Sant Antoni ve al gener per omplir de foc i brasa els carrers de molts pobles; és un foc d’hivern. Sant Josep crema un grapat d’andròmines de fusters vora la primavera. A l’estiu i a vora mar hi ha les fogueres de Sant Joan. La tardor, però, sembla òrfena de flames…
Potser de sants, però no de foc. Tal vegada siga en la primavera d’hivern quan més foc s’escampa arreu de l’interior. Lluny del bosc, al mig del bancal o arrecerades contra les parets de pedra seca, hi ha milers de fogueres que netegen l’esporgada dels ametlers. Ben matinera, abans que no moga l’aire, la flama busca el cel.
En aquestes terres nostres no hi ha estació sense foc… i de sants, n’hi ha tots els dies.
