Pots entrar i llegir Noms-22. I si t’agrada l’estudi dels noms de lloc i de persona guaita al web de la Societat d’onomàstica i fes-te’n soci!
Arbres singulars entre Penyagolosa i el riu de Montlleó
A banda de la seua monumentalitat, hi ha arbres que es guanyen el nom per algun fet o qualque tret singular; és la singularitat, la diferència de la resta dels de la seua espècie, allò que els fa mereixedors d’un bateig. Aquests fitotopònims són també notaris del paisatge; de vegades, del paisatge pretèrit. Com aquest […]
ATZENETA DEL MAESTRAT, 30 ANYS DELS FULLETS “TOPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS”
Avui fa trenta anys que s’encetava la col·lecció Toponímia dels Pobles Valencians amb l’opuscle sobre Atzeneta del Maestrat. La invitació dels dos consellers i l’alcalde palesava la importància que havien volgut donar al projecte toponímic que els professors Vicent Rosselló i Emili Casanova havien engegat des del Mestratge de Toponímia (València 1990-91). Tot regirant […]
LA MAR DE LLUNES (novembre-24)
Tot i la persistència mensual d’aquest fenòmen, no em canse d’admirar la lluna els dies que dibuixa el seu riu d’argent. No pretenc allò de fer una bona foto de qualitat que ens mostre els detalls, els cràters i tot allò que desdibuixa la nostra lluna; són fotos d’un mòbil qualsevol. Ací, la lluna […]
Manteniment de la desídia. Retolacions turístiques
En el context de què parlem és una paradoxa, efectivament. Manteniment i desídia són ací termes oposats, una mena d’antítesi en la resolució de l’administració davant les execucions de qualsevol obra. Després de la inauguració, en acabant del còctel i de les fotografies de premsa, convé saber que allò tan bonic que ens informa dels […]
Ressenyar un ressenyador. “Geometría del desconcierto”
Ja podeu imaginar que el títol d’aquesta entradeta, no del llibre de Jose MIguel Segura, dona per a senyar-se… i persignar-se. Només pretenc, agosarat com sóc, parlar-vos d’un llibre de ressenyes i, més concretament, de la seua introducció. La faena de ressenyar llibres hauria de ser més agraïda; i no ho dic per mi que, […]
Rius, rambles i barrancs de Vistabella
Finalment, ha plogut. Algunes fonts i diversos ullals han tornat a moure i alguns barrancs, que fins ara només eren sendes, han esdevingut camins d’aigua. No ha estat un episodi com aquell de 2015, quan van moure tantes fonts que donaven raó al nom de Montlleó i que vam publicar ací: “De la Penilla a […]
Ha faltat Qualet
Se n’ha anat i ja ens falta. José Brisach Segarra, Pepe Qualet, ha faltat. Ha estat un bon home, un home bo i savi; d’una saviesa ancestral, d’eixa que ve de ben antic. Pepe ha estat un dels darrers llauradors d’un món ja perdut… Amb son pare, el tio Pepe Qualet, encara va segar blat […]
Joan Salvat-Papasseit (7-08-24) CENT ANYS!
Els primers records del meu Papasseit són de l’any 76. Hi havia una enyorada companya, Guillermina Forcadell, i un poeta que ens feia de mestre, Tomás Hernández. Aquell curs 76-77, al CUC, Tomàs va dedicar un seminari a estudiar, a qui ho volgués, un poeta avantguardista: Joan Salvat-Papasseit. Ovidi ja tenia un disc al carrer, […]
“Descodificat”, un conte antic
El darrer llibre de… i altres contes en paper recull un grapat de microrelats que acompanyen narracions, algunes ja publicades en diferents tries com a finalista de premis literaris. M’ha anat bé, açò d’enviar contes cap al nord. A Tremp fa molts anys, des del 1994, que hi ha el Premi Vent de Port. Si […]