7 de juny de 2008. Inauguració de la Fundació Carles Salvador
Si parlem del Mestre, se’ns pot figurar que parlem de Pompeu Fabra, i no aniríem errats, i es va guanyar el qualificatiu per tot el seu mestratge i quefer lingüístics. Però més pròxim a les nostres terres hi hagué un altre mestre, aquest també amb significativa aportació lingüística i alhora de vocació professional. Carles Salvador Gimeno (València 1893-1955) exercí el magisteri, entre altres pobles com Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida) o la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a Benassal i, com és sabut, fou en aquest poble de l’Alt Maestrat a on fructificà la seua tasca lingüística. Aquest gust i amor per la llengua no fou exclusiu per la lingüística, sinó que també va ser cridat per les muses. Així, la seua faceta poètica ens és ben coneguda i reconeguda. Els estudis imprescindibles de Pere-Enric Barreda, Josep Daniel Climent, Lluís Meseguer, Vicent Pitarch, Vicent Simbor…, entre altres, i els homenatges, exposicions, etc., promoguts per diverses institucions, ens acosten a tot el polimorfisme d’aportacions que feu Carles Salvador: mestre, gramàtic, poeta, dramaturg, etnòleg… 



 


Cartell de l’exposició “Lingüistes pel carrer” dedicat a Carles Salvador.
 

L’obra de Salvador Gimeno, covada i desenvolupada fonamentalment a Benassal, ha tengut un reconeixement que no ha quedat reclòs al Rivet o a la Font d’En Segures. La creació de la Fundació Carles Salvador, amb seu a Benassal, amb el copatronatge d’institucions tan imprescindibles per a aquesta com l’Institut d’Estudis Catalans i l’ajuntament de Benassal ha materialitzat la difusió i reconeixement de la seua obra en l’Aula Museu, amb seu a la localitat al carrer de la Mola, núm. 8 


 

 

 

El nostre mestre, el nostre lingüista, en la seua vessant gramatical ─i també poètica─ ens ha permès seguir-lo pels carrers de la nostra geografia cercant aquell carrer, aquella avinguda a on estiguera també reconegut. En total, fins avui, n’hem localitzat dènou, concentrats al País Valencià i ubicats sobretot en comarques valencianes. Així, dotze vies urbanes porten el nom de Carles Salvador (11 carrers i 1 avinguda a Montserrat) en pobles i comarques de València:

Carles Salvador al carrer

Benaguasil (el Camp de Túria), Rotglà i Corberà (la Costera), Puçol (l’Horta Nord), Aldaia (l’Horta Oest), València (l’Horta), l’Alcúdia, Carlet, Montserrat i Museros (la Ribera Alta), Gandia i Xeraco (la Safor) i Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida).

Sis carrers se situen a les comarques de Castelló:
Benicàssim, Castelló de la Plana, Torreblanca (la Plana Alta), Onda, Xilxes  (la Plana Baixa) i  Vilafranca (els Ports).
A les comarques alacantines només ho trobem a Pedreguer (la Marina Baixa).

Carrers dedicats a Carles Salvador. Mosaic d’Hugo Bernat

 
De les seues dedicacions lingüístiques i creatives, tres són reconegudes en algunes plaques: carrer Mestre Carles Salvador, a Aielo de Malferit; carrer del lexicògraf Carles Salvador, a l’Alcúdia; carrer del Poeta Carles Salvador, a València.
Aquestes tres dedicacions són materialitzades en aportacions de conferències com “El bilingüisme: problemes que planteja a les escoles”, “La gramàtica no ha de matar la llengua”…, o els 399 lemes del Petit vocabulari de Benassal, del qual Carles Salvador ens diu:
«El present vocabulari comprèn solament mots propis del parlar de Benassal, que no figuren en la part publicada del Vocabulari del Maestrat, replegat i ordenat per Joaquim Garcia Girona, el qual vocabulari registra fins al mot guaja (amb pronúncia castellana).
Hi hem afegit alguns mots que tot i ésser registrats al tal Vocabulari del Maestrat els havem oït amb una altra pronúncia o amb una distinta significació, o bé amb un matís de significació diferent.
El present recull no és altra cosa que una part mínima del tresor lèxic del Maestrat i, no caldria dir-ho, una part del benassalenc, les característiques del qual ja han estat estudiades pels filòlegs.»
Aprofitem també la referència a Mn. Joaquim Garcia Girona per a congratular-nos per la troballa del carrer dedicat a Benassal, a l’autor de Seidia. Nom que portà ja el carrer de l’Hostal, l’any 1922, en què se l’anomenà fill adoptiu, i al mateix carrer figurava una placa que fou destruïda durant la Guerra Civil. Amb aquest carrer, l’autor benassalenc en té dos a tot el domini lingüístic, juntament amb el carrer dedicat a Castelló de la Plana.

De la faceta poètica, que apareix a la placa de València, us deixem amb «El bes als llavis» i us esperem dilluns 7 d’agost, a les 7 de la vesprada, a la Fundació Carles Salvador, en què presentarem l’exposició Lingüistes pel carrer, i hi serà fins el 25 d’agost.

Veniu i gaudiu i bon estiu!
Dins l’amagatall del cor
hi ha una galta pàl·lida,
la tebior d’un bes molt fi
i una paraula punxaguda
que tu mai no vas dir-me.
Dins l’amagatall del llavi
hi ha desiguals petjades
d’unes dents amorosides:
-Tot el somni d’un Amor
dorm, caut, al trébol dels llavis-.
Dins l’amagatall dels ulls
nia la teua mirada
ben farcida de guspires
com el cel replé d’estrelles…
El teu llavi s’esbadella.
Tremola al vent del desig, el teu cor…
I l’Amor, nu i fredolic,
cus i recús, per cobrir-se,
les sedes dels nostres records
(fragment del “Poema de tu i jo”, dins de l’obra El bes als llavis. Castelló de la Plana: Biblioteca de Contemporanis, núm. IX – Societat Castellonenca de Cultura, 1934)

 

CARLES SALVADOR A “LINGÜISTES PEL CARRER” Amb Àngela Buj Alfara i Jesús Bernat Agut

CARRERS (22) D’OFICIS ‘A’ (3)

Enlairats i desapercebuts, traduïts i traïts, clars o mig esborrats, de vegades absents, els noms dels carrers són portadors d’una informació que, sovint, ens ajuda a entendre més la nostra història, la nostra cultura, la morfologia dels mateixos vials, el paisatge del terme o la riquesa dialectal de la nostra llengua. En aquest cas, els […]

DEL CONSUM DE PEIX I LA MORT DELS MOTS. Viure en valencià (2)

Mercat del Ninot, a Barcelona   Ja fa 35 anys, dins aquell butlletí de La Vila-roja, denunciàvem l’entrada de castellanismes a través de la retolació. Clar, aleshores la retolació en valencià era inexistent i quan els productes naturals esdevenien productes enllaunats, congelats o elaborats, amb una etiqueta damunt l’envàs, el castellà n’era l’única llengua de […]

“LINGÜISTES PEL CARRER” A VINARÒS………… TROSSET DE CEL

Vinaròs, trosset de cel. Amb aquestes quatre senzilles, però emblemàtiques, paraules, els vinarossencs, i les vinarossenques també, ens sentim acomboiats de pensar que el nostre poble és un lloc evocador del locus amoenus. Si bé s’han fet moltes destrosses urbanístiques al llarg de la costa, alguns raconets resten encara verges ─pensem en Sòl de Riu─ […]

CARRERS (21) D’OFICIS (2) I DE GREMIS, SON CASTELLÓ S’ENDÚ LA PALMA.

Santa Quitèria m’ha deixat uns dies per Palma. I heus ací que he trobat tanta gent a finals de maig d’enguany com fa dos anys a l’estiu. M’han dit que l’abril era igual. No és d’estranyar que els mallorquins se’n queixen. Altrament, Omar, Làzaro, Rogiero, Pablo, David i la teclista potser facen l’agost; la seua […]

JOAN COROMINES, LxC I ROSSELL: “Estimem la nostra llengua”

Dins el Congrés Joan Coromines i el País Valencià que s’ha celebrat aquest darrer cap de setmana a Benicarló, Vinaròs i Rossell, en aquest poble on Coromines veia una terra més ‘rossenca’ que l’evident  tonalitat de Canet lo Roig, vam tindre l’ocasió d’exposar la mostra “Lingüistes pel carrer”, alhora que disfrutàvem, gaudíem, fruíem i xalàvem […]

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt