Una setantena de familiars i amics ens vam reunir al mas de Santa Creu (Riudoms) per retre homenatge a Eugeni Perea, setanta anys amb la mirada nítida d’un verd intel·ligent i el somriure d’un gran cor. Maria Eugènia, la seua filla, havia estat l’organitzadora d’aquest aplec on, a més dels familiars i amics de tota la vida, ens hi sumàvem companys de feina i lleure que podíem cantar la de Llach i proclamar que Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà. Perpinyà, Barcelona, Almassora, Lleida, Rossell o Eivissa en donaven fe.
Entre converses i parlaments vam saber del llarg camí d’una persona estimada; escriptor, historiador, arxiver i poeta, tal com anuncia la portada del magnífic llibre coordinat per Maria Eugènia que aplega -veieu-ne l’índex a la galeria adjunta- 32 articles i una introducció de la fan més fan que conformen trenta-tres angles d’estima, 33 cares diverses d’un prolífic creador, menestral dels mots i de la vida. Sí, perquè a més de poemes, dietaris, relats, assaig històric i onomàstic, prologuista, articulista, professor…, també l’excursionisme i la gastronomia han fet d’Eugeni “Un humanista del nostre temps” preocupat per Riudoms i l’univers.
El llibre conté un recull fotogràfic preciós on descobrim diversos moments vitals que es completen amb el capítol “Cronologia i biografia…”. I arribem a l’apartat final que ens mostra l’extensa i diversa bibliografia d’Eugeni Perea Simó. Atesa una de les virtuts d’aquest gran home, la humilitat, descobrim molt més del que sabíem. Als trenta-dos llibres (onomàstica, assaig, dietaris, poesia…), que enceta amb Toponímia del terme de Riudoms (1979), s’afegeixen els articles de folklore, el centenar d’articles d’història, els de geografia, els més de trenta sobre onomàstica, els de narrativa, poesia, teatre, prosa…, molts articles d’opinió i, generòs amb qui el sol·licita, als molts discursos i conferències de tantes disciplines, suma una vintena de presentacions i una altra de pròlegs de llibres d’amics. I tot plegat, com diu Maria Eugènia al prefaci “Quan una persona és treballadora, no tota la feina que fa és part visible de l’iceberg (..) D’aquestes tasques discretes – de promoure, idear, empènyer, suggerir, incitar, ajudar, assessorar…- no cal dir que n’ha dut a terme una bona llista”.
I vam dinar un “arròs del tros” i, entre somriures, vam sentir ‘jotes’ amb accent tortosí i alguna reflexió sobre la brevetat de la vida. També vam escoltar diversos parlaments de veus significades d’aquest enorme país petit, gent de la cultura que lloava la persona homenatjada, com ara Alex Susanna.
I no vam poder estar-nos d’aprofitar per enriquir el nostre catàleg de fotògrafs fotografiats amb la professionalitat i bon quefer de Verònica Moragas i Agnès Olivé.
Hi va haver molt més, però. Hi havia tota la família, els néts arrapats a l’avi i Maria Dolors asseguda a la vora, i també companys de l’arxiu de la Diputació (el mateix Josep Poblet, president entre 2007 i 2019) i amics de la mili, de la universitat, de la Societa d’Onomàstica, de la infantesa… de la vida, al cap i a la fi.
Hi hagué també el seu agraïment ‘excessiu’.
Ens resta un petit pesar, però; no haver xalat amb aquell home, poeta de mesures agraïdes, que mentre declarava el cor com a víscera sobrevalorada feia una defensa de l’altra… l’estómac “molt més necessària per mantenir en harmonia les relacions personals, fins i tot la pau social”. Poder compartir mots i taula amb tan bons amics demana, sens dubte, una altra gastronomia divina i l’Eugeni, de ben segur, pararà taula per molts anys.
P.S. L'Eugeni, ho sap tothom, és incapaç de negar cap col·laboració i aquest modest blog també es pot afegir al seu extens currículum en les entrades dedicades als carrers i l'església.
