Germà Colón i Marià Villangómez són les darreres incorporacions al projecte Lingüistes pel carrer.
Si bé el poeta eivissenc té una breu incursió en la gramàtica, Germà Colón és un dels filòlegs més reconeguts en l’ambit de la Lingüística Romànica. Amb ells dos ja són 68 els lingüistes amb algun vial dedicat; un total de 900 carrers que podeu localitzar (amb les seues fotografies) al Mapa dels LIngüistes pel carrer.
Recordeu que podeu ampliar les imatges menudes de les galeries
Pel que fa a l’autor castellonenc, ha estat aquest 2023 quan un carrer de la seua ciutat natal, ben cèntric i a la vora de l’Hort dels Corders, ha estat retolat com a carrer / calle Germà Colón. Altrament, tot i que encara no hi ha cap rètol, al Maps ja ens apareix el carrer Germà Colom (sic.) en una zona perifèrica de Benicàssim.
PETITA BIOBIBLIOGRAFIA DE GERMÀ COLÓN DOMÈNECH (Lluís Gimeno Betí)
És segur que qui s’haja ocupat o s’ocupe d’algun aspecte relacionat amb la recerca lingüística dins el camp de la filologia romànica, i especialment de filologia catalana i occitana o d’etimologia francesa o de lingüística espanyola, no trigarà a trobar-se amb el nom de Germà Colón. Perquè els abundosos i acurats treballs, per exemple, d’etimologia o d’història de la llengua, especialment de les llengües romàniques esmentades suara, així ho mostren i són apreciats amb tota la seua vàlua dins el camp de la recerca filològica. Els seus àmbits d’especialització foren el lèxic, la lexicologia, l’etimologia romànica, l’edició de textos i la traductologia.
Germà Colón va nàixer a Castelló de la Plana el 30 de novembre de 1928. Va estudiar Filologia Romànica a les Universitats de Barcelona, Lovaina i Zuric i es va doctorar a la Universitat Central de Madrid l’any 1952. Del 1951 al 1953 va ser ajudant a la càtedra de Gramàtica històrica de la Llengua Espanyola de la Universitat de Barcelona. Des del 1951 fou col·laborador de l’Editorial Barcino per a la publicació de la sèrie de texts “Els Nostres Clàssics”. De 1954 a 1964 va ser col·laborador i redactor del Französisches Etymologisches Wörterbuch de Walter von Wartburg. A la Universitat de Basilea fou Lector d’espanyol (1954), “Privat-Dozent” (1959), Professor extraordinari (1963), Catedràtic numerari (1967-1997) i “Emeritus” des de 1997.
Va pertànyer a nombroses societats i associacions i desenvolupà els càrrecs següents:
- Director del Seminari de Llengües Romàniques de la Universitat de Basilea (1967-1997); membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1964); membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1964); membre corresponent de la Real Academia de la Lengua Española (1984); vicepresident del Collegium Romanicum (1968-1972); inspector acadèmic per a l’ensenyament de l’espanyol al Cantó del Ticino (des del 1971); president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-1982); professor convidat de Filologia Francesa a la Universitat d’Estrasburg (1968-1972); professor convidat de Lingüística Catalana de la Universitat de Barcelona (1973-1974); conseller del bureau de la Société de Linguistique romane (1980-1986 i 1989-1995); coeditor del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura; president de l’Asociación Suiza de Estudios Hispánicos (1982-1985); membre del Consell assessor de la “Fundació Congrés de Cultura Catalana” (1982); membre del Consell assessor de l’edició de les Obres Completes de Francesc Eiximenis (1984); membre de la Comissió Lulliana per a la publicació de les Obres Completes Catalanes de Ramon Llull (1984); membre del nou consell assessor de “Els Nostres Clàssics” (1985); membre de l’equip editor de la revista Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (Montserrat 1980-1982); membre del comitè científic de la revista A sol post (Universitat d’Alacant, 1996); membre del Consell assessor de la revista Llengua & Literatura (des de 1986); membre de la Junta Permanente de Historia de la Lengua Española (des de 1987); conseller d’honor de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1988); membre del Consell Valencià de Cultura (1989-1995); membre del Consell assessor de la revista Caplletra (1991-2020); membre de la Comisión del V Centenario de Elio Antonio de Nebrija para 1992 (Universidad de Sevilla); membre del consell consultiu de la Universitat Jaume I (1991-2020); membre del consell assessor del Diccionario del español medieval (Heidelberg 1992); vicepresident de Junta Permanente de Historia de la Lengua Española (1993); membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1993); vocal de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1995-2020); president del Collegium Romanicum (Berna, a partir de 1997-2000); membre del Direktorium de la Jacob Burckhardt-Stiftung (des de 1993); membre del Comitè Científic de la revista Dialectologia (des de 2008), etc.
MARIÀ VILLANGÓMEZ
L’any passat, Enric Ribes (company de la SdO i director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC) ens va comentar l’absència de Marià Villangómez al llistat dels “Lingüistes pel carrer” al temps que ens trametia una imatge del Parc Marià Villangómez a la ciutat d’Eivissa.
En la seua biografia, a més de l’extensa obra literària, trobem la seua vessant lingüística: “D’altra banda, és remarcable la intensa tasca d’orientació cultural i cívica que duu a terme a la seva illa, en aquest sentit cal esmentar Curs d’iniciació a la llengua: normes gramaticals, lectures eivissenques i formentereres, publicat el 1972, que suposa un important impuls al procés de recuperació i divulgació de la llengua.”
A més del parc, vam localitzar i fotografiar un carrer a Palma i dos més a l’illa d’Eivissa, a la ciutat i a Santa Eulària des Riu; aquest darrer ens el va retratar Natàlia Miramontes.
