 |
| Pepa |
 |
| Cristian |
Ens va rebre humida i plaent. El Cap i Casal sabia, els anys són savis, que els paraigües omplirien de color la processó d’un alumnat delerós i ens va oferir la pluja, justa i precisa per no esquitxar la festa literària, però suficient perquè qui no volgués el bes del cel s’aparellés sota el paraigua… I primer fou la rebuda de l’Octubre, centre que mercés a les envestides del dictador està adquirint to de santuari. A l’escenari, Pepa Juan i Albert Iborra van encantar el nostre alumnat amb unes lectures dramatitzades de matrimonis que imparteixen educació sexual, de mare que es desespera amb el treball que li dóna el diumenge, d’una altra que es deixa la salut per unes Niker… I pel Mercat Central, palau modernista de la fruita i el peix…, l’esmorzar. Després ens va rebre un encant de persona i una personalitat de la història de la fotografia valenciana, Francesc Jarque. Tot voltant les restes de la murada àrab, ens va anar explicant les fotos arrapades als murs d’un Belchite arrossegat pel tsunami de la Guerra Incivil i d’una postguerra farcida de simbologia feixista. I l’alumnat, emocionat pel plaer d’haver assisitit a una classe magistral de vida, es va fotografiar amb aquell nou descobriment que porta tants anys entre nosaltres. En acabant vam pujar al terrat, des d’on s’admirava, entre el bosc d’antenes, el festeig secular de Caterina i Miquelet. I també l’amor impossible de la cotorra del Mercat i el pardal dels Sants Joans. I encara vam poder cridar VOLEM TV3! mentre un grup de jovent amania pancartes per a properes concentracions.
Fou després quan Pepa Alós, antiga veïna del nostre Paco, encetà la ruta literària amb la tria de lectures adients als espais: poesia àrab per a les restes de la murada d’aquell poble tan culte, Turmeda i els diners per a la Llotja, silenci missògin per a la casa de Jaume Roig, crits i teatralitat de Sant Vicent Ferrer davant Sant Nicolau, pati de cavallers al carrer de portals tancats i Veles e Vents a l’Almoina. Després a dinar i retrobar la llibertat escassa d’hora i mitja sense mestres.
I a la tornada, la vila que fou reial ens regalava un Pa Negre d’Emili Teixidor vist per un mallorquí acomboiat per Goya. Poc dies hem trobat, estimats alumnes, tan farcits de coses per a contar… I ara, això… a vosaltres us toca contar, amb mots i imatges, eixe 24 de març valencià.
 |
| Cristian |
 |
| Cristian |
 |
| Cristian |
 |
| Sergiu |
