Aquesta entradeta fa un any que és al calaix. Sempre, però, cal insistir-hi i per això la publiquem.
Qualsevol que s’estime la llengua, la bellesa dels seus mots, la riquesa i diversitat del nostre lèxic, s’alegrarà en veure aquests cartells divulgatius que, ja fa un temps, va tindre a bé publicar el Servei de Normalització de la Diputació de València. No són els primers que veiem sobre productes d’alimentació, i recordem d’altres editats per la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació.
Passa, però, que, tot i la bona intenció el seu efecte és ben magre. Potser veurem aquests cartells en algunes fruiteries o pescateries, en les aules i en alguns centres oficials. La retolació, però, dels productes que ens pot oferir qualsevol parada de la plaça, tendes menudes o grans supermercats, ens apareix gairebé sempre en castellà i els nostres noms de les coses van perperint. No hi ha hagut, per part de l’administració, cap política lingüística decidida, cap projecte de conscienciació, de convenciment, de petició,… que ‘obligue’ els nostres comerços a millorar la retolació en valencià. Fer que les seccions de peix, fruites i verdures de Mercadona, Consum, Carrefour, Dia… retolen en valencià els noms del llobarro, del musclo, dels encisams o la bresquilla seria tot un èxit per al manteniment i bon ús del nostre lèxic. Aquesta pràctica tan evident per a la bona salut de la nostra llengua és excepcional, no es troba generalitzada.
Amb tot, felicitem, com no podria ser d’una altra manera, la iniciativa que va tindre la Diputació de València.
I ara, aprofitem aquesta entrada, a més de la reivindicació necessària i urgent, per fer uns comentaris lingüístics d’alguns mots dels presents cartells
Ja ho diuen els mariners, que tot el que hi ha a la terra també està a la mar: burrets, galls, cavalls, gallinetes, vaques, aranyes, lleons, tigres…
Potser recordeu que ja vam dedicar un seguit d’entrades, i encara ens en resta una o dues per publicar, als zoònims marins
I també denunciàvem fa ben poc l’absència de la retolació en valencià dels nostres peixos
Anotarem ací, doncs, només algunes observacions.
CAVALLA: Tot i que sembla que hom ha tingut en compte el criteri de la geosinonímia (escórpora o gallineta / aladroc o seitó), el verat, que bé coneixen els mariners, no apareix a la vora de ‘cavalla’. Curiosament al DNV, que també recull ‘verat’, apareix l’expressió ‘on brama la cavalla’ per expressar una cosa de ben lluny “a les aigües blaves” o, com diem nosaltres, “on brama la tonyina”. Caldrà investigar si totes dues bramen.
MABRE / MABRA: Les dues variants són acceptades al DNV. Mabra ens porta a ‘mabre’, com també ‘carranc’ a ‘cranc’ (aquest exemple, com veureu a marisc, sí que apareix en ambdues formes).
MABRE / MABRA: Les dues variants són acceptades al DNV. Mabra ens porta a ‘mabre’, com també ‘carranc’ a ‘cranc’ (aquest exemple, com veureu a marisc, sí que apareix en ambdues formes).
Del magnífic cartell sobre la verdura, només ens caldria desitjar que afegiren PANÍS a la vora de la DACSA i, potser, BAJOCA coma variant de PEBRERA / PIMENTÓ, tallat a tires. No creiem que els cartells tanquen les seues variants a l’àmbit de la ‘província’ de València, perquè al ‘marisc’ apareix ‘clòtxines o musclos’, variant aquesta darrera que troba en Almassora el seu punt més meridional dins la llengua catalana.
Amb les variants cranc / carranc no entenem perquè no s’admet llangostí a la vora de llagostí o llangosta / llagosta. Ben curiós resulta l’entrada al DNV que admet l’entrada llangostí com a variant de llagostí però no hi ha l’entrada llangosta que ens porte a llagosta. Altrament, navaixes no apareix al DNV; sí que ho fa navalles Ensis ensis. Amb tot, també valdria canut, variant sentida als mariners que no apareix al DNV. Per últim, catxel podria aparèixer al costat d’escopinya.
Si bé el castellanisme ‘fresa’ s’ha estés massa sense fer soroll ni fressa, la forma d’alguns pobles valencians per a la maduixa ha estat la fraula, que també té Mallorca.
I, si abans esmentàvem la variant ‘llangostí’, afegiríem mangrana.
Amb tot, tornem a felicitar la iniciativa d’aquest departament de la Diputació de València que tant treballa per la nostra llengua.
Més enllaços sobre retolacions i consum al blog Imatgies en La bossa constitucional, Temps difícils i etiquetats i Viure en València.
