I ara el baf, gasa subtil, desdibuixa i embelleix mare i filla apressades per l’aiguat.
Netege el vidre de la dreta perquè la fulla del plataner orne el pas ferm d’una improvisada guàrdia de Sintagma.
Bicicletes rabentes, que només deixen esteles informals de color; ciclistes que acompanyen a peu el cavallet; turistes que creuen haver perdut companys de colla…
Tot un món, com aquell que mostràvem a “El vici de la bici” a Pedalant amb la imaginació dels alumnes
Hi ha vianants que no deixen de córrer, alguns per esport, d’altres perquè no fan cas d’aquella frase “Tranquils! Allà davant també plou!”
El camí compartit no demana presses i sembla que la conversa s’acompasse amb la pluja. I a la paleta de colors dels paraigües i les robes s’afegeix l’escorça del plataner, ben integrat al mosaic del mur.
La fulla resta com a testimoni de la tardor mentre l’aigua ens pinta, davant la Facultat de Filogia, una etimològica aquarel·la.
Potser aquest siga el sentit d’aquell sempre lloat carpe diem:
Si ens fa captius la pluja… gaudim, doncs, tot atrapant-la.