La Rita Hayworth de Gilda (1946), Orson Wells i Charlton Heston a Touch of Evil (1958), Roma, città aperta de Rossellini (1945), Bogart i Mary Astor a The Maltese falcon (1941), Hitchcock amb…, Dominique Sanda i Stefania Sandrelli ballant a Il conformista (1970) i dues imatges més, que podeu ajudar-me a identificar. Les trobem a un frontís de l’Aquitània, antic cinema que, des del 1991 i durant vint anys, ha estat sala de projeccions de la Filmoteca de Catalunya.
Ara, el teatre Aquitània ens ofereix el III volum del Pentateatre, cinc propostes amb la voluntat de reivindicar el teatre i d’acostar l’espectador fins esdevindre actant en alguna de les obretes.
No, no és cap Follonero. Marc Gonzàlez, a més de guionista de Crisis i La nit dels petons, presenta l’espectacle. Els espectadors acudeixen a la sala gran. Una vegada partits i conformats els grups, se’ls explica el recorregut pels cinc espais on s’escenifiquen les diverses obres, que tindran tants passes com grups. De vegades han estat cinc les representacions.
Crisis
Al terrat, com reivindicant els interiors que oferia el Pla Cerdà, transcorre Crisis. Amb aquesta proximitat que copseu en la fotografia se’ns ofereix la primera de les propostes, voltats per desenes de veïns que repleguen la roba, guaiten curiosos o romanen davant el televisor aliens al teatre que els regala el terrat de l’Aquitània.
Albert Eguiazábal interpreta Harpo, encarregat de manteniment d’un teatre, propietat d’Asunción. Tot i la mudesa de Harpo (paradoxal si pensem que l’actor és argentí), la bondat de les seus expressions i la tendresa dels mots d’Alzira Gómez evoquen uns instants en què la humanitat està per damunt de les crisis.
El Paco Donald
Així, darrere d’una peixera, Paco Moreno, deu arroves d’humanitat i experiència teatral, ens fa reflexionar sobre el món del teatre, la fama, la cultura, l’oci… Ell és El Paco Donald, quinze minuts d’una obreta que té com autor i director un xicot d’Alboraia, Josep Maria Riera.
En eixir de l’aparador, tot emprant el hall i la vorera, ens fa partíceps d’un crit coral d’amor al teatre.
Títol per determinar
Titol per determinar és una proposta on algun espectador pot caure en el parany. No cal dir qui va ser el pardalet ni el títol que es determinà. Excel.lent l’actuació de Joel Minguet i la seua ‘tocada de nassos’, ben amable la companyia de Carla i les cançons d’Óscar. El mini-espai era l’antiga sala de màquines.
El séptimo chakra
En El séptimo chakra, una magnífica Elisabeth Bonjour representa una dona amb un càncer terminal que ha de suportar un fals gurú nepalí, el d’Alboraia, que ha estat enviat per la filla.
La nit dels petons
La nit dels petons, la del 25 d’abril de 2208, havia estat inoblidable per a Martí (Albert Garcés), nit que pretén reviure l’any 2213, amb l’ajut del professor Benedito (Nano Márquez) i la seua màquina del temps.
Una reflexió sobre l’enyor, de Marc Gonzàlez.
I després…
I després de les cinc obretes, el reconeixement del públic.
Hom pot escriure en uns pòsits i deixar la seua opinió sobre cadascuna de les propostes. En acabant, en eixir, decideix el preu que vol pagar per allò que ha vist: 0€, 5€, 10€, 20€…
P.S. Ja perdonareu les fotos. Són d’un Ipad, que no fa soroll… ni llumetes que estorben el bon quefer dels actors i les actrius.
Jesús, felicitats pels treballs que ens mostres i pels quatre anys que portes despertant-nos la imaginació.
Salutacions cordials.
Hola Jesús!! Soy Albert Eguiazábal, actor de Crisis. Simplemente te quería dar las gracias por compartir tu experiencia con el Pentateatre y especialmente por tus palabras! Y también por cuidar de no dejar ciego a los actores con el flash del Ipad! 😉 Hasta pronto!