Avui fa trenta anys que s’encetava la col·lecció Toponímia dels Pobles Valencians amb l’opuscle sobre Atzeneta del Maestrat. La invitació dels dos consellers i l’alcalde palesava la importància que havien volgut donar al projecte toponímic que els professors Vicent Rosselló i Emili Casanova havien engegat des del Mestratge de Toponímia (València 1990-91).
Tot regirant calaixos vaig trobar un retall del Mediterráneo del dia 9 de desembre d’aquell any amb el títol “Noms dels nostres pobles” . En la foto podeu veure, a la meua dreta, Josep Barberà (alcalde d’Atzeneta del Maestrat), Emerit Bono (conseller de Medi Ambient), Jesús Huguet (director general de Política Lingüística) i Josep Lacreu (director de la col·lecció). La nota de premsa parla d’altres polítics provincials que, segurament, seurien entre el públic, on sí que hi era Enric Forner, aleshores delegat territorial de la Conselleria de Medi Ambient i ara feliçment retrobat com a president de l’Ateneu de Natura i director de la revista Nemus. També hi va assistir Aigües Vives Pérez, coordinadora dels fullets Toponímia dels Pobles Valencians.
Resulta curiosa la informació, que ens diu “El nou llibre, encara no editat, es publicarà dintre de dos anys” o ens parla d’un impagable i repetit “Països Valencians”. Sembla que hom preveia aplegar els diferents fascicles en un llibre gros (imatge portada); després va ser un estoig el que recollia la primera seixantena de treballs.
La Conselleria d’Educació i Ciència i la Conselleria de Medi Ambient es van fer càrrec d’aquest primer llibret (1994). En acabant, amb el fullet d’Agustí Ventura, Xàtiva (1996), fou la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, l’encarregada de la publicació, amb les col·laboracions de cada ajuntament respectiu, com sempre, i de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient. Algímia d’Alfara (1997) i Benaguasil (1998) encara van rebre la col·laboració d’aquesta conselleria i Torres Torres (1998) la de Medi Ambient, separada ja de la d’Agricultura. Amb Alcoi i Fontanar dels Alforins (1999) s’abandona la col·laboració d’altres conselleries i només hi figura l’esmentada Direcció General.
Amb la màquina ja engreixada, l’any 2000 apareixen deu publicacions com la de Carcaixent d’Aigües Vives Pérez, coordinadora d’aquesta primera etapa, o la de Bicorp de Maite Mollà, que li prendrà el relleu a partir del 2010. El 2001 afegeix onze nous llibrets amb bona presència de l’Alt Maestrat i els treballs de Joan Peraire, amb la Torre d’en Besora i el seu Vilar de Canes, Joaquim Roca, amb Albocàsser, i l’enyorat Pere-Enric Barreda amb Benassal. També apareix Almassora, on encete diverses col·laboracions sobre pobles de la Plana amb Ferran Guardiola. De l’any 2002 és l’opuscle sobre Sant Jordi, de Joan Ferreres i de 2003 el treball de Miquel Àngel Pradilla sobre Rossell. Aquesta etapa es tanca l’any 2003 amb el num. 35 dedicat a Tírig, recull de Jaume Roda. I si em faig ressò dels fullets publicats en aquesta etapa és perquè juntament amb uns altres 18 (Albal i Beniparrell, Alcàsser, Alcudia de Veo, Alfafar /Benetússer/Sedaví/Llocnou de la Corona, Anna y Chella, Antella, Catarroja, Enguera, la Pobla Llarga, la Yesa, Olocau del Rey, Montcada, Onda, Quesa, Rafelguaraf, Rocafort, Vallada i Xert) no apareixen al web de l’AVL on haurien de ser junt als treballs que, fins avui, en fan 277.
Aquell fullet de 1994 dedicat a Atzeneta del Maestrat (amplieu les imatges de la galeria), normalitzava, entre d’altres, el topònim del poble. Tenia un disseny naïf ben resolt per Vicent Almar i mostrava, després d’una breu introducció, un llistat de noms que encara els albarduscos del Cap de Terme, Meanes o Foies, guardaven al cor de la memòria d’un poble que sabia de la vida rural on ‘tot estava batejat’. Els dos mapetes, Presència Humana i Elements Físics, situaven masos, partides, camins, barrancs, rambles, llomes, serres, tossals, morrals…, els més bàsics, això sí, perquè l’escala no en demanava més. En la segona etapa, a través de la Secció d’Onomàstica, era l’AVL l’encarregada de publicar els fullets, que podeu trobar al web esmentat. Molts d’aquells mantenien, si fa no fa, un esquema ben senzill, tot i que ja incorporaven tres mapes, com ara l’exemple de Xodos (2004), on podeu trobar Orografia, en un mapa, Hidrografia i Partides, en un altre, i Presència Humana , en un tercer.
Podem parlar d’una tercera etapa quan s’estableix una col·laboració estreta entre l’Acadèmia i l’Institut Cartogràfic Valencià. Una tria del corpus toponímic, fruit del recull de desenes de toponimistes d’arreu del País Valencià, farcia de noms els mapes de l’ICV. Amb les ortofotos i la coordinació d’ambdues entitats, els fullets de TPV mostraven una nova cara. Alzira (2012) encetava aquest format, que és encara el d’avui. Els pobles veïns d’Atzeneta, Benafigos (2016) i Vistabella (2018), ja presenten aquest format. En la galeria d’imatges podeu veure els quatre mapes de Vistabella: Elements físics, Hidrografia, Presència humana i Partides i paratges, suport que permetia augmentar la quantitat de topònims fixats.
Cal destacar, doncs, la importància que hi va tindre Atzeneta del Maestrat en ser el primer poble, fa trenta anys, a recolzar el projecte i donar valor als noms de lloc del seu terme, un patrimoni que és notari d’aquell paisatge. Només caldria, per part de l’AVL, incorporar al web tots aquells fullets inicials que van tindre a la Generalitat Valenciana com a editora i fer possible que qualsevol puga consultar eixa primera part de tan bella història. Potser convé recordar-ho… “Qui perd els orígens perd la identitat”.
Fantàstic article, Jesús.