“El Coll de Port és una collada de 1.668,7 m. d’altitud que es troba en el punt on s’uneixen la serra del Port del Comte i el Serrat de la Sella. És partió d’aigües entre les conques del Segre i del Cardener, ja que comunica la vall de la rasa de Coll de Port i la del torrent de Coll de Port. També hi passa el límit entre els termes municipals de la Coma i la Pedra (vessant sud) i de Josa i Tuixén (vessant nord). És també, per tant, límit entre les comarques del Solsonès i de l’Alt Urgell. Actualment hi passa la carretera LV-4012 de Sant Llorenç de Morunys a Tuixent i el GR 7. A l’època medieval hi passava el camí ral que unia Cardona amb la Seu d’Urgell.” (Viquipèdia)
Bé que ho diu la Viquipèdia. Caldria afegir poc d’aquest magnífic lloc si no és dir que al refugi, regentat per unes amabilíssimes persones, Carlos i Judit, es dina d’allò més bé. El nom del lloc, però, el topònim ‘coll de Port’, sí que em duia, en un principi, a aquella entrada que vam dedicar a les tautologies i a eixe estrany ‘port del Collao’ que retola el coll de la Xaparra o del Vidre, antic collado d’Atzeneta entre aquest terme i el de Vistabella. Si en el cas del Maestrat la tautologia era evident i artificial (ningú no diu al Maestrat ‘port’ sinó ‘coll’, pas entre serres, com el ‘collado’) en aquest cas dels Prepirineus cal anar en compte, prop hi ha el port del Comte. Port, a més de ‘pas’, té també el significat de ‘terra alta’ (els Ports) i aquest coll de Port es refereix, així ho creiem, al pas o coll situat al port del Comte, terres més amunteres on hi ha l’estació d’esquí.
I en baixar pel Solsonés (a la foto, embassament de la Llosa del Cavall) se’ns mostren un seguit de pobles que ens recorden cognoms de la Plana. Una observació que, sens dubte, s’ha fet molta gent quan ha pujat cap a Andorra. Només anote un llistat d’aquells noms de pobles que, de nord a sud i des de la carretera, vam poder copsar entre Solsona i Valls i que relacionàvem amb algun conegut: Solsona, Llanera, Biosca, Sanaüja, Ribelles, Pon(t)s, Alòs, Balaguer, Guardiola, Agramunt, Tàrrega, Cervera, Verdú, Amorós, Forés, Barberà, Albiol i Valls.
Hi ha molts més dins la toponímia menor o en comarques veïnes. Una anàlisi detallada la trobareu al treball d’Antoni Teruel publicat a Noms 5 “Toponímia i onomàstica personal. Cognoms d’origen lleidatà al País Valencià”
https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-5-2016.pdf
* Val a dir que el cognom Pons també pot tindre el seu origen en l’antropònim Ponç. Recordem sant Ponç a Solitud, de Víctor Català.
* Val a dir que el cognom Pons també pot tindre el seu origen en l’antropònim Ponç. Recordem sant Ponç a Solitud, de Víctor Català.
Volem acompanyar l'itinerari preciós de l'entrada amb un poema de Joan Vinyoli i Pladevall, adient al paisatge de la fotografia.
MUNTANYES
En la vida, tostemps
he vist moltes muntanyes
a plena llum, boscos d'avets, de faigs,
com si anés en un vagó de tren
mirant per la finestra.
Quantes fonts
brollaven de les serres i creaven rius!
Tot és inaccessible, lluny i prop.
Reverbera la neu.
No sento
fressa de res.
A mida
que ens envellim tornen les coses
primeres.
EL PRIMER ESTEL
Al fons de tot es dreça una muntanya
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d'esperances:
així, per l'entrellum, el primer estel
fulgura net, silenciós incita,
sense fer mal, a un goig que no turmenta
que sigui breu; sabem que en esvanir-se
serà tot lluminària el firmament.
No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
aquí m'estic ple de pressentiment
d'una vida auroral sempre futura
que és ara sols nit clara sense vent.
Joan Vinyoli