Mentre anava cap a Manacor, a la ràdio parlaven de Sant Antoni com el sant més popular de Mallorca i Menorca; potser -he pensat- també a Eivissa, almenys a Sant Antoni de Portmany. A Ciutat hi ha Sant Sebastià, però a la part forana és Sant Antoni qui omple de foc i benediccions cada poble. La imatge de portada ens mostra unes formatgeres que ens ensenyaven l’ofici dalt d’una de les carrosses.
Caldrà, ho sé, explicar el títol… o potser no. Bé, en tot cas les Beneïdes és part de la festa de Sant Antoni. A Manacor, la vespra van fer els Foguerons, que ve a ser com 
les nostres foguerades però mascles; després del foc hi fan torrades i molta festa. I si parle de “beneïdes imatges” és perquè, baixet com soc, pensava que no n’eixiria cap de bé perquè em trobava a la segona fila i alçava els braços sense saber massa com aniria la cosa. També destaque les imatges perquè, analfabet d’aquesta tradició, més que mots i explicacions només puc oferir un àlbum; això sí, us podeu fer una idea de la magnitud d’aquest esdeveniment.
En la foto, el rector beneïx un ca a la vora d’un altre rector ben mudat i ensotanat i del baciner, el que passa el plateret a missa. I tot l’esdeveniment, tant llarg com un pregó, és comentat pel xicot del micro.
Recordeu que podeu ampliar les imatges menudes de les galeries
Carros, carrets, tartanes, diligències, jardineres… una varietat que encara s’eixampla amb els diferents transports i oficis que se’n deriven. I tots, mentre són beneïts, desatenen la modernor de l’endoll que els promet força elèctrica (fixeu-vos en el senyal).
Manacor compta, a més, amb una escola d’equitació i diverses proves hípiques que ens havien de mostrar, clar està, la diferència entre una haca tirant del carro i un cavall de molts duros fent cabrioles o corrent al trot.
Sant Antoni aguanta impertèrrit les temptacions d’aquests dimonis
I de sobte, camperoles mudades amb gàbia i pardalet i dames amb cavallers sortits del Bearn.
Després van passar, tot recordant-nos algun pregó, un seguit de carrosses tirades per tractors (encara queden alguns llauradors) ornades de mata, matissa i llentiscle i amb un pou i un parral ben fet on es berena, siga al matí o a la vesprada. I una taulada llarga on no es fa d’altre. La carrossa de les formatgeres que veiem a la portada encara té espai per albergar un petit corral amb ovelles i el pastor que, amb la benedicció d’un altre Sant Antoni, les muny. De les faldes de cada carrossa pengen glosses:
“Sant Antoni saberut / ses rondalles vol contar/ el dimoni caparrut/ ni tan sols vol escoltar” o
“Avui dematí / berenam de sobrassada/ amb un bon vi/ davall de sa porxada”.
Gent ballant, dimonis que esglaien la mainada… i d’artistes, alumnes d’institut, una gran desfilada.
Encara hi havia molt més perquè ja us podeu imaginar la de gossos i cans que hi ha en aital ciutat. I tohom fa una segona volta per recollir els trofeus, si han estat premiats. Però és hora de tancar i ho fem amb la banda que, germans com som, té un director valencià, de Cocentaina. Tot i la publicitat, no és cap samba.
PODEU TROBAR ALTRES ENTRADES RELACIONADES AMB LES ILLES A LA CATEGORIA “ILLES BALEARS”
Magnífic reportatge, un plaer!