FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Balzac et la petite tailleuse chinoise
ANY: 2002 PAÍS: Xina
DIRECCIÓ I GUIÓ: Dai Sijie, Nadine Perront (Novela: Dai Sijie)
FOTOGRAFIA: Jean-Marie Dreujou MÚSICA: Wang Pujian
REPARTIMENT: Zhou Xun, Chen Kun, Liu Ye, Wang Shuangbao, Cong Zhijun, Wang Hongwei, Xiao Xiong, Ang Zouhui, Chen Wei, Chen Tianju
PRODUCTORA: Coproducció Xina-França
PREMIS: 2002: Globus d’or: Nominada millor pel·lícula de parla no anglesa
GÈNERE: Drama. Romanç. Comèdia | Drama romàntic. Revolució cultural xinesa. Anys 70. Vida rural
El comunisme a la Xina dels setanta era molt estricte, es pot dir, que era una barreja de dictadura i comunisme. La gent no tenia llibertat, com es pot veure a la pel·lícula la gent tenia prohibit llegir llibres que no estigueren aprovats pel govern xinés. La gent era obligada i portada a pobles per reeducar-los, obligant-los a realitzar treballs forçosos, treballs durs com a símbol de càstig, pel simple motiu que els seus familiars han fet alguna cosa diferent d’allò que vol el govern. La pel·lícula ens mostra com la literatura pot canviar a les persones fins al punt de deixar els pobles més tradicionals i anar-se’n a les ciutats. Aquest comunisme tan estricte era perquè el govern xinés no volia que a la gent li passara el que li passa a la protagonista, que la literatura faça reflexionar a la gent i óbriga les seues mentes.
En l’actualitat Xina és tot molt diferent, la Xina actual està sota el poder capitalista, que principalment es bassa en comprar, comprar i més comprar. La diferència econòmica de la Xina dels setanta a la Xina actual, és el que més destaca. Hui en dia Xina és un dels països amb major riquesa però a la vegada també amb molta pobresa, ja que el repartiment dels diners és desproporcionat. Alberto Jiménez
Una de les coses que es poden comentar de la pel·lícula és la diferència que hi ha entre els llocs on vivien i on han de viure. Dos adolescents són enviats a un poble perdut per a “reeducar-los. Els van portar a aquell poble perdut amb la intenció de llevar-los totes les idees que tenien sobre l’antic règim. Eren de família burgesa i, com la Xina es va tornar comunista, envien a joves per educar-los de manera “comunista”.
Dies de dur treball, en les mines i en el camp, lloc d’on només aconsegueixen eixir per veure alguna pel·lícula que després havien de narrar amb gran mestratge al poble. Una jove de gran bellesa, de la qual s’enamoren els dos xics, viu en un poble proper. Els amics descobreixen un nou món amb les paraules de Balzac, que coneixen a través d’un llibre traduït al xinés, entre els que es van trobar en una maleta robada. Aquests llibres els amaguen en una cova i cada dia hi van a llegir. Ho fan amagats perquè estava prohibit la lectura de llibres estrangers. Luo utilitza un llibre de Balzac per a seduir a la néta del sastre. Però un dia, quan Luo no estava, la jove costurera comença a llegir llibres pel seu compte. I un dia va adonar-se’n que hi ha un món diferent del d’ella. I sent curiositat per visitar-lo. Per això decideix anar-se’n, perquè es dona compte que els éssers humans som lliures i hem de tindre llibertat. Encara que hages d’abandonar la teua família. Amin Ghammad
Una de les coses que cal destacar d’aquest film és la bellesa del paisatge, ja que hi abunda la verdor i la frescor, però trobar paisatges com aquests és cada vegada més difícil, ja que nosaltres, la raça humana, estem destrossant el planeta en si. A més, en aquest cas, aquest paisatge ha sigut inundat per la nostra culpa, el que vol dir que un lloc tan bonic com aquest ha desaparegut del mapa.
Jo pense que tant aquest paisatge com qualsevol altre cal defensar-lo de qualsevol amenaça, com nosaltres, ja que són molt bonics i a la vegada molt importants. Els vegetals ens proporcionen oxigen per a viure i a més aquests paisatges són la llar de diverses espècies, tant d’animals com de vegetals. Per tant, cal educar en la tolerància i respectar el planeta i la natura d’aquest, ja que és, a la fi, la nostra llar, i la compartim amb diversos éssers que cada vegada són menys els que podem trobar. Dani Tarin
En aquesta pel·lícula dos xinesos anomenats Luo i Ma són portats a un poble que està en una zona muntanyosa per a ser reeducats. El pares d’ells eren burgesos. Els van reclutar perquè el pare d’un d’ells era dentista i li va arreglar la dent a una que estaven en contra del partit polític de Mao, i l’altre no diu res de perquè està en la reeducació.
En aquest poble no tenen res de coneixement de les coses que no es troben dins del seu poble. Per exemple quan un d’ells porta un violí i el poble sencer es pensa que és un joguet i el volien cremar. Tenien prohibits tots els llibres de cultura que feren que aprengueren alguna cosa en contra del règim. Per això Ma i Luo volen furtar els llibres prohibits d’un altre xic que està reeducant-se.
En aquest poble la gent continua amb l’agricultura, la ramaderia com fa molts anys. Utilitzen coses que fan ells i no tenen res de noves tecnologies. Cultiven utilitzant animals, sense eines com l’aixada, el càvec. Utilitzen la força animal, com agafar un ruc i amarrar-li un aparell amb tres ferros per cultivar la terra. Quan van a fer la pressa i van a afonar els pobles d’eixa zona apareix un documental on està el seu poble i les cases ja tenien antenes per a la televisió i diversos aparells electrònics. La diferència entre el poble antic que es feia tot a mà amb el nou poble que tenia diversos aparells. José Arjona
En la pel·lícula es mostren les diferències culturals entre la ciutat i els pobles de l’interior de Xina. La gent de la ciutat, també denominats burgesos, hi han aprés a llegir i a escriure, mentre que els habitants dels pobles són tots analfabets, és a dir, no saben escriure ni llegir. Aquest analfabetisme dels habitants del poble ens proporciona moments graciosos com per exemple quan els protagonistes arriben per a ser reeducats i un d’ells toca un peça de violí la qual titula “Mozart pensant en Mao”, perquè el cap de l’aldea no sospitara de l’origen de la peça.
Aquest analfabetisme provoca que un dels protagonistes, Luo, es propose ensenyar-li a la xicoteta costurera a llegir i a escriure perquè tinga més cultura. Aquest fet provoca que al final del film la xicoteta costurera vulga anar-se de l’aldea per a conéixer mon.Ximo Martínez
Balzac i la jove costurera xinesa tracta de dos jóvens xinesos que són enviats a una zona rural per a ser reeducats. En la Xina dels anys 70 havia una dictadura comunista imposada per Mao Zedong, en la qual no podien llegir llibres dels països capitalistes, ja que aleshores es podien revelar sobre la que tenien imposada.
Qüatreulls, es un altre represaliat com ells, que posseïa una preuada maleta amb algunes novel·les franceses traduïdes. Quan es van adonar Luo i Ma, van anar a parlar en ell per a deixar-les a canvi de favors però Qüatreulls es va negar i aleshores van decidir furtar-li’l. Luo li llegia a la jove costurera cada dia fins que va aprendre a llegir. Un policia passava de vegades per controlar la reeducació i aleshores els jóvens han d’amagar els llibres sinó se’l llevaven. La jove costurera es va anar del pobre per què a descobert en les lectures de Balzac la llibertat i un món diferent. Paula Fernàndez
La importància de la literatura per al món
Al llarg de la pel·lícula es veu com Luo i Ma volen trobar a tot arreu llibres que no parlaren de Mao, el dictador que hi havia en aquell temps. Eren llibres prohibits, els quals només tenia un xiquet que també estava en el poble. Quan els tenien van descobrir un nou món, ells ja tenien un pensament diferent del d’ara pels seus pares, però volien saber més.
Van conéixer a una xica que era analfabeta, no sabia res sobre el món de fora. Lao i Ma li van llegir llibres de Honoré de Balzac, un escriptor antic amb dos llibres molt importants com: Papá Goriot i Ursule Mirouët.
Aquests xics li lligen els dos llibres i ella veu la importància de llegir, de valer-se per si mateixa i, el més important, la llibertat. Però sobretot no ser ignorant. Per això Lao i Ma a poc a poc conten històries d’aquest llibre perquè reflexionen.
Amb això fins i tot el iaio de La Jove Costurera va canviar la forma de fer la roba, i també la xicoteta va canviar la seua forma de ser. Finalment en la pel·lícula es va tallar els cabells i va anar a la ciutat a trobar treball.
Amb això es pot veure com la literatura és important per a nosaltres, i com la gent ja no li agrada llegir com abans. Però aquestes persones el que no sàpiguen és que la lectura fomenta la imaginació, el vocabulari i la forma de pensar. Cristina Garcia
En aquest film veiem com les coses eren molt diferents dels de la Xina actual i els protagonistes tenen molts problemes. Quan una persona va en contra del poder, especialment en les famílies burgeses que no solen estar a favor del comunisme, els seus fills són enviats a un poble agricultor per a ser reeducats. En aquesta pel·lícula podem veure com es dóna aquesta situació. Als nois els passa això i són reclutats a un poble agricultor. Quan ells arriben al poble troben moltes dificultats per a poder sobreviure, i poder conviure amb la gent del poble. La primera dificultat que troben és quan els homes del poble van trobar un llibre de cuina i el van cremar perquè no teniainterès, i també esta el problema del violí, per a poder quedar-sel, li diuen que Mozart havia escrit una cançó sobre l’emperador Mao. L’altre problema és quan els dos protagonistes de la pel·lícula s’enamoren de la mateixa jove, i un d’ells mostra els seus sentiments i l’altre no. I ara això en l’actualitat ja no existeix, aquest tipus de reeducació ha sigut eliminat. Quan es va inundar la Presa de les Tres Gorges, tots els pobles es van ofegar i els seus habitants van abandonar la seua forma de viure al camp, per ser traslladats a les ciutats.
Al final del film veiem com els joves recorden el temps passat en el poble, quan ix a les notícies que serà inundat el poble. I ara actualment Xina és un país capitalista Hakima Zaitouni
