Massa coses demanaven ser-hi: el 80 aniversari d’aquelles normes que recolzaven la unitat de la llengua catalana, la desitjada amnistia per a una televisió segrestada, els atacs wertians a l’ensenyament…
I va vindre gent de València i de més al sud. I la gent que es trobava primer als aplecs, i anys més tard a Carrefour, es retroba ara a les manifestacions.
Uns diuen que molt pocs per als que haurien de ser, uns altres agraeixen que, després de tantes manis, encara hi siguen. Així que els assistents van d’uns centenars a unes desenes de milers…
Comptat i debatut, els carrers de Castelló van dansar amb la gent que encara somia ser poble.
Gràcies imatginatives a Joan Rubert per aquestes fotografies