BIN-JIP (HIERRO 3)

 

L’alumnat de 2015 també ha vist aquest film imprescindible en la forma i el contingut. Potser el silenci ha estat el més colpidor i bell per a l’alumnat (per allò que ens diu). En visionar, després, Die fetten Jahre sind vorbei, han trobat elements de connexió entre el film koreà i l’alemany, cada vegada més actual. Ja fa alguns anys en parlàvem coma ‘cinema d’indignats’

“Cinema d’indignats. El mes d’octubre l’hem acabat visionant dos films llunyans en l’espai (Korea i Alemanya) i molt semblants en la temàtica: reflexions sobre la possessió, sobre el Capitalisme, sistema que porta un any indignant el seu món submís. En aquest mateix bloc, fa uns mesos vam penjar un vell article del 2005 ( IMATGIES: ‘Hierro3′ i ‘Los Edukadores’: llunyanes i paral.leles https://www.imatgies.com/2011/02/hierro-3-i-los-edukadores-llunyanes-i.html) que en relacionava els dos films. Aquest darrer té un llarg títol original, Die fetten Jahre sind vorbei, que aclareix quelcom ben sabut en aquest país esdevingut comunitat: Els anys d’abudància ja són passat, vaques grosses en forma de grua que edificaven un fum de pisos buits, vivendes que qualsevol dels protagonistes d’aquestos dos films ocuparia.

L’alumnat de Valencià, Llengua i Imatge ens parlarà d’aquestos Edukadors, mentre el de 2n de Bat ho farà del film koreà.” (2011)

FITXA TÈCNICA

TÍTOL ORIGINAL: Bin-Jip  ANY: 2004  PAÍS: Corea del sud

DIRECCIÓ:   Kim Ki-duk  GUIÓ:  Kim Ki-duk

MÚSICA:  Slvian   FOTOGRAFIA:  Jang Seung-beck

REPARTIMENT:  Seung-yeon Lee, Hee Jae, Kwon Hyuk-ho, Joo.

Jin-mo, Choi Jeong-ho, Lee Joo-suk, Lee Mi-sook, Moon Sung-hyuk

PRODUCTORA:  Kim Ki-duk Film

PREMIS:  2004: Venecia: León de Plata (Millor director) y FIPRESCI

2004: Seminci: Espiga de Oro: Millor pel.lícula

GÈNERE:   Drama romàntic

Hierro 3 podria passar com a una pel·lícula muda, ja que durant tot el metratge a penes s’arriba als cinc minuts de diàlegs, en els quals, els protagonistes no hi participen. En acabar de veure el film, desconeixem la veu de Tae-suk, una variació moderna del cavaller medieval, que viatja sobre la seua muntura platejada, armat amb la seua espasa, la qual dona nom a l’obra. Aquest cavaller rescata a Sun-hwa, una princesa atrapada al luxós castell d’un rei malvat que la té presonera. Junts, viatjar pel regne com fantasmes, sense que ningú els tinga en comptar, gràcies al silenci. No existeix ningun intercanvi de paraules entre Tae-suk i Sun-hwa, que han arribat a tal punt de connexió que poden comunicar-se sense utilitzar el llenguatge. Les mateixes accions comuniquen les idees de forma telepàtica. Ella es posa davant d’ell mentre practica el golf, per a transmetre-li tota la seua confiança. Però el rei acaba empresonant al cavaller, privant-lo de la llibertat que tant necessita. En captivitat, Tae-suk aprén l’art del silenci, no només el fet de no parlar, sinó el de no realitzar cap tipus de so en moure’s. Així, s’infiltra en el castell i viu amb la princesa, que només li dedica paraules al rei, perquè les paraules són l’engany, i la veritat es comunica amb els gestos. Tots tres viuran al castell, sense que el marit de Sun-hwa tinga ni la menor sospita que Tae-suk viu en silenci, ocult a la seua vista, per continuar el seu amor amb la princesa. Vicent Tena (2015)

Aquest film ens presenta temes molt diversos. Primerament podem apreciar l’amor. Aquest amor pot ser bo o roí. L’amor roí és el que té la xica protagonista amb el seu home, aquest home la tracta com a un objecte i la maltracta. Altre tema a tractar es la simplicitat en la que vivim, és a dir, la peculiaritat de l’estil de vida dels protagonistes. Aquests sense tindre una casa estable, recorren els carrers en busca d´una casa en la que els seus habitants no estén i l’ocupen de manera il·legal. Mai furten res i procuren reparar els que es troben en mal estat. La parella tracta de viure amb el que pot, sense ostentacions, sols amb el necessari i d´una manera austera. Aquest fet contrasta molt amb l´altra vida de les persones que viuen amb una necessitat de consumir i de comprar coses, pròpia del capitalisme i que de vegades no necessiten. Finalment observem que la pel·lícula gairebé parlen els protagonistes entre ells però que sense dir-se res es comprenen perfectament. Sebastian Ramírez (2015)

De la pel·lícula Hierro 3 hi ha diverses coses que m’han paregut interessants:
L’absència de diàleg entre els protagonistes en tota la pel·lícula, els dos protagonistes no intercanvien cap paraula, i açò no vol dir que no tinguen comunicació, ja que sense parlar s’entenen molt bé, la xica de seguida veu la bondat que caracteritza al xic quan la defensa del seu marit.
Una altra cosa que em resulta interessant és com la dona abandona la seua vida, al seu marit que la maltracta i la casa on viu, per a donar lloc a una vida sense una casa fixa on viure, anant de llar en llar, però sempre sense robar res, al contrari, ja que quan estan en una casa es dediquen a reparar coses trencades i a mantenir-la cuidada.
També és curiós que el xic tinga una motocicleta que es veu tan bona i que no tinga una casa, no crec que siga robada, ja que durant la pel·lícula es pot veure la seua filosofia de vida i no és la d’una persona que robe Alejandro Salvador (2015)

L’amor. Tae-Suk és un home que viu asaltant  cases buides, per a poder dormir i cobrir les necessitats bàsiques, a canvi d’arreglar els aparells trencats. Quan van entrar en una casa que creia que estava buida, es va trobar en una dona trista i maltractada pel seu home. A l’arribada del marit d’ella, Tae-Suk li va colpejar en les pilotes de golf i se’n van anar en la dona en la seua moto. Ella es va adaptar a eixa vida amb ell i van viure un amor passional. Però el marit va buscar-los i va el va empresonar, porta’n-se a la seua dona a viure altra vegada en ell.Tae-suk mentre estava empresonat va aconseguir invisible a l’ull humà, pel que va eixir de la presó i va viure en la casa amb ells sense que el marit es donara conter. Això va fer que la dona visquera feliç amb un comportament diferent amb el seu marit, que feia que deixara de preocupar-se. Paula Fernández (2015)

Aquesta pel·lícula tracta d’un xic que no té casa pròpia, encara que si te treball. Aquest xic anava de casa en casa de desconeguts quedant-se a passar la nit i com a canvi li rentava la roba i arreglava algunes coses que hi havia trencades en la casa.
Va anar a una casa de rics on ell pensava que estava a soles, però realment hi havia una xica que estava sent maltractada físicament pel seu marit. Aquest xic va sentir molta pena d’aquesta i li va tractar molt bé mentre ell estava en casa.
Després d’això el xic se sentia molt mal i no podia oblidaraquesta xica així que va tornar i amb un pal de golf (nombre 3) i comença a pegar-li amb ell. Després aquesta xica va anar amb ell, fent el mateix que ell, etc.
Però amb mala sort, van agafar al xic fent-ho i va ser tancat a la presó, mentre que la xica va tornar a la seua casa amb el marit. Així doncs, el xic va ser una espècie de “ninja” i va anar a viure amb ella i el seu marit. Cristina Garcia (2015)

 Bin-Jip és una pel·lícula diferent a les que estem acostumats a veure, ja que els diàlegs estan en un segon pla, i es centra en el transmetre a través dels gestos i les accions. La història gira en torn a un home, més tard es trobarà amb una dona maltractada pel seu marit, que viuen “assaltant” cases quan estan buides, però no roben coses de valor, tan sols mengen i dormen, per agraïment, reparen objectes estropejats.
En un principi aquesta premissa pot parèixer avorrida, però es manté el interés perquè en qualsevol moment pot entrar el propietari de la casa i qui sap que pot passar. Sobre meitat de la pel·lícula els protagonistes són arrestats i la dona torna a casa del seu marit. Ací es quan, en la meua opinió, perd el timó, però altra gent pot dir que millora; el protagonista comença un tipus de meditació que el converteix en una espècia de ninja, com bon coreà que és, i pot passar desapercebut si no l’estàs veient, quasi invisible.
I sobre el final, bé, coreans. ja se sap com són.
Molta gent pot queixar-se de que, com no parlen, és avorrida, però no, els actors transmeten molt bé el que tenen que dir sense dir-lo, saps perfectament quan estan contents, tristos, o desconfiats. Si suportes bé les “coreanades” és un film que et pot agradar molt. Ainhoa Vidal (2015)

Hierro tres és una pel·lícula totalment diferent del que havia vist fins ara, és habitual veure films on el diàleg és imprescindible. Aquesta és diferent, se centra en el llenguatge corporal, cosa que em va impressionar i creia que seria estranya i que no m’anava a agradar però va ser tot el contrari, va ser una història d’amor preciós. El diàleg és utilitzat per la xica en dir-li al seu home “et vull”, és a dir, el llenguatge a soles l’utilitzen per a mentir, mentre que el silenci, és utilitzat per demostrar.
Una altra cosa que crida la importància és com viu el xic protagonista, ell el que feia era repartir pamflets i enganxant-los a les portes, al cap de les hores tornava i allà on veia pamflets entrava perquè significava que no hi ha ningú. Viu ocupant cases dia a dia, ocupant diferents habitatges i a canvi ell els repara les coses. Un dia va entrar a casa de la xica protagonista, ella estava en casa però ell no savia res, ella es dedicava observar-li, quan ell es va adonar va voler anar-se’n però va veure la situació de maltractament en la que vivia la xica i la va deixar anar amb ell. La xica va passar d’una vida rica però amb violència i sense amor, a una vida pobra però rica en amor. La situació es complica per la influència del marit i els policies corruptes però al final els dos tornen a estar junts. Laura Navarro (2015)

El film amb títol espanyol “Hierro 3” tracta el polèmic tema de les diferències socials amb una peculiaritat. Aquesta peculiaritat és que els protagonistes no hi articulen cap paraula durant tota la pel·lícula. Però, aquest silenci que els acompanya està carregat de expressions i sentiments, no necessiten paraules per a comunicar-se. La primera trobada que té lloc entre ells es duu a terme quan el protagonista, seguint la seua tàctica habitual, entra a casa de la dona pensant que no hi havia ningú, amb el propòsit d’habitar-la durant un temps a canvi de reparar i netejar el que fos necessari. Quan ell descobreix que ella estava allí, i que el seu marit la maltractava, decideix ajudar-la i dur en ell. Junts, continuen amb el mètode d’ocupar cases, fins que els descobreixen i són retinguts. Ella torna a casa amb el seu marit, i ell és injustament condemnat. Durant la part més mística del film, ell aconsegueix eixir de la presó, torna a buscar-la. El marit d’ella no repara que ell està amagat en els 180° que l’ull humà no arriba a veure, per tant la pel·lícula termina amb un final obert on els tres convivien a la mateixa casa. A més, l’única intervenció oral de la protagonista es dóna quan ella veu al seu amant, i li diu al seu marit que l’estima. Açò simbolitza que les paraules amaguen mentides, i que no hi ha res més sincer que el silenci. Ana Romero (2015)

 En Hierro 3, un dels elements més importants de l’altra banda que l’amor, és el silenci. On el personatge principal el xic, no parlava durant tota la pel·lícula. I quan es troba amb la xica tampoc ella parla. Això és signe d’amor que sense parlar es diuen tot amb les mirades. La xica amb problemes de la seua parella i ho deixa per anar-se’n amb aquest. Ella intenta de trobar la seua confiança amb la pilota de golf. Les úniques persones que parlen són els personatges secundaris. I la protagonista al final de la pel·lícula perquè l’home li deixés viure amb el seu amor a la seua manera dient-li “te quiero”. Les persones pensarien que aquests dos personatges estan bojos per no parlar, però tot el contrari. Perquè no tot es pot dir amb paraules. Jo al principi tampoc hi havia entès el concepte del silenci i perquè no parlaven, però després a poc a poc ho vaig entendre i estic d’acord amb ells. En el món actual totes les persones s’entenen parlant però també s’entenen amb sols les mirades. Hakima Zaitouni (2015)

Hierro 3 és una pel·lícula totalment diferent al que estem acostumats. És una pel·lícula sense diàleg però, el silenci parla i d’una manera molt clara. A banda, ens fa reflexionar sobre el tipus de vida que portem. El capitalisme ens porta inclús a comprar coses que no necessitem, amb els diners que no tenim per a impressionar als altres. Actualment en la nostra societat és impensable creure en un tipus de vida que du Tae-Suk, ja que som molt dependents de totes les possessions materials. No podríem viure sense una casa on es sentirem segurs, sense un cotxe, sense aparells electrònics,etc. La pel·lícula també et deixa moltes coses a la imaginació, no t’ho conta tot. Des del meu punt de vista, açò és un arma de dos talls. Quan el director et deixa aspectes inacabats es pot caure en la incomprensió. La part més fluixa per a mi estaria cap a la meitat, he tingut la sensació que a vegades hi havia escenes que s’acostaven al surrealisme. Però la màgia que posseeix Hierro 3  i el seu final fa que t’oblides dels aspectes que tal vegada no t’han agradat massa. És una pel·lícula molt diferent i tot el que té de diferent la fa especial. Tamara Gómez

Al principi resulta una mica estrany que siga un film en el qual els protagonistes no parlen i, tot i això, s’entén molt clar. Kim Ki Duk, en aquesta pel·lícula utilitza molt la fotografia artística, per això el protagonista quan visita cada casa es fa una foto amb els quadres d’eixe lloc.  A pesar de vore el llargmetratge en silenci, sense paraules, és tot molt clar i ens mostra com podem entendre les coses sense necessitat de parlar, quan són les imatges les que parlen.

El protagonista es un xic que no té casa pròpia i cada nit entra a una casa nova per dormir. En una d’eixes nits, coneix una dona maltractada pel seu home i que esdevindrà la seua companya durant la resta de la pel·lícula.  El fiquen a la presó i comença a practicar l’escapisme. Quan l’alliberen, va en busca de la dona i segueixen la seua relació encara i tot amb el marit d’ella, ja que el noi sap passar inadvertit i l’home no es dóna compte. Laura Montalban

Aquest film és una vertadera història d’amor en què un noi i una noia s’enamoren encara que pertanyen a mons diferents. Ell es dedica a repartir fullets a cases i quan veu que els amos no l’han agafat entra a casa. A canvi de quedar-se uns dies fa la feina de casa, com rentar la roba o reparar les coses que no funcionen. Mai no roba ni causa cap dany a la casa. Un dia topa amb una casa on viu una noia que per a ell serà molt especial.
Una pel·lícula en les que les imatges parlen per si soles i per expressar els sentiments no ha calgut que els personatges parlen. Tracta diversos temes com pot ser la violència de gènere, que es viu en la casa de la noia; aquesta pateix danys físics i potser psicològics.
El pal de golf (ferro3) també podria ser un element important ja que s’utilitza en algunes seqüencies com a un arma per a fer justícia com quan colpetja a l’home de la noia o quan ho fa amb el carceller de la presó on va estar, diguem que es una manera de venjar-se. El títol pot estar relacionat amb el pal de golf que es diu aixi o com a que podria ser una història de tres ja que gira al voltant d’ella, del seu home i del xic.
Quant a la musica es repeteix prou. La senten de vegades a algunes cases i en l’última seqüència també. La fotografia està present durant quasi tot el film en quasi totes les cases hi ha fotografies, en una seqüència hi ha un paral·lelisme ja que ells dos estan asseguts junts al sofà i darrere apareix la foto dels amos de la casa també junts. També utilitzen la càmera per a poder retratar per quins llocs passaven. Durant aquestes fotografies veiem també l’apropament dels dos ja que quan va avançant el film i comparteixen més coses ella també apareix en elles, una manera de comunicar-nos que cada vegada s’entenen més.
Com a curiositat puc afegir que el director Kim Ki-Duk va dir el següent :”La idea se’m va ocórrer quan estava llevant un fullet que estava pegat al pany de la porta de ma casa. Vaig pensar que totes les cases que tenien eixa publicitat intacta durant diversos dies seria perquè deurien d’estar buides. La imatge de una casa buida en la que no entra ningú em va donar lloc a la història d’una persona molt solitària, aïllada dels demés. I vaig decidir fer un film d’un home que entra en ella i culmina aquest buit amb calidesa”
Mai havia vist un film en el que no parlaven en tota l’estona soles en comptades ocasions i algunes d’elles ho feien per a dir alguna cosa important com quan la xica diu t’estime, juga amb el que nosaltres podem pensar. Beatriz Hidalgo

De vegades el pal, com qualsevol arma, pot impartir injustícies… com amb la innocent del cotxe.

Tae-Suk, entra en les cases, les neteja i n’arregla els aparells. El recurs que té per a entrar en les cases és repartir-hi publicitat. Quan veu que una publicitat està en el mateix lloc entra en aquesta casa. En una de les ocasions es va trobar amb una dona maltractada i des d’eixe moment els seus camins s’apleguen i comparteixen molts moments junts.
Una història feta amb molta imaginació. Soledat, màgia, humor, maltracte, injustícies, corrupció policial, incomprensió, amor … són alguns dels temes tractats en Hierro 3.
El que més crida l’atenció és el silenci. La pel·lícula dura 1hora i 28 minuts i el diàleg és pràcticament inexistent, encara així no és necessari el diàleg ja que els personatges expressen els seus sentiments sense paraules. En aquesta pel·lícula podem dir que ”Una imatge val més que mil paraules” Sara Segura

Potser caldria afegir com a tema bàsic la possessió (ser o tindre, tindre per a ser…)

“Hierro 3” ha sigut molt diferent a les que estem acostumats a vore. En aquest film  el silenci és el protagonista principal. M’ha agradat perquè el dialeg no feia falta per expressar el que volia dir la imatge. El director Kim-Ki-Duk, ha conseguit un bon film perquè expressa molt bé totes les seqüències i per això ha sigut molt fàcil entendre la pel·lícula.
M’agradaria destacar el titol perquè el protagonista amb el pal de golf imparteix justicia. Ángel Alarcon

“Els personatges de Kim Ki-Duk, forçats per el caràcter o les circumstàncies a estar sols, desitgen amar i ser amats” Que  n’és de bonic!
És el cas d’un jove que habita pisos buits. També és el cas de una dona maltractada que s’uneix al jove. Junts troben en les vivendes alienes, en els carrers buits, un lloc propi en el que no és necessari expressar-se. Els dos respecten la propietat i les tradicions. M’ha agradat el film perquè, encara que predomina el silenci quasi absolut, hi ha vegades que val més que les paraules i que amb un silenci dius molt. Belén Morillas
 

Utilitza un ritme molt pausat, els diàlegs son quasi inexistents. En resumits comptes, moltes experts consideren aquesta pel·lícula com la adequada per a aquells amb ulleres de pasta per al cinema oriental de regust intel·lectual. Un home considera, irònicament, que aquesta pel·lícula és per a aquells que es colen al cinema sense pagar i arreglen les butaques.Cristian Sánchez

De la mà de Kim Ki-Duk ens arriba aquest meravellós film: Ferro 3. No és una pel·lícula normal i corrent. Només començar ens adonem que no hi ha quasi artifici narratiu, és a dir, no hi ha gairebé cap paraula per part dels protagonistes. És molt més visual, i a pesar que no parlen gairebé, s’entén perfectament el que es vol reflectir a cada escena.Té molts elements simbòlics, i també altres trets característics que fan aquest film únic.Així, podríem parlar també del menyspreu atot allò material. El protagonista, en entrar a les cases, no roba gens, al contrari, ho ordena més del que ja està. Per a nosaltres és impensable això, vulguem o no, si entrarem a una casa luxosa de segur que ens emportaríem alguna cosa. És aquesta indiferència i aquesta pau del protagonista la que ens fa reflexionar sobre la dependència que tenim sobre molts béns materials.En una de les seues freqüents entrades a habitatges al·liens, troba una noia mirant-lo, en silenci. Encara que no parlen cap dels dos, s’entenen perfectament. El protagonista entén que aquesta noia està atrapada, humiliada i és maltractada pel seu marit. Està molt ben representada la “presó” que és la casa en la qual viu la noia, és a dir, està plena de cristalls grans i tot és daurat, donant així la imatge d’una gàbia d’or, com si el marit solament la veiés com un moble més de la seva luxosa casa.

I així comencen els dos el mateix camí, vivint en diferents cases i en perfecta harmonia. Fins que un dia troben un ànima tan solitària com les seves en una de les cases. Troben un cadàver. L’enterren dignament i la verdadera família els enganxa dins de la casa. Així que la policia acusa al noi d’haver-ho assassinat i la noia torna amb el seu marit de nou.A la presó el protagonista practica l’escapisme amb el guàrdia. Intentat ser així el més semblat a una ombra. I ho aconsegueix. Quan surt de la presó, va a casa de la protagonista, la seva estimada, la qual està juntament amb el seu marit. Es cola a la casa i passa desapercebut a la vista del marit, però no de la protagonista. Aquesta s’alegra moltíssim perquè ha trobat la solució al seu problema. Viure amb el seu marit perquè no s’enfade i alhora estar amb el seu estimat. El títol d’aquesta fantàstica pel·lícula pot fer-nos pensar diverses coses. Amb “Hierro 3” podem pensar amb un pal de golf, fent referència als pals que utilitzava el marit de la protagonista per intimidar en ocasions. Però si ho mirem amb mes detingudament podem fer refencia a la forma en la qual acaba la pel·lícula. Els “3” vivint a la mateixa casa, aquest trio tan peculiar pot relacionar-se amb el títol d’aquest film.  Jesús Albiol 

La pel·lícula tracta sobre una dona que viu amb el seu marit i és maltractada. Més tard coneix  un xic que es dedica a repartir publicitat en les portes de les cases, i al día següent, si veu que el amos de la casa no han recollit la publicitat, entra i es queda alli a dormir, i per a poder també menjar, però fa algun reparacions de les coses que están trencades o també neteja la roba bruta. Aquest xic un dia entra en la casa on vivia ella, i se n’adona que el seu marit la maltracta i li pega una pallissa al marit. La dona viu durants uns dies la experiència del que fa el xic, anar per totes les cases lliures i s’enamoren, però són pillats per la policía i a ell el porten a la presó. Finalment, quan aquest surt de la presó va a buscar-la a sa casa.

Aquest autor, Kim-Ki-Duk, vol expressar amb aquesta pel·lícula el pes de  la fotografía, sense paraules.

”HIERRO 3” és diferent a totes les que estem acostumats a vore sempre, però a mi no m’ha agradat molt perquè no parlaven encara que siga distinta, però jo quan veig una pel.lícula necessite comunicació entre els actors, però ha sigut un tipus de film que no he vist mai i vore-la m’ha servit de molt per a saber que no totes són igual o paregudes Mª José López

Hierro 3 es un film que sense apenes diàleg ha aconseguit expressar una historia romàntica i plena de sentiments. Això m’ha fet reflexionar sobre la importància que té la imatge, perquè a vegades és molt més important una imatge o un detall bonic que no moltes paraules boniques juntes. Per últim comentare l’última frase que apareix en el film que deia així “és difícil saber si el món en què vivim és somni o realitat” Té molta raó ja que en molts casos no saps si és un somni o realitat. Sara Kedar

Kim Ki-Duk ens ha mostrat en aquesta pel·lícula anomenada “Hierro 3” que no fa falta el diàleg per a narrar una història. Cadascú dels espectadors desenvolupa la seua història mitjançant les imatges d’aquest film. Al llarg de tota la pel·lícula no escoltem moltes paraules ja que el director Kim, és capaç de transmetre-nos la història sense l’ús de la comunicació oral. Hi ha bastants escenas curioses, com quan es fan fotos amb distintes coses de les cases que visiten, o quan ell està a la presó i es burla del carceller.M’ha agradat bastant aquest tipus de producció ja que és diferent a les demés. En quasi totes les pel·lícules que veiem estem acostumats al diàleg, ens agrada el diàleg. Encara així aqest film no m’ha desagradat, ja que per a entendre’l no ha fet falta l’ús de la parla. Pablo Berbel