CARRERS (12) FITÒNIMS-1

Els fitònims són noms referits a les plantes. Sol ser un camp semàntic prou emprat a l’hora d’anomenar els carrers d’una nova urbanització. En la fotografia es mostra un retaule ceràmic amb el plànol vial de la Urbanització del Farell (Caldes de Montbui); carrers lligats a la natura, fitònims a l’esquerra i zoònims a la dreta. Aquest món tan vital esdevindrà l’objecte de les nostres properes entrades.
El bateig de carrers nous hauria de tenir en compte, primerament, la toponímia existent. Una vegada esgotat el recurs dels noms de lloc ancestrals, hom sol acudir al camp semàntic que, com en el cas del Farell, a banda de l’exòtic personatge de P.L. Travers, representa part de la realitat botànica i zoològica d’aquell tossal i ens aporta el saber il.lustrat dels dibuixets.

 

A banda del recurs emprat per les urbanitzacions, hi ha exemplars que ben bé mereixen el nom propi, com el lledoner del Matalaper (foto) o els lledoners del Molí de Tatxes (tots dos a Almassora) i, si algun carrer urbanitzara un espai com aquest, fóra ben just que pervisquera l’arbre i que el nom batejara el carrer més proper o la plaça adient.
Anem, doncs, a mostrar una sèrie de carrers que s’han retolat amb algun arbre, arbust o planta. Som conscients, però, que en parlar d’espécies botàniques podem pecar d’inexactes, perill que correm en tractar temes científics amb la poca rigurositat de qui només pretén la divulgació. Es tracta, ho sabem, del risc semblant al de qualsevol consulta feta a la xarxa, de vegades acientífica. Amb tot, cal considerar també els avantatges de la divulgació; el fet que vosaltres, savis lectors, pogueu no sols col·laborar amb l’enviament de mostres fotogràfiques de carrers que s’especifiquen amb elements botànics, sinó que ens corregiu aquelles apreciacions que considereu errades, i avant!

 

A

Acàcia: gènere Acacia

Sense accent se’ns mostra aquesta esdrúixola de Vinaròs, carrer de les Acàcies que ens envia una altra esdrúixola Àngela Buj. El carrer es troba dins la Closa, partida rural.

 

Albereda: àlber, Populus alba. Hi ha, però, la certesa que moltes ‘alberedes’ no responen sols a l’espécie esmentada sinó a l’arbreda, al conjunt d’arbres. Recordem les Albaredes (Portell), l’Alamera  (Morella), l’Alameda de la Panera (el Forcall) o la partida de l’Arboleda (Almassora)

En parlar dels genèrics als carrers ja vam esmentar el famós passeig de l’Albereda de València, ornat avui per desenes d’espécies diferents.

 

A Amposta hi ha la plaça de l’Aube una meravella dialectològica de l’àlber que ens ha tramés Àngela Buj Alfara, amb el mapeta inclòs. Al fons d’aquest SI cantat per les carabasses veiem el pont sobre l’Ebre.

A Mallorca també trobem auzines que són alzines i un carrer del Deume per pagar el Delme.

 

Alfàbega:Ocimum basilicum. Tot i que dedicarem una entrada als conreus i l’agricultura, incloem ací aquesta planta tan aromàtica.

“A Bétera (el Camp de Túria) els darrers tres-cents metres de la processó on s’ofereixen les alfàbegues gegantines a la Mare de Déu constitueixen el carrer de les Alfàbegues” Antoni Garcia Osuna (també la foto)
Ametler: Prunus dulcis. La seca d’enguany s’ha emportat més d’un ametler però, agraït com és l’arbre, esperem encara poder batollar-ne uns quants. Dins el blog trobem diverses referències:”ametler en flor“, “l’aigua és rosa“, “bancals florits“ i “innocent ametler”

 

Aquest carrer de l’Ametller el vam trobar a Vilanova i la Geltrú.

 

Arbre: genèric, de vegades creuat amb l’àlber. Albereda /arbreda /arboleda

“Al si del barri del Carme atrobem la popular plaça de l’Arbre; on ara hi és l’olivera abans hi havia un àlber que, de ben segur, substituïa a un altre arbre de més antic” A.G.O. (també les fotos)

 

A Cabanes també hi ha la plaça de l’Arbre.

I a Freginals (el Montsià) trobem la plaça dels Arbres (i hi són). Foto d’Àngela Buj

 

I a Borriana vam trobar aquest carrer (dels) Arbrets, diminutiu acompanyat de l’absència de preposició + article (sembla que estiga prohibit)

 

Atzavara: Agave americana. La pitera, com veiem en les dues fotos següents presenta una flor magnífica, només una (monocàrpica en diuen) i és el regal que ens fa abans de morir.

Vora aquest antic portal, a Borriol hi ha el carrer de l’Atzavara.

Avellanes: avellaner, Corylus avellana. Sovint arbre i fruit es presenten amb el mateix nom.

El carrer de les Avellanes, a València, el vam fer servir, amb l’alumnat d’Imatgies, per representar algun fragment del magnífic Els treballs perduts de J.F. Mira.

Garcia Osuna ens fa saber que és un carrer “on la colla dels diables són mullats durant la processoneta del Convit”

 

B

Bosc: Formació vegetal on predominen els arbres.

No es tracta de cap bosc de baladres. Al pla de la Torre (Almassora) hi ha la partida del Bosc, no lluny del Marjalet, un altre element descriptiu del paisatge; el carrer del Bosc n’ocupa un tram

C
Castanyer: Castanea sativa. De fruits tardorals, castanyes torradetes a l’hivern.

Efectivament, l’arbust de la fotografia sembla més aviat un boix. El carrer Castanyer és a Olot i ens l’ha tramés Pepa Sardanyes, corresponsal en la Garrotxa.

Cedre: Cedrus libani o altres del gènere Cedrus. 

Una dels vials més coneguts de Vila-real, l’avinguda del Cedre. A la glorieta trobem diversos exemplars.

Cirerer: Prunus avium. Dins el bloc trobareu una entrada dedicada a empeltar cirerers

Un altre dels carrers d’Olot que ens ha enviat Pepa Sardanyes, carrer del Cirerer, amb un estalvi considerable de mots.

F
Figuera: Ficus carica. A més de carrers dóna nom a llocs tan emblemàtics com l’espai on s’ha celebrat durant anys la Primavera Literària al nostre institut. L’alumnat d’Imatgies també en va fer un seguiment d’aquest arbre

“Navajas ens ofereix la calle de la Higuera, però ja sense ella” A.G.O. (també la foto)

Flor: Què us puc dir d’una flor? Floreta no és sols flor petita, que és una amoreta collida al carrer.

Com aquesta, acomboiades per les teules, que ens envia l’Àngela Buj des de Santa Bàrbara,

carrer de les Flors.

 

Fonoll: Foeniculum vulgare. També ‘fenoll’ i sentit ‘fanoll’

 

Carrer Fonoll. Agnès Camatxo Buj ens l’envia des de Tortosa

 

Freixe: Fraxinus angustifolia  i altres del gènere Fraxinus. Arbre que també trobem a l’institut. 

A Olot, carrer del Freixe. Foto de Pepa Sardanyes

G
Garrofer: Ceratonia siliqua. Garrover, garrofer, garrofera…

Esmentàvem en alguna entrada que l’absència de preposició i d’article només se’ns mostra en qualificatius. Sembla, però, que la prohibició d’aquests elements s’ha estés per tot arrreu.Carrer (del) Garrofer (Tortosa)

Foto d’Agnès Camatxo Buj

 

Gavarrera: Rosa canina. Roser bord que és coneguda amb noms diversos, també ‘gavernera’

 

A Ciutat Vella, Mallorca, trobem el carrer de la Gavarrera

 

Ginjoler: Ziziphus zizizphus. Més feliç que un gínjol ens envia aquestes fotografies Antoni Garcia Osuna. Recordem aquesta entrada  on veiem els fruits ben madurs

“En una passejada en bicicleta per l’Horta Sud, en concret pel lloc de Pinedo he atrobat una plaça ben singular, la plaça dels Ginjolers.
I és ben singular perquè és tracta d’una plaça nascuda del pati d’entrada d’una antiga alqueria; sobre el solar de l’alqueria s’ha bastit un modern edifici i s’ha respectat l’únic ginjoler primigeni de l’alquerieta. Però a continuació els “tècnics” municipals han posat mà en urbanitzar-la i, de ben segur, mesuraren l’amplària i decidiren plantar tres tarongers bords; a continuació, els empleats decidits a complir al peu de la lletra l’ordre, plantaren els tres tarongers coincidint el tercer amb el ginjoler i així, com pots observar a la fotografia, ha resultat un arbre ben singular si no t’hi fixes bé, amb unes esquifides taronges porquines que guaiten per davall i uns ufanosos gínjols que ho fan per damunt. Tota una joia de l’enginyeria genètica casolana.” A.G.O.
H
Hedra: Hedera helix. Aquesta planta corredora, trepadora i… embolicadora, va ser el motiu d’un bell conte del Pere Calders.

“També al barri de Velluters del Cap i Casal atrobem l’estret i aleshores ombriu carrer de l’Hedra” A.G.O. (també la foto)

L
Lledoner: Celtis australis. Arbre, sovint monumental pel seu ràpid creixement, que trobem a la Plana ombrejant alqueries i pel Palància (conegut com a llatonero, i no almez) com a matèria prima de gaiatos i forques.

A Geltrú, la part més antiga de Vilanova i la Geltrú, els vells carrers han estat ornats amb aquestos preciosos taulellets. La plaça dels Lledoners comparteix aquestos arbres amb acàcies.

Comentàvem al principi el fet de retolar els nous carrers, quan no hi resta cap topònim antic, amb elements propers que convé destacar. Al fons veiem un lledoner, però és l’altre, el veí de les bicicletes, el motiu d’aquest bateig almassorí, carrer del Lledoner.

 

“Meliana dedica un dels seu carrers més cèntrics al normalitzat Lledoner, tot i que sempre, des de ben menut, he oït llironer i llirons al seu fruit” G.O.

 

“Algimia de Almonacid ens dóna una altra lliçó de dialectologia xurra: calle [de los] Latoneros, ‘lledoners’, també molt escoltat llatoneros. Ben possiblement és el carrer més recent del poble que, encara, als anys setanta mostrava un pany de carrer sense edificar per on guaitaven els lledoners emprats en fornir els marges de pedra seca.” A.G.O.

Llimera: Citrus limonum

“València, a l’engir de Sant Esteve, gaudeix d’un carrer de la Llimera.” A.G.O.

 

“Benissanó (el Camp de Túria) ens ofereix el carrer de (la) Llimera on les nostres autoritats conculquen les normes sintàctiques més elementals” A.G.O. (també les fotos)

Val a dir que aquestos casos sempre ens recorden la possibilitat que Llimera fóra un antropònim.

M
Morera: Morus alba. Únic aliment dels cucs de seda, omplien molts espais de les nostres hortes.

Plaça de la Morera. Ben present l’arbre que bateja la plaça, a Onda.

“A la retolació de 1797 es va titular carrer del Morer, si bé en alguns documents trobam carrer de la Morera, cosa normal perquè en català s’usen les dues formes indistintament” Gabriel Bibiloni, Els carrers de Palma.

 

L’antic lloc de Borbotó -annexionat a la ciutat de València a les darreries del s. XIX- ens acull davall l’ombra de les moreres novelles de la seua plaça major:Plaça del Morerar amb una mostra de l’antic taulellet del segon terç del s. XIX” A.G.O. (també les fotos)

 

 

Paco Membrado ens fa arribar aquest taulellet de l’Alcora;carrer del Moreral

 

Murta: Myrtus communis. Una entrada la vam dedicar a la Murta (Alzira)

 

“A Benimaclet, des de la plaça de l’Església s’encamina cap a llevant el carrer anomenat de la Murta; aquesta denominació la prenia dels nombrosos ullals o fonts que neixien de dins la sèquia, hom parla de més de cinc ullals o fonts, d’entre elles la més notòria era la font de la Murta que dóna nom al carrer inicial.” A.G.O.

 

 

 

“També al barri del Carme atrobem el carrer de la Murtereta, tal com apareix a la documentació antiga i també conserva el rètol castellanitzat calle Mirto.” A.G.O. (també fotos)

 

N

Noguer: Juglans regia. També ‘noguera’ i ‘anouer’…
Nouer, l’arbre d’enlloc, almenys en anglés.

La dialectòloga Àngela Buj Alfara ens envia aquesta meravella on podem veure les variants que presenta elJuglans regia al Montsià.

 

Carrer del Noguer, a Olot. Foto de la corresponsal de la Garrotxa, Pepa Sardanyes.

 

Oh pou, dieu-me on sou!

Posem aquest que és facilet. Ens l’ha tramés Mireia Mora. Encar en queden dos per encertar.

 

Podeu enviar la solució a jbsensegel@gmail.com

També els vostres comentaris i col.laboracions.

El pou és del Palau Ducal de Gandia. (Gabriel Garcia Frasquet)