Dictats de la natura (8) És un arbre vell, ja té els seus anys, i amb l’experiència acumulada de tantes llunes i tants hiverns enganyadors bé que podria saber que el fred no se’l mengen les rates, que, tard o d’hora, aplegarà i marcirà el fruit d’aquest esclat.
“Són bobos, haurien d’anar a escola i saber quan florir” La masovera ens ho diu com si sapiés d’aquella pluja del Raimon.
Per Sant Antoni sempre van bé les fogueres i és que les nits són ben gelades. Aquest cel de neu rosada difícilment quallarà, i els fruits, minúscules i tendríssimes ametles, perperiran…
No em digueu, però, que no xala el vell amb aquest esplet.
Que maravillas nos depara nuestra Madre Tierra!!!
bellíssim vestit rosat sense murmuri d'abelles…