Hui m’he tornat a endinsar cap a la zona que va patir les inundacions fa unes setmanes. Primer he arribat fins Xai Xai, just a la boca del Limpopo on fa unes setmanes el riu pareixia la mar… Ara, el riu tornava a estar dintre de la seva llera.
En passar el pont que dóna entrada a la xicoteta muntanyeta on s’aixeca la ciutat he mirat les aigües per veure si veia algun dels famosos cocodrils que sembla hi ha als rius moçambicans. Amb tant bona sort que he vist un dels cocodrils!!!! Els rius moçambicans no només tenen molts cocodrils, sinó també tenen molts hipopòtams. Entre tots dos, sembla que fan bastantes matances a la població que viu prop del riu. De fet, han d’organitzar caceres per baixar el nombre de cocodrils. I aquesta és l’única tècnica que utilitza el govern per protegir la població de ser menjada per aquestes bèsties. Jo que quan parlaven dels cocodrils pensava que potser només hi havia uns pocs. Pero sembla que és una de les principals causes de mortalitat entre la població pesquera i/o agrícola que viu a les lleres del riu.
La ciutat de Xai Xai, tot i estar a sobre d’un xicotet cingle, va ser gairebé tapada per les inundacions que va patir el riu Limpopo l’any 2000. En la foto es veu l’edifici d’estil colonial del Departament Provincial d’Obres Públiques amb una plaqueta que simbolitza el nivell que va assolir l’aigua fa ara 13 anys!
Hem remuntat el riu fins la ciutat de Chokwe. Ciutat famosa no només per ser una de les zones amb una xarxa d’irrigació més gran de Moçambic, però darrerament per la destrossa que ha patit la ciutat arran d’aquestes darreres inundacions. 20 o 30 km abans d’arribar a la ciutat ja es podia sentir la flaire d’aigua estancada que feia per la carretera… Eixa olor com d’ou podrits que s’anava intensificant conforme ens apropàvem a la ciutat. Dintre de la ciutat l’olor encara era pitjor, ja que es mesclava amb la flaire del menjar podrit i clavegueram i latrines que van arrebossar… i sembla que ara l’olor ja ha baixat moltíssim, després d’haver netejat els carrers diferents organitzacions i el govern.
Una altra trista característica d’aquesta ciutat es l’alt percentatge de malalts de Sida. Sembla que un 40% de la població pateix aquesta malaltia. Com és que es tant elevada? Doncs perquè estem en una ciutat situada en un corredor cap a Sudàfrica, on moltíssima gent va a treballar temporalment en les mines…
Demà de camí cap a Chigubo. Una de les zones més seques del país. Quina paradoxa, en aquests moments d’inundacions!!!
