Amb un interès lingüístic evident hem guardat retolacions ben curioses que vam encetar amb una de les seues funcions bàsiques de crida al consum, la conativa.
Després, animals classificadors com som, hem encetat diversos camps semàntics que seguim ampliant amb noves troballes, sucreries i retolacions peludes.
Aquesta entrada la dediquem als bars i restaurants que ens aporten alguna curiositat lingüística. La procedència (Palma, Barcelona, Lleida, Manacor, Castelló d’Empúries, Peníscola o Tarragona) recull mostres de la diversitat.
l’arjub de Peníscola ens aprofita com a fenomen fonètic del pas l>r. La Taverna Almoga-bar’ de Castelló d’Empúries afegeix a la reivindicació lluitadora un apòstrof-genitiu saxó… De la Bodega Bellver de Palma volíem destacar Llonguets i Berenars. Del llonguet, que ve a ser com el nostre ‘ximet’, pa menut, diferent del llongo almassorí (de confitura de moniato, pastís de Pasqua), potser també en parlàrem a l’entrada sobre llesca i les seues variants.
Tapa i àpat té la gràcia d’aplegar dos conceptes gastronòmics, tot fent-ne un capicua lingüístic: un palíndrom bifront.
Crec que ho vam retratar per Palma. Resulta curiós i variadíssim l’ús de Can, Ca n’ i moltes formes més, a les quals caldrà dedicar una entradeta. En aquest cas Antonio ha tingut prou amb C’ i ha decidit aquesta nova forma C’Antonio. L’expressió Amb un parell d’ous s’adiu d’allò més a la truiteria (encara no ho havia llegit mai) de Lleida. Del bar de Manacor i la sinonímia regional de ‘berenar’ en vam parlar a Berenar.
Senzill i singular que al cafè posem Sucre, tot i el refús actual i les alternatives d’endolciment. Per últim, a Tarragona vam trobar aquest menjar, beure i escoltar, en un bar de bateig basc, onak, que com ens ha fet saber Manel Rodríguez-Castelló significa ‘els bons’.
Si teniu algun altre exemple en la nostra llengua, envieu-lo a jbsensegel@gmail.com
Com ja passava amb The Forner (coques i pa natural) joc anglo-català de mots, aquest L’OW juga amb les dues llengües. Es tracta d’un bar-burger, que ens ha fet arribar l’amic Ventura Castellvell. Es troba en una zona ben guiri, junt a la Boqueria. Si podeu llegir el cartell de l’esquerra veureu el bilingüisme espanyol-anglès… Ja té eggs la cosa!
L’altra curiositat de bateig d’un bar és la d’aquesta cerveseria El drapaire de la cerveseria artesanal. Ens ha cridat l’atenció (i la confirmació del nostre descoenixement cerveser) el cartell de la vora “Les ‘stouts’ seran sempre fosques”. Hem sabut, després, que Stout o Porter stout és un estil de cervesa tipus ale, negra, amb altes proporcions de malta torrefacta, originari de les Illes Britàniques.
Com ja passava amb The Forner (coques i pa natural) joc anglo-català de mots, aquest L’OW juga amb les dues llengües. Es tracta d’un bar-burger, que ens ha fet arribar l’amic Ventura Castellvell. Es troba en una zona ben guiri, junt a la Boqueria. Si podeu llegir el cartell de l’esquerra veureu el bilingüisme espanyol-anglès… Ja té eggs la cosa!
Encara, el mateix Ventura, ha tingut a bé enviar-nos d’altres mostres de Barcelona, com aquesta Xaica i el seu germà menut, Petit Xaica, curiositat lèxica que recull el DIEC coma ‘gussi’, embarcació petita, llagut.
L’altra curiositat de bateig d’un bar és la d’aquesta cerveseria El drapaire de la cerveseria artesanal. Ens ha cridat l’atenció (i la confirmació del nostre descoenixement cerveser) el cartell de la vora “Les ‘stouts’ seran sempre fosques”. Hem sabut, després, que Stout o Porter stout és un estil de cervesa tipus ale, negra, amb altes proporcions de malta torrefacta, originari de les Illes Britàniques.I el corre-corre moradet del balcó… una preciositat
I no passeu per alt que 'onak' en èuscar és 'els bons', forma del plural d'on/a. Salut i lexicologia.
Agraït, Manel.
Gràcies, Manel. Hi he afegit la teua informació.
Salut i lexicologia