Un dels dictats de la natura, el més lingüístic, ens l’ofereix la Toponímia. Els noms de lloc ens parlen de certes característiques de l’espai que bategen i, sovint, de la seua història.
Amb aquestes entrades tractem d’oferir una mostra gràfica dels genèrics més productius en la nostra toponímia. El genèric és la part del topònim que ens indica el referent. En l’abeurador de Dalt, abeurador n’és el genèric; Dalt, l’especificatiu, que ens aporta un tret localitzador i diferenciador: l’abeurador de Baix ja es troba al Pla.
Abeurador de Baix
També a Perpinyà
Abeurador de l’Atzevar.
Al prat de l’Atzevar hi naix una font que corre per un gamelló i aboca en uns bacis de ferro, abeurador de les vaques que hi tenen les herbes comprades. Després, a través d’una llarga tuberia, aplega fins el mas de Gual. Fa molts anys, l’aigua sobrant de l’abeurador corria unes passes fins la bassa que regava un hort, a mil cinc-cents metres d’altitud, on es criaven les millors pataques de Vistabella.
Font de la Marta (Vistabella del Maestrat)
L’abeurador és el lloc on beu el bestiar i també, a les nostres comarques, l’indret on la llei consuetudinària pastoral ha concedit el dret d’abeurar el bestiar. Quan la ramaderia era la principal activitat de moltes comarques, com ara la Setena de Culla, els abeuradors d’herbatge eren l’element principal d’una xarxa econòmica i administrativa fonamental. Encara avui, la gent d’Atzeneta o de Vistabella sap que hi ha fonts, abeuradors, que poden ser emprades, si fóra el cas, pels pastors dels set pobles.
La diversitat d’aquest espai i els elements que conformen l’abeurador ens l’ofereixen les diverses fotografies. En uns casos ens trobem amb una font que aboca a un gamelló i després a un baci, o a unes piques de pedra, o també a bidons amanits per a beure, bacis nous fets de ferro, fins i tot banyeres reciclades. Encara localitzaríem abeuradors en algun tram d’una séquia, veïna d’un camí, on les haques, muls, matxos… s’arrimaven per beure. Hi ha fonts urbanes que s’acompanyen també d’una llarga pica on beu, bevia, l’animal que tirava del carro. Fins i tot hi ha pous d’on hom pren l’aigua per omplir les piques i fer-ne abeurador del bestiar.
La font de l’Espino (Vistabella del Maestrat) ens ofereix una notable varietat d’elements que se’n deriven. A espatles de la font hi ha l’abeurador, potser massa raset, i el llavador, cobert, on acudia la gent dels masos propers per llavar i rentar la roba. També hi trobem un bassot, abeurador d’ovelles que recull aigües de pluja i les sobrants de la font.
També hi ha abeuradors urbans, com aquest de la Ribera Alta.
Abeurador de la Font Vella (Montroi)
D’un gamelló, baci practicat en buidar el tronc d’un pi, a un altre més avaller solventat amb l’ajut d’una teula.
Amb el canvi de ramaderia, ovelles per vaques, els abeuradors precisen de piques ben amples.
Abeurador de la Font de la Cambreta (Vistabella del Maestrat)
Sí, piques de porcel.lana (o de Roca?), banyeres urbanes reciclades per a usos rurals.
Per la Plana, quan corrien més carros que cotxes, a les séquies hi havia abeuradors, trams de marge fets de pedra picada on abeuraven les haques, cavalls, matxos… i algun burret.
Abeurador del Camí Benafelí (Almassora, Foto de Rodolfo Agut)
De vegades l’aigua per abeurar prové d’un pou… i cal poar per beure, per omplir les piques, per llavar..
Pou del Regall (Atzeneta)
També aquestpou del Mas de Gual (Vistabella del Maestrat) palesa que no sempre era fàcil abeurar les ovelles.
Podeu col·laborar enviant-nos exemples (ara d’abeuradors), que penseu puguen enriquir el patrimoni de tots, a jbsensegel@gmail.com
Pere-Enric Barreda ens envia aquesta meravella nevada i modernista de Benassal, despareguda fa una vintena d’anys i batejada com bassi dels Plans.
Elvira Safont ens ha fet arribar aquest abeurador de Vistabella, baci de la Font de Dalt
Al barranc dels Horts, a Ares, trobem font i abeurador… i no lluny la bassa. Foto Ferran Guardiola.
