, es retalla encara més la silueta de serres llunyanes que sorgeixen com a illes enmig de la mar, allà a migjorn. […]
Sant Pau amb les fulles mortes
No caldrà dir massa; les imatges en parlen. En tot cas, deixeu-me que hi posem aquella gran cançó de què tots en coneixeu alguna versió: la de Grappelli amb Oscar Peterson, la d’Yves Montand, potser la de Nat King Cole o Marina Rossell, Edit Piaf, Juliette Greco, Andrea Bocelli… En aquesta ocasió us deixe les […]
Dersú Uzalá, un dictat de la natura
Acabe de veure el film de Kurosawa que va guanyar l’Òscar a millor pel·lícula de parla no anglesa el 1976, aquell any tan important per tantes coses. I hauria de dir que l’acabe de reveure per cinquena o sisena vegada. Recorde que, prou abans de passar-la durant alguns cursos als alumnes d’audiovisuals, vaig admirar Dersu Uzala […]
Timba i estimbar-se, lèxic costaner
A Joan S. Bertran i Cavaller, autor del Vocabulari de Cruïlla, que ens ha deixat avui Hi ha mots del nostre riquíssim lèxic que ens són desconeguts, entre d’altres raons per motius espacials i temporals. Quantes vegades no hem sentit l’expressió de queixa lingüística Això no ho he sentit en la vida! Com si qualsevol […]
Reflexions aèries, antics paisatges
Les imatges corresponen al període 2007-2019. La reflexió ens l’aporten les diverses fotografies d’un cel que era full en blanc on escrivien els avions, molts avions! El trànsit aeri, el tràfec a què es veia sotmés el cel, era ben dens; tots viatjàvem amunt i avall i els avions omplien ben aviat el full de […]
Solsida, portell i tornar. Lèxic i toponímia. La pedra (2)
A Cosme Aguiló, exquisit pedrapiquer i excel·lent toponimista. Fa uns quants anys, quan entrevistàvem un dels informants per al treball sobre la toponímia de Vistabella, davant uns bancals solsits se’m va ocórrer lamentar el seu estat. “Més val que no haguem de tornar-les, mal senyal seria…”, va ser el comentari d’aquell home. Els masos ja […]
El rebrot de la natura. Jocs florals
Ja ho deia Salvador del Tossalet: “L’aigua és molt verda!”. Seixanta-quatre dies i 644 litres després he tornat als bancals. I heus ací que amb el bes de la pluja, que no ha conegut confinament, i l’absència d’humanitat, el rebrot de la natura ha estat espectacular, i l’arribada… un camí de flors. L’esclat de la […]