“Penyagolosa és un cim emblemàtic, centre de l’excursionisme valencià,
vedaler del pas de raberes entre l’Aragó i la Plana, cruïlla de cultures,
aplec de terres i parles diverses. Sant Joan de Penyagolosa, a més, acull
rogatives centenàries de Xodos, Puertomingalvo, Vistabella, Culla i les
Useres a través dels seus camins centenaris. Per aquests motius calia
aprofundir en l’estudi dels noms que bategen cada racó de les terres de
Penyagolosa, dels pobles que veuen en el seu perfil divers un far d’aquesta mar de bancals on tanta gent ha navegat secularment. Amb «terres
de Penyagolosa» ens referim a l’àmbit comarcal de l’Alcalatén, els termes de la Setena de Culla del Maestrat històric i pobles veïns de l’Aragó
i de l’Alt Millars.
El llibre que presentem recull les comunicacions i ponències de la Jornada d’onomàstica de les terres de Penyagolosa (VI Jornada de la Societat
d’Onomàstica), celebrada a Atzeneta i Vistabella del Maestrat els dies 4,
5 i 6 de maig de 2018. Dues poblacions on vam ser acollits amb hospitalitat i germanor pel veïnat, i on vam comptar amb la coŀlaboració pregona
dels respectius ajuntaments. Tot plegat tampoc no hagués estat possible
sense el treball d’una comissió organitzadora que va reunir sis consocis
de la Societat d’Onomàstica: Elvira Safont (Arxiu de Vistabella), Josep
Meseguer-Carbó (Maestrat Viu), Josep Miquel Ribés, Ferran Guardiola,
Òscar Bagur i Jesús Bernat.
vedaler del pas de raberes entre l’Aragó i la Plana, cruïlla de cultures,
aplec de terres i parles diverses. Sant Joan de Penyagolosa, a més, acull
rogatives centenàries de Xodos, Puertomingalvo, Vistabella, Culla i les
Useres a través dels seus camins centenaris. Per aquests motius calia
aprofundir en l’estudi dels noms que bategen cada racó de les terres de
Penyagolosa, dels pobles que veuen en el seu perfil divers un far d’aquesta mar de bancals on tanta gent ha navegat secularment. Amb «terres
de Penyagolosa» ens referim a l’àmbit comarcal de l’Alcalatén, els termes de la Setena de Culla del Maestrat històric i pobles veïns de l’Aragó
i de l’Alt Millars.
El llibre que presentem recull les comunicacions i ponències de la Jornada d’onomàstica de les terres de Penyagolosa (VI Jornada de la Societat
d’Onomàstica), celebrada a Atzeneta i Vistabella del Maestrat els dies 4,
5 i 6 de maig de 2018. Dues poblacions on vam ser acollits amb hospitalitat i germanor pel veïnat, i on vam comptar amb la coŀlaboració pregona
dels respectius ajuntaments. Tot plegat tampoc no hagués estat possible
sense el treball d’una comissió organitzadora que va reunir sis consocis
de la Societat d’Onomàstica: Elvira Safont (Arxiu de Vistabella), Josep
Meseguer-Carbó (Maestrat Viu), Josep Miquel Ribés, Ferran Guardiola,
Òscar Bagur i Jesús Bernat.
Mapa de l’article dedicat a la bibliografia onomàstica de l’Alcalatén i la Setena de Culla |
Els temes proposats per la Jornada foren l’onomàstica de la zona i la relació entre toponímia, cartografia i excursionisme. Així, hem agrupat els
treballs en dos blocs a partir d’un criteri geogràfic: el primer, «Estudis
d’onomàstica de les terres de Penyagolosa», conté divuit articles que se
centren en el cim i les comarques que l’envolten, tot i que ho fan en modalitats ben diverses. Així trobem estudis d’antroponímia, toponímia
—històrica, literària, en llengua àrab i berber, urbana popular i zootoponímia—, reculls municipals, retolació i normalització lingüística, i anàlisi lingüística —etimològica i morfològica—. Destaquem el breu però
merescut homenatge retut a Josep Viciano, el Sherpa —com és conegut
en l’àmbit excursionista de Castelló—, i les ponències de Vicent Pitarch,
lligada a la dualitat entre excursionisme i homenots de la nostra llengua, i la de Vicenç M. Rosselló, que analitza la cartografia excursionista de Fredes i Penyagolosa. El segon bloc, «Altres estudis d’onomàstica», agrupa
quatre estudis toponímics centrats en altres terres, més al nord de Penyagolosa, des de les vessants literària, cartogràfica i geològica. Finalment
oferim una bibliografia onomàstica de les terres de la Setena de Culla i
l’Alcalatén que complementa aquest ventall de propostes onomàstiques.
Desitgem que aquest volum sigui un pas important, a través de l’onomàstica, en el camí del coneixement de Penyagolosa i la seua gent.” Els curadors
treballs en dos blocs a partir d’un criteri geogràfic: el primer, «Estudis
d’onomàstica de les terres de Penyagolosa», conté divuit articles que se
centren en el cim i les comarques que l’envolten, tot i que ho fan en modalitats ben diverses. Així trobem estudis d’antroponímia, toponímia
—històrica, literària, en llengua àrab i berber, urbana popular i zootoponímia—, reculls municipals, retolació i normalització lingüística, i anàlisi lingüística —etimològica i morfològica—. Destaquem el breu però
merescut homenatge retut a Josep Viciano, el Sherpa —com és conegut
en l’àmbit excursionista de Castelló—, i les ponències de Vicent Pitarch,
lligada a la dualitat entre excursionisme i homenots de la nostra llengua, i la de Vicenç M. Rosselló, que analitza la cartografia excursionista de Fredes i Penyagolosa. El segon bloc, «Altres estudis d’onomàstica», agrupa
quatre estudis toponímics centrats en altres terres, més al nord de Penyagolosa, des de les vessants literària, cartogràfica i geològica. Finalment
oferim una bibliografia onomàstica de les terres de la Setena de Culla i
l’Alcalatén que complementa aquest ventall de propostes onomàstiques.
Desitgem que aquest volum sigui un pas important, a través de l’onomàstica, en el camí del coneixement de Penyagolosa i la seua gent.” Els curadors
El llibre, amb 408 pàgines, ha estat editat per la Societat d’Onomàstica dins la col·lecció LA ESTRALLA, amb disseny i composició de Quadratí i la impressió de la Diputació de Castelló.
Podeu trobar tots els continguts en pdf a Edició electrònica d’accés obert
Amb tot, si us estimeu el paper i l’estudi dels noms de lloc i de persona feu-vos socis de la Societat d’Onomàstica