SANT JORDI A L’INSTITUT MANUEL SALES I FERRÉ (ULLDECONA)

Des d’Ulldecona, uns alumnes amb  una mestra entusiasta, l’Àngela Buj Alfara, ens acomboien amb la millor rosa, l’estima pels mots.

Aquesta setmana hem pogut gaudir de diverses activitats relacionades amb el món del llibre, de la literatura, i del voler anar més enllà. El dia 24 d’abril, divendres, ens va visitar el sr. Josep Murgades, professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, dins del programa endegat per aquest departament d’aproximar els estudis de filologia als estudiants. La seua conferència “Per a què serveix una llengua (i la literatura que s’hi fa)” va fer veure als nostres alumnes de batxillerat allò d’anar més enllà en el conreu de la literatura, en el gust per llegir i en el gust també de trobar-se a pler en la companyia d’un mateix, com la literatura podia resultar un plaer per a la solitud. Va acompanyar la seua intervenció amb la recitació de versos d’Horaci, de Gabriel Ferrater, de Marià Manent, de Josep Carner i idees d’aquelles que distingeixen els humans dels altres animals: uns desitgen el que necessiten i altres necessiten el que desitgen.

 

També hi va haver alguna reflexió sociolingüística sobre un mal ús de la literatura com en l’anècdota que va explicar referida a Francesc Cambó quan sobre l’any 1920 aquest va fer un míting a València, parlant el seu català, i algú des del fons de la sala digué “Viva Cervantes!”. L’autor del magnífic Quixot no s’hagués pensat que seria enarborat per a eclipsar la llengua d’aquell Tirant que ell evitava de les flames.

Anècdotes a banda, el que més ens va agradar de la seua dissertació va ser l’enfocament que va donar a “l’utilitarisme” que hom atribueix als estudis humanístics, el perquè algú pot sentir interès per entendre els mecanismes d’una llengua i voler-ne saber més, el perquè algú pot trobar plaer davant d’una obra d’art, el perquè algú sent necessitat d’expressar l’emoció amorosa no dient simplement “Pepeta quan et veig el cor me peta”, sinó que pot sentir la necessitat d’escriure

 

“Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos

 

trobaran un regust de tu.” (“Posseït”, G. Ferrater)

I ens va agradar que Maria Castell, l’alumna que féu la presentació, exemplificara aquest pensament suggerent i creatiu, de la Mercè Rodoreda, en boca del jardiner de Jardí vora el mar, quan aquest en parlar de la muller morta, Cecília, no sabia com descriure el seu amor, només li venia la paraula “tendresa”. I també que l’alumne Maxi von Wietersheim, futur estudiant de Física, ens expliqués com se sentia ell quan hom li deia que per a què havia d’especialitzar-se en Cosmologia, que per a què servia això i ell trobava que la resposta era paral·lela al que comentava el professor Murgades sobre la literatura.

 

 

 

 

I, finalment, veure com s’il·luminaven les caretes dels alumnes quan, per acabar, el professor Murgades els deixava una recomanació pentaliterària, d’autors els va dir “no locals, sinó catalans, i universals” i ells reconeixien els autors en haver-los treballat a les aules: Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita 1902 – Barcelona 1984; autor d’una magistral biografia sobre Cervantes, novel·les com Terres de l’Ebre, Camins de nit), Gerard Vergés (Tortosa 1931 – 2014; autor dels magnífics versos de L’ombra rogenca de la lloba, de la traducció catalana de Tots els sonets de Shakespeare o l’assaig Eros i art), Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 – Barcelona 1995; memorialista de L’edat d’or o biògraf essencial de Pompeu Fabra), Jesús Moncada (Mequinensa 1941 – 2005; un dels autors catalans més traduïts arreu, conegudíssim per Camí de Sirga o Calaveres atònites) i Marta Rojals (la Palma d’Ebre 1975; autora de les imprescindibles Primavera, estiu, etcètera i L’altra).

 

 

http://stel.ub.edu/filologiacatalana/josep_murgades

 

Allò que diuen els alumnes:

ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL 23 D’ABRIL

Aquesta setmana hem fet diferents activitats relacionades amb el dia mundial de la lectura, el dia de Sant Jordi. El dilluns el primer dia de la setmana vam llegir dos textos sobre el llibre Del bes i l’absència, de Jesús Bernat Agut, els dos textos que hem llegit son “perduda” i “brevíssim”. “Perduda” anava sobre una noia que estava al jutjat i explica com va ferir un noi perquè li havia faltat al respecte, i “brevíssim” anava sobre un home que va tancar els ulls per mantenir el record de la seva amiga que se’n va anar en les ninetes dels ulls, però un dia el seu nét va portar-lo a veure-la i llavors va obrir els ulls dient “et portava en les ninetes i tenia por de perdre’t”. Després de llegir el segon text hem vist un vídeo que es deia Ulls clucs, i anava sobre el text brevíssim, i hem comparat els dos.

El dimecres va venir l’autor del llibre Del bes i l’absència, Jesús Bernat Agut, nosaltres li fèiem preguntes sobre la seva vida i ell les responia. Jo l’he hagut de presentar davant tota la classe, Jesús Bernat Agut és un mestre, filòleg i toponimista, i un gran investigador dels noms dels llocs d’alguns pobles del País Valencià. De la toponímia de Vistabella ho sap tot perquè està finalitzant la seua tesi sobre Toponímia de Vistabella. 

Actualment ensenya a l’IES Álvaro Falomir del seu poble, Almassora. Ha estudiat la toponímia d’Almassora, Xodos, Atzeneta, les Alqueries, Borriana, Benafigos i Vistabella del Maestrat. Aquests estudis de topònims del País Valencià han estat editats amb el nom de Toponímia dels Pobles Valencians per la Conselleria de Cultura i Educació. També escriu relats com els que trobem en el llibre Del bes i l’absència. Una altra afició és la imatge, com la que ens ofereix en el seu bloc “imatgies”, en el qual tots els alumnes del subgrup 1 de 3r hem participat amb les nostres narracions dels vents a partir d’un text de Josep Pla.  

Vents d’Ulldecona. IES Manuel Sales i Ferré

També té afició per la fotografia, generalment de paisatges i realitats quotidianes. Després de la xerrada ens ha firmat i fet un dedicatòria en els textos “perduda i brevíssim”.

El divendres hem mirat un vídeo sobre el procés d’edició d’un llibre: Primer quan el text està filmat i corregit, situem el fotolit damunt la planxa i entra en el l’Offset, cada vegada que passa és més enriquida, quan la pàgina conté una imatge passa quatre vegades per l’Offset, cada vegada es neteja la màquina, els rodets i el cartutx i es posa una tinta nova, amb els colors roig, groc, blau i negre es fan totes les imatges, després amb l’enquadernació, comencem plegant tots els fulls tallats i ordenant-los en plecs per a ordenar-los per pàgines en una màquina. Després cal ordenar els quaderns i cosir-los amb els lloms ben enfilats, cal guillotinar-los, marcar la portada, plegar les solapes i amb el bes de la portada ja encolada ho dobleguem. I per últim cal posar tots els llibres ja acabats en caixes.                             Liria Castell Torrén

TEXT EXPOSITIU

Durant aquesta setmana, la setmana de Sant Jordi, hem fet dos activitats diferents i entretingudes. El primer dia ens va visitar un escriptor i toponimista, Jesús Bernat.

Hem treballat algun conte del seu llibre ‘’el bes i l’absència’’, hem llegit alguns contes i finalment hem vist l’enquadernació.

IMPRESSIÓ I ENQUADERNAMENT

• Primer que tot es posa una làmina amb les imatges i el text, també posen un fotòlit dalt de la planxa.
• Llavors passen al revelat, es deixa enllestit el negatiu i passa pel offset. Tal com surt, es torna a passar i així cada vegada surt millor.
• 

  Dins de cada full hi ha quatre pàgines de llibre.

• Cada vegada cal canviar la planxa, llevar la tinta i netejar els rodets i el cautxú que imprimeix el paper.
• L’impressor fica la planxa gravada a una altra màquina, Mesclen quatre colors, que junts en fan un milió i llavors fabriquen les portades.
• Fan l’enquadernació, pleguen els fulls tallats i fan plecs.
• Posen els plecs a una màquina per a interpolar-los, per a ordenar les fulles del quadern.
• El paper s’acomboia i ordenen els quaderns i els cusen.
• Els passen per una guillotina per a tallar la part que sobra.
• Marquen la portada, pleguen les solapes, les encolen i quan la portada està feta sols cal encaixar.

M’ha agradat veure tot el procediment poc a poc i el treball que comporta fabricar un llibre. Em va agradar poder tindre a Jesús Bernat al meu davant i conèixer-lo un poc més. Ha segut una setmana divertida i entretinguda. Laia Forné Sanz

COM ES FA UN LLIBRE?

EL BES I L’ABSÈNCIA I ALTRES CONTES DE JESÚS BERNAT

INTRODUCCIÓ:

Ja que el dia 23 d’abril era Sant Jordi. Àngela, la nostra professora de català, ha aprofitat per a ensenyar-nos com es fan els llibres. Hem vist un vídeo de com es fa, en aquest hi surt el llibre del Bes i l’absència, de Jesús Bernat. Aquest autor el dia de Sant Jordi ens va vindre a visitar al nostre institut, va ser molt interessant.

       Primer de tot posem el ‘’fotolit’’ damunt la planxa, tanquen la màquina i la màquina solta un raig de llum i es graven els mots i les imatges. Quan aquest procés ja està fet, surt un full amb les imatges i el text sobre la planxa, sense color. Posen el full en una màquina, el que fa aquesta màquina és fer que els colors surten d’un color negatiu. Posen tots els fulls en una màquina anomenada ‘’Offset’’.

En cada pàgina hi ha 4 fulls d’un llibre, els fulls passen quatre vegades per ‘’L’Offset’’ per a donar color a les imatges. Canvien la tinta, netegen els rodets i el cautxú que imprimeix el paper, als rodets hi posen tinta groga i  posen la planxa, deixen que el color groc rellisque sobre la planxa per a donar color a les imatges, fan el mateix procés amb el blau i el roig.

Després ve el pas de l’enquadernació, en el procés d’enquadernació el que es fa és plegar els fulls tallats, després cal ordenar tal com toca els plecs de fulls per a ‘’embutxar-los’’ i fer-ne els quaderns que situen en una altra màquina per a intercalar-los, és a dir, ordenar les pàgines del quadern, el paper s’acomboia amb el tacte humaníssim de les mans. Ara, el que s’ha de fer és ordenar els quaderns, i després cal cosir-los, amb una màquina, és clar, es dobleguen les portades i després s’encola la portada. Aquest és el procés per a fer un llibre.

Conclusió:

Jo en aquest  vídeo que he vist he trobat una raó més per a tractar millor els llibres. Els llibres passen un llarg i difícil procés, per això cal tractar-los millor. Ha sigut molt interessant. Asmaa Yechou

Els alumnes repassen els fullets de Toponímia Valenciana

Sant Jordi, encore.

À propos de la Fête du livre et de la rose, dans ce cas la fleur représente une sorte de métaphore du sentiment, comme il disait le professeur Murgades (comme celle-là métaphore du poème de Salvat-Papasseit), nos élèves de français ont travaillé aussi la symbolique de la rose. Dans ce cas il s’agit de la rose du Petit Prince, au chapitre 8 elle arrive et peut-être elle habite dans le coeur du Petit Prince. Mais il faut la comprendre, comme toutes les roses que nous gardons dans notre coeur…

 

Les élèves ont connu la rose du Petit Prince en écoutant ces vidéos. Dans cette vidéo vous pouvez l’écouter et lire, à partir de la minute 5′ 12″ :

 

 

 

 

 

 

 

 

Et la voix intelligente et suggestive de Maria Guillan qui joue la rose, nous montre son métier de doublage dans cette interéssante interview :