Finalment, ha plogut. Algunes fonts i diversos ullals han tornat a moure i alguns barrancs, que fins ara només eren sendes, han esdevingut camins d’aigua. No ha estat un episodi com aquell de 2015, quan van moure tantes fonts que donaven raó al nom de Montlleó i que vam publicar ací: “De la Penilla a la mar. Aigües del riu de Montlleó“. Més freqüent és veure durant mesos, de vegades anys, barrancs, rambles i rius…eixuts. Només cal repassar les nostres comarques i comptar els rius que tenen com a especificatiu un paradoxal adjectiu: SEC; en són molts. En el mapa de dalt, una altra col·laboració de l’amic Pau Fuster Puig, podeu jugar a identificar els guarismes entre l’1 (la Penilla) i el 15 (rambla de la Viuda).
L’any 2020, a Onomàstica, anuari de la SdO, publicàvem un article on, a més de tractar de definir els conceptes de barranc, rambla i riu, anotàvem i comentàvem els cent vint-i-set barrancs del terme de Vistabella, tot destacant-hi el paper notarial dels topònims en definir-nos el mateix paisatge. Camins d’aigua del terme de Vistabella , que podeu llegir ací, era l’intencionat títol d’aquell article que, si us fixeu en el mapa, només recull els barrancs del marge dret fins el forcall del Riu (trifini dels termes de Culla, Vistabella i Benafigos). En una propera entrada completarem aquest marge dret amb barrancs i rambles que mouen dels termes de Benafigos, Atzeneta, Xodos i Llucena per engravar-se amb el nostre riu en un altre forcall, el que dibuixa amb la rambla d’Atzeneta.
