Dictats de la natura (3) No som especialistes, només observadors del paisatge. Ens fixem, això sí, en els dictats de la natura. Recordeu l’entrada ‘Agostejar‘?
Ara, a la tardor, després d’aquella sequera que mostrava arbres a punt de despullar-se a l’agost, la primavera d’hivern pren tot el seu sentit en reverdir molts arbres de bell nou. Alguns, desorientats pels canvis, floreixen i prometen gelar-se abans de donar fruit.
A Vistabella, després de la sega, les pluges ajuden a verdejar el Pla. Novament, el blat o l’ordi mouen, efímers, abans del fred. En diuen, preciós el mot, el renadiu. Al terme d’Atzeneta, després de la llarga sequera va aplegar alguna ploguda, i molts arbres que havien pres a l’estiu la determinació d’avançar la dormida tardorenca, en saber el sentit de la primavera, tot i que siga d’hivern, han decidit fer el seu renadiu.
Us mostrem alguns exemples de comportament tardoral habitual i d’altres, més aviat primaverals.
Ferran Guardiola ens ha enviat aquesta foto del barranc de la Valltorta (21-11-2012) i unes notes sobre l’arborcer del mestre Joan Pelllicer.
“L’arbocer és l’arbre més llustrós i pintoresc de la nostra flora. A la tardor, frondós i florit i enjoiat amb la dolça i polícroma càrrega dels seus esfèrics fruits, és l’arlequí dels nostres barrancs i aiguavessants frescs i càlids. Se’l considera una relíquia vivent d’èpoque remotes quan encara no estaven formats els nostres litorals actuals i a les nostres muntanyes feia un clima quasi tropical.” (J Pellicer)
Al nostre insitut, els codonys, fruits saborosos i tardorals de Josep Carner, han decidit acompanyar-se de noves flors. (5-11-2012) |
Normalitat tardoral. La figuera grogueja mentre la servera, sufocadeta pels ulls que l’envolten, s’enrogeix abans de perdre el fullam (4-11) |
No es tractaria de quelcom estrany si no fóra perquè a l’agost aquest roure vestia de tardor (3-11) |
Agostejar. Dictats de la natura (a l’agost) |
Nouer a 4-11-2012, vestit després d’haver perdut la fulla. |
Perera que hauria de florir al febrer (4-11-2012) |
Potser la normalitat tardorenca de primeries de novembre, els xops grocs. (3-11-2012) |
Groguegen els xops i en uns dies els roures es despullaran i deixaran només l’abric dels pins. |
Una vegada més un bon regal. La bellesa no ens abandona. Tant de bo tampoc nosaltres no l'abandonem, i que n'allarguem la vida dins la societat que ens toca patir. Quanta gent la necessita.
Gràcies, mestre.
La natura és preciosa i com tu ho contes, ho expliques, ho fotgrafies i a més observes tant,…
ens ho fas gaudir de veritat. Gràcies