En el nostre recorregut pels pobles catalanoparlants situats a ponent del Matarranya arribem a la Ginebrosa. Vam encetar el camí amb Torredarques i, per la carretera que puja cap a Alcanyís, vam entrar a la Sorollera; després vam seguir nord enllà i vam tombar cap a ponent fins a la Codonyera. Tornant cap al sud vam visurar la Torre de Vilella i Bellmunt de Mesquí; després la Canyada de Beric i, ara, arribem a la Ginebrosa. El seu interés dialectal és ben significatiu, com també ho era a la Codonyera; tot i això el nostre objectiu rau en la retolació dels carrers que mostren les seues plaques castellanitzades. En alguns casos ho hem pogut contrastar amb la denominació popular que mantenen els carrers.
La seua població no arriba als 200 habitants i són coneguts com a ‘rabosos’, com els nostres veïns de la Pobla, que són ‘rabosetes’. Amb la Canyada, la Codonyera i la Sorollera, la Ginebrosa s’afegeix als topònims batejats per col·lectius botànics, el 50% dels pobles visitats.
Recordeu que podeu ampliar les imatges menudes de les galeries
Sortosament la Ginebrosa no mereix cap modificació gràfica per ser llegida en català o castellà. L’església, dedicada a sant Bartomeu, és un temple gòtic, d’una sola nau, amb elements renaixentistes i barrocs. Plaza de la Iglesia i Calle de la Iglesia (ben plena de racons i quatres) són els rètols que hom hi pot llegir. Un dels nombrosos cobertissos ens dona pas a la Plaza Mayor, la de la Casa de la Vila i la Llonxa.
El conjunt de cobertissos de què parlàvem es prodiguen també a la Calle del Pilar. Sembla que aquest conjunt de voltes té l’origen en l’antic palau del Temple (després de Sant Joan de Jerusalem). La plaça de la Vila o Major, que comença amb l’ajuntament es tanca amb l’edifici de la Llonxa; dalt trobem una capelleta dedicada a Sant Cristòvol. A l’esquerra de la imatge mou la Calle de Sant Cristóbal; el taulellet que resa Plaza y Calle de Sn. Cristoval el vam trobar ben al principi, on avui hi ha la replaça que pertany a la Calle de la Iglesia. Hem de suposar, doncs, que en algun moment aquest carrer principiaria a la plaça de l’Església. Si veiem la quantitat d’hagiotopònims no ens ha d’estranyar aquesta imposició.
El rètol que, sens dubte, ens va causar més sorpresa era aquest de Calle las Moradas que vam entendre en veure que voltava el poble amb tres carrers i la carretera (veieu el plànol final). La realitat que palesaven aquest carrers (veieu les imatges amb els contraforts) i la informació d’un veí ens va aclarir que les Moraes voltaven el poble com a ‘murades’. I les murades guardaven encara uns portals: el portal de Morera, aquest de la Ferreria i lo Portalet, tots sense retolar (només hi vam trobar aquest neutre arco de muralla), però guardats en la memòria oral. I, al capdamunt de la Calle San Roque aquesta capelleta de Sant Roc que, per la situació, potser ens assenyalara un antic portal de Sant Roc que guardara de la pesta els seus habitants.
La Calle de las Escaleretas, ben transparent. La Calle Mayor conté dues cruïlles conegudes com els Quatre Cantons i, per distingir-los, el més avaller es completa amb del Pilar (vegeu el plànol). La Calle Alcañiz, com la Calle Zarragoza són oficialitzacions recents de travesses que popularment mai no han tingut nom. La ferreria que batejava el portal la trobem vora l’antic camí (com havia de ser). Ara hi ha la carretera comarcal i el camí ha esdevingut, com en tants pobles, tautològicament Calle Carretera.
La part alta del poble, on hi havia les eres i lo Castell també ha estat oficialitzat amb una Plaza Aragón. Curiosament, han respectat el nom popular en aquest híbrid (únic al poble) Calle les Creus. Hi vam trobar, tot i que no està retolat, el Trinquet. Finalment volem destacar la presència d’una asociació cultural Tarayola (Talaiola, com tants topònims d’arreu del domini) que té a bé escriure un apitxat La Chinebrosa (imaginem que hi ha una reivindicació del dialectal xapurriau).
Reviseu al plànol la toponímia retolada oficial (en majúscula i en castellà) i la popular (sense retolar, en negreta). També la producció d’hagiotopònims i la quantitat de voltes o cobertissos que s’intueixen als carrers que es troben fragmentats.
