CARRERS (5). HIDRONÍMIA ALS CARRERS

L’abril passat no podíem oblidar Sant Jordi, ni la rosa, ni el llibre… ni l’aigua, sempre verda, en un any que ha estat de sequera fins fa ben poc. Claustre de la Basseta.

 

La plaça de la Font, a Xodos, és lloc adient al descans d’aquells que, des de les Useres, fan també de pelegrins cap a Sant Joan.

 

Ja vam veure com l’oronímia es trobava representada en molts carrers d’arreu del nostre domini lingüístic.
L’aigua és i ha estat un element fonamental als nuclis urbans i molts carrers ens ho recorden. A través dels rètols, a més, també ens adonem de la varietat de genèrics que en parlen i de la diversitat dialectal que enriqueix qualsevol llengua, com aquest de Mallorca, normativitzat i -al menut- amb la variant salada. Carrer de s’Aigo. A Ciutat també trobem un carrer de l’Aigua Dolça i un altre de l’Aiguamarina, saladeta.

Són molts els pobles, a Almassora també, on trobaríem un carrer de l’Aigua. Aquest pertany a Aín.

A Atzeneta van trobar un punt nou d’on prendre l’aigua que mereixia un carrer de l’Aiguanova.

Comencem amb els genèrics de la A. Des de Faura, Pepa Vilar ens va trametre aquest carrer de l’Abeurador, genèric a qui vam dedicar una entrada

També a Perpinyà vam trobar aquest bilingüe carrer dels Abeuradors

Àngela Buj ens regala aquesta mostra de Girona; carrer d’Abeuradors.

A la Barona, amb una mica de por a la preposició i l’article, han penjat, fa ben poc, aquests taulellets. Carrer Aljub.

 

A Cabanes, amb l’article; carrer l’Aljub

També a Torreblanca, carrer l’Aljub

Carrer de l’Aljub, d’Alcanar, com bé diu l’escut. (foto d’Àngela Buj)

I el repartiment cisterna/aljub (arjub) al Montsià, ben interessant, aportació dialectològica de la mateixa canareva.

A Bocairent, l’aigua és un món agermanat a la pedra. Al capdavall d’aquest carrer de l’Aljub trobem el llavador de la Basseta, que ja ens van fer arribar en la passada entrada sobre llavadors

Com que ja hi ha un carrer de l’Aljub, aquest resta batejat com carrer de l’Aljubet. La font, però, sí que és de l’Aljub, tal i com ens ho fan saber els cartellets que ens conten la història de cada font, a Bocairent.

Amb la B comença barranc i aquest carrer de la Borriana antiga, el Barranquet

 

El Barranquet era el vall de la Borriana el·líptica i emmurallada.

Més al sud, a Simat de la Valldigna, hi ha aquest carrer (del) Barranquet.

 

A Atzeneta del Maestrat trobem, amb dos hidrònims, el carrer del Barranc de la Font.

A Xert, el carrer de la Bassa, hidrònim que vam repassar a Imatgies

Més que la bassa ens interessa ací la variant del genèric vial, atzucac, un carrer sense eixida que Pepa Vilar ens va enviar des de Faura. Atzucac de la Bassa. 

Imaginem els brolls com a ullals. Plaça dels Brolls, aSimat de la Valldigna.

I ja estem a la C, sense eixir de Faura, amb aquest carrer de la Canaleta.

En certa manera, hidrònim és la claveguera. Àngela Buj, des d’Alcanar, ens adjunta aquest carrer de la Claveguera.

L’Escorredor, carrer de Borriana que, suposem, aprofitaria com escorrent d’aigües

 

La F ens dóna uns quants carrers amb hidrònim. A Bocairent, al casc antic hi ha moltes fonts, com aquesta font de Darrere de l’Església

Heus ací que allà al Conflent, a terres catalanes de França, hi ha un poblet encantador, Eus.
I allí, no lluny del carrer del Rentador vam trobar aquest de la Font.

També septentrional, però un mica més al sud, a Manlleu (Osona), Àngela Buj ens ha trobat aquest carrer de la Font.

A Atzeneta del Maestrat també són diversos els barrancs i diverses les fonts; per això els cal precisar, com en el carrer de la Font del Roure

A Ciutat de Mallorca, al carrer de l’Aigua trobem sa font del Sepulcre i un establiment que ho deixa en Sa Font. Ben segur que molts ja sabíeu que el cognom Safont equival a aquell Lafuente, sense Estefanía.

I, també ho sabeu, aquell ipse era ben antic i d’ús habitual a l’Edat Mitjana. Abans d’anar a ses Illes campava pel Principat i avui encara el podem escoltar -cal parar bé l’orella, però- per l’Empordà costaner i ben escàs -altres raons més recents, del XVIII- a la Vall de Tàrbena i Gallinera on fan bona sobrasada (mallorquina, marineta i tàrmena). Pepa Sardanyes, des d’Olot, ens fa arribar aquest enllaç on veureu, ben present, topònims salats al domini peninsular.

 

Hi ha fonts que volen plaça

com aquesta de Montroi.

El carrer de les Fontanelles, a Culla, serpenteja per l’ombria del poble.

I ja en la G, aquest carrer de la mar de Nules, vora l’Estany, carrer (de la) Gola. Qualsevol pensaria, en veure que no hi ha article ni preposició, que gola és una qualitat d’aquest carrer, veí de la ‘gols’ o eixida a la mar de l’Estany.

Recordem que llavaner era una variant que trobàvem per la zona de les Valls de Segó. Aquest rètol, amb por preposicional, ens ve de Quartell (foto de Pepa Vilar) Carrer  Llavaner.

Potser fóra Alboraia el poble d’aquesta fotografia enviada per Antoni Garcia Osuna, en què l’urbanisme guanya a la ruralia. Carrer del Camí del Llavador

Amb la ‘M’ la mar salada. Àngela Buj ens aboca dos exemples d’immensitat blavosa, tot fent-nos saber que a Alcanar també la mar és dona. Carrer del (la) Mar i carreró del (la) Mar, a Alcanar.

De pous en trobem de ben bonics, com aquest d’Alzira

o aquest, dins una casa senyorial del carrer dels Cavallers, a València.

 

O tants pous que ens deixen veure els magnífics patis oberts de Mallorca

Als pobles, però, als carrers ens costa de veure pous públics com aquest de la Placeta, a Atzeneta.

Ens resta, però, el testimoni dels topònims -notaris del paisatge, també urbà.
A Eus, el carrer de la Plana del Pou combina oronímia i hidronímia.

L’article salat em portava a Ses Illes però no recordava el poble on vaig fer la foto. I heus ací que sí cliqueu ‘escuts de Mallorca‘ per saber-ho, novament Gabriel Bibiloni us en farà un repàs. El carrer d’es Pou Fondo és, m’ho deia l’escut, de Manacor

De ben lluny, del Senegal, l’amic Ferran Guardiola ens va portar un altre colonitzat carrer dels Pous.

 

També d’Alcanar ens trameten aquest carrer del Pouador, ofici ben humit.

 

I ja som a la R amb el carrer de la Rambla de la Viuda, a Almassora

A més del sentit lligat al reg dels horts, el rec és també a molts indrets equivalent a barranc. El trobàvem per la zona de la Catalunya francesa i també al Principat. Aquest carrer dels Recs pertany a Reus.

 Barranc, rec, regall, torrent… variants diatòpiques d’una mateixa realitat?  A terres del Maestrat trobem molts tautològics barrancs del Regall. Aquest Carrer del Regall, de recent retolació, pertany a la Barona

I si no hem trobat cap rètol d’un carrer del Rentador, a Sóller (d’on ja Lucia ens va regalar la foto d’un rentador) recorden ses Rentadores.

De rambla i riera, dos hidrònims més, ja en parlàvem a l’entrada de les tautologies. Carrers de Mallorca.

I ja en 2015 (10/04) vam trobar a Barcelona aquest carrer de la Riereta

De la rambla i la riera, al riu. Passeig de Vora Riu no lluny de la desembocadura del Millars, a Almassora.

La claror d’aquest carrer del Riu de Miravet, que guaita sobre l’Ebre (foto següent), vora el carrer Fosc, que ens parla d’una qualitat.

L’Ebre, al seu pas per Miravet.

Carrer del Riu, a Montroi.

Tot i que imaginàvem els torrents ja en terres del Principat o a les Illes, Benassal, farcit de barrancs, ens va sorprendre amb aquest carrer Torrentill.

I ara el concurs. Aquest magnífic brocal botànic i el pou que el suporta es troba en una plaça anònima. En sabeu el nom o, almenys, els carrers que li són veïns?

I ara, la solució

Antoni Garcia Osuna ens ha regalat aquesta explicació

Com quan un juga i perd ha de pagar penyora, ací tens la meua.

Avui mateix amb quatre camellades m’he presentat a la placeta en qüestió i he observat la meua errada: a la plaça del comte de Carlet hi ha una font poligonal de pedra picada, però no hi ha cap solar; en canvi, al carrer de Viciana, hi és el pou i el solar, però només han estat una trentena de metres i tot per culpa de l’emboirament dels arxius!
La primera impressió treta dels agranadors municipals és que realment no té nom i hem vist com els dos portals segueixen els “números de policia” – segons la terminologia ad hoc- de la resta del carrer Viciana – entre risotades m’han dit que ells l’anomenen la placeta del pou per entendre’s i prou. He demanat pel nom a la secretària de l’ESAT – Escola Superior de Arte y Tecnologia- d’on sempre he vist eixir una munió d’estudiants per retratar amb les justes proporcions el pouet- i tampoc me n’ha donat raó alguna i això que s’ho han preguntat moltes vegades i ho ha pres com un repte personal el aconseguir-ho.
De camí a casa he pensat en el Nomenclator de las puertas, calles y plazas de València (1873) de l’arxiver Manuel Carboneres i crec que ja podem eixir de la foscor:
Les denominacions del carrer i de la replaceta són comunes, formen una mateixa unitat, tal com ara hi és.
La denominació més propera a nosaltres és la de Carrer Viciana i la primera datació és de 1873.
Tot al llarg dels segles XV fins el XIX ha tingut diverses denominacions que les reproduesc en aquesta taula tot seguint el text de Carboneres:

Com a plaça	Com a carrer
P. Badies (dels), 1507	C. En Badia, 1455
	C. Badies (les), 1497 C. Abadies (de les), 1665
P. Baroneta, s/a	C. Baroneta, 1730 “…Dª Violante Calatayud poseía unos patios contiguos…”
P. Luz y S. Cristóbal, s/a	C. Luz y S. Cristóbal, s/a; però assenyala que en un document de 1794 hi apareix com a C. Luis Cristobal
————————–	C. Viciana, 1873 , entrada por S. Narciso (ara S. Salvador) y salida, Conde de Carlet

 

Crec que la lliçó bona és la primera que parla del llinatge d’un personatge de prestigi, probablement un noble de segona mena, En Badia. Com que el carrer pertany a la mateixa illa de cases que l’església de sant Salvador, amb el propi temple, el fossar – actualment carrer del Baró d’Herbers- , l’ermita de sant Jaume i el sagrari i campanar del Salvador, l’associació etimològica fon inevitable i es creà el topònim [A]Badies. La resta de les denominacions segueixen el mateix patró, la persona preponderant en el moment, bé la baronessa Na Violant o el tal Luis Cristóbal. Viciana ja és fruit de la moda encetada amb el nou règim liberal d’emprar noms de personalitats rellevants amb una finalitat interessada: és l’hora dels Colon i Cervantes, i acabant amb la Constitución i el rei, la reina o els prínceps, si cal i no són uns deshonrats.

 

Bona nit!

 

I totes les puces, al teu llit!

Més coses. Esperem les vostres col.laboracions. Si trobeu algun genèric relacionat amb la hidronímia que tinga carrer, envieu-nos una foto i els comentaris adients a jbsensegel@gmail.com

Sí, també si són del món del reg, com ara carrer de la Séquia Major. Hem deixat els rètols de carrers del reg per a una altra entrada.

 

Col·laboracions

Antoni Garcia Osuna ha encertat el lloc i, a més, ens ha deixat, com sempre, unes mostres sobre hidronímia urbana.

Comencem, doncs, per l’Alto Palancia i la seua capital, Sogorb: la plaça on s’ubica l’ajuntament rep el nom de Plaza del Agua Limpia, una bon avís de salubritat sinònim del més asèptic “potable”. Al poble de l’Algímia d’Almonesir un dels carrers més plans uneix la Plaza de la Fuente amb el lavadero i la fuente de Donace. En un estretor del carrer es produeix una divisió toponímica, cap al nord, calle de la Fuente i, cap al migdia, és a dir cap a la plaza de la Fuente, la calle de la Balsa. La raó no és altra que fins els anys vint del segle passat, aquesta plaça era la bassa on curiosament “prenien el bany” obligatòriament els forasters que no s’avenien a convidar els mozos – ben bé no he sabut si era el dia dels sants Innocents o el dia de sant Joan-; ara bé, el dia de San Juan, patró del poble, solien entrar a galop dins la bassa els homes i llurs cavalleries per purificar-se-i, de pas rentar-se-, vestits amb aquells característics calçotets de camal llarg. La bassa es reblí i la font en donà un nou nom- tret d’uns anys que s’anomenà: la plaza del Caudil, segons la pronúncia característica del tío Zurronera o Manuel d’Onsuna als bans públics.
I, com tots els pobles que s’arrengleren a la falda d’un turó, han de prevenir els xàfecs impetuosos: ací a l’Algímia tenim el Cárcavo que canalitza les aigües del reguero del pico Foraña i, de pas, les conduïa adés a la bassa anomenada. Al poble de la Vall d’Almonasir tenen el Caño amb la mateixa finalitat d’evitar que l’aigua no fassa malbé les cases. En ambdós casos donen nom a sengles carrers.

 

Maribel Sospedra des de Santa Magdalena de Polpís ens tramet aquestes imatges lligades als hidrònims:

 

I un dels pous

I les basses

 

I el riu, que és la rambla d’Alcalà…

amb el seu pont.

 

Ferran Guardiola, des de Cinctorres

El pou del Consell, fora dels murs, amb el pas del temps va esdevenir plaça, on celebrem a Cinctorres les grans festes del poble: Escomencem el ball el dia de Sant Pere voltant a l’entorn del pou que ara és font, tanmateix la plaça és la del Pou, i les pedres de l’arc el volen dibuixar.

Ester Garcia, des de l’Alguer ens tramet aquest interessant lo Pou Salid, amb l’aigua ja amanida i a punt de sal

 

 

I també Ester Garcia, que va tindre a bé fer-nos un reportatge dels carrers de l’Alguer, ens regala aquest taulellet que trobarem ací i a l’entrada sobre la farina perquè, a més de l’aigua, hi ha el pa.

 

 

Al DCVB podeu trobar ALGUA f. Aigua. Algua i sol, frument a bruiol; Algua i neu, frument arreu Rfr. (Alguer)

 

I la nostra Elvira Safont, corresponsal a Barcelona d’Imatgies, ens fa arribar dos carrers hidronímics més de la ciutat comtal: carrer del Rec i un específic carrer del Pou de la Cadena