CARRERS (42) ARTS DE PESCA (A-B)

Val a dir que només amb els carrers de la partida del Triador (Vinaròs) tindríem suficents mostres per parlar-vos de les arts de pesca; recordem, però, que un dels objectius d’aquesta secció sobre carrers és la de mostrar la unitat i la varietat que ens ofereix tot el país. Altres partides costaneres de Vinaròs, situades entre el Cervol i Sol de Riu (Alcanar), ja ens van servir per bastir molts dels exemples emprats per a les entrades sobre zoonímia marina, aleshores amb la coautoria d’Àngela Buj Alfara. Altrament, recordem que ací destaquem el nom dels carrers, en aquest cas els referits als ormeigs o arts de pesca; si volem, però, conèixer a fons cadascun d’aquests arts podeu, entre d’altres, guaitar al blog https://historiesdemar.org/

En aquesta entrada, com en aquelles dedicades als peixos, observem que la varietat lèxica que presenta cadascun dels elements dels ormeigs o les mateixes arts és molt gran. A més, recordem que es tracta d’un llenguatge especialitzat que mostra la riquesa lèxica de l’ofici, una riquesa, sovint, transparent només per als mariners.

I una més, per enriquir l’entrada podeu enviar carrers referits a arts de pesca de les vostres o altres poblacions a jbsensegel@gmail.com

I és que Vinaròs, al nostre parer, ha entés molt bé allò de respectar la toponímia tradicional (partides, barrancs i cales)  i completar el bateig dels nous carrers amb algun camp semàntic adient al lloc. Peixos, moluscs, aus, illes i arts de pesca omplen los Boverals, lo Saldonar, Barbiguera, el Garrofer o les Deveses. És tanta la quantitat de carrers i carrerons d’aquestes i altres urbanitzacions que sap greu no poder conèixer la informació que guarda cada nom retolat. Ja comentàvem a Taller de toponímia urbana. Dictats de la cultura que “Els taulellets als cantons dels carrers són una font inesgotable de saviesa, mestres (.) enlairats per damunt dels nostres caps”. Al Nomenclàtor viari de Vinaròs podeu trobar el significat de cadascun dels carrers, però quan passegem per qualsevol població, o en aquest cas de la partdida del Garrofer (Vinaròs), trobem a faltar una breu anotació informativa sobr el significat d’afàs, armall, tresmall…, mots ben coneguts pels mariners, però opacs per a la majoria dels veïns o vianants que xalarien si ho conegueren. Potser algun dia la moda del codi QR entre a la retolació dels carrers amb la definició d’aital estri, les notes biogràfiques de qualsevol personatge local o amb el complement d’antigues denominacions toponímiques; tindríem tota una enciclopèdia escampada pels cantons. Els noms dels carrers, a més de text són un pretext per conèixer i valorar el nostre lèxic. Veiem-ne uns quants exemples:

Afàs

Peça de malla en forma d’embut per on entra el peix a la nansa de pescar (Nomenclàtor viari de Vinaròs, NVV). Més que un art es tractaria d’una de les peces de la nansa. Al DCVB ens apareix com a faç o anfaç. Observeu el dibuix adjunt (Gran Enciclopèdia Catalana) amb la riquesa lèxica de cada element o part, vocabulari específic que només els mariners coneixen amb aquesta concreció; l’ús ho exigeix. A Vinaròs, carrer de l’Afàs.

Armall

En la retolació carrer de l’Armall podem observar el fet que aquests carrers no tenien nom i havien optat, en un primer moment per les lletres; LL, en aquest cas (al googlemaps encara ho trobem així). També veiem com cada rètol conté el topònim Triador que ens recorda la partida, tot i que mancada de l’article, lo Triador.

Armall és la xarxa de malla molt clara que es col·loca a cada costat del bull (aquest fet de malla més tupida) en determinades pesques com el tiret i la llagosta (NVV). Aquesta nota de Sospeix  ens ho diu més clar “Un tremall consta de tres xarxes, de les quals les dues exteriors són iguals i cadascuna d’elles s’anomena armall.”

Potser en aquesta imatge antiga de la mar d’Almassora trobem armalls del tremall / tresmall / trasmall. Darrere, la casa dels Carabineros.

Arpó

Instrument de pesca amb un mànec de fusta i amb un ferro de tres puntes, la del mig per a ferir i les dels costats, orientades en sentit contrari, per a retenir la presa. A Vinaròs també, carrer de l’Arpó.

Anguilera

Espècie de morenell o nansa per agafar anguiles (Empordà, Barc., Ribera d’Ebre); cast. anguilera. DCVB.

A l’Ecomuseu, situat a la població de la Cava (actual Deltebre) podeu trobar, entre d’altres elements relacionats amb la ribera de l’Ebre, les arts de pesca; les dues imatges en són una mostra.

 

El carrer de l’Anguilera, veí d’aquell del Canonge Alcover (el del diccionari), el trobem al Saler (València), ben prop de l’Albufera.

A tot açò, a Almassora (potser a la Plana) el cabiró central de les alqueries rep el nom d’anguilera.

Almadrava

1. Xarxa grossa i de mallatge variat, que es deixa calada dins la mar, on les tonyines, els dofins i altres peixos grossos són empresonats i després pescats per una altra xarxa deixada en el fons de la mar, que pujant, els fa sortir damunt l’aigua, i allà els mata un pescador armat de llança i els agafen els tripulants de dues o tres barques que enrevolten la dita xarxa; cast. almadraba. La grandària de l’almadrava és de 150 a 500 braces; a cada quatre braces du un pedral, i a cada banda una corda (Mall.)., (DCVB)

A més del carrer de s’Almadrava de la Savina (Formentera) i el carrer de l’Almadrava de Benicàssim, Palma (al Jonquet, on hi ha molts acrrers dedicats als ormeigs) i Vinaròs, també trobaríem exemples de carrers a l’Ametlla de Mar i Benidorm. I nombrosos exemples de platges de l’Almadrava, com ara a Benicàssim, Vilassar de Mar o Roses.

Observeu el mapa de les almadraves que ens ofereix l’entrada del blog Cambrils, poble de pescadors. La imatge correspon al blog de la Confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú

 

Artet

1. Ormeig de xarxa, de la mateixa forma del bou, però molt més petit, que és estirat des d’una barca i serveix per agafar peix petit (Sitges, Mall., Eiv.). DCVB

Curiosament, el NVV ens dona una altra definició: Ormeig de pesca semblant a l’art de platja, art de tir que es lleva de la platja estant, però de dimensions més reduïdes.

Rebla l’Enciclopèdia catalana que n’especifica les diferències: Ormeig de pesca semblant a l’art de platja, però de dimensions més petites. A diferència de l’art de platja, hom treballa de la barca que el cala estant, i quasi no toca el fons. Serveix per a pescar peixos que neden entre dues aigües. També és anomenat artó i bolig.(veieu bolig més avall)

Ens valdrà, doncs, la imatge més avallera, la del bolig.

Batre

5. Pescar amb xarxa a lloc de roques fent sortir el peix avalotat a cops de rocs tirats dins l’aigua (Empordà, Benidorm). DCVB

Art de pesca consistent en una xarxa calada entre dos sortints d’una caleta i que envolta una superfície de mar per capturar els peixos que hi queden a dintre després de fer soroll amb el contacte de dues pedres o fustes qualsevols. NVV

Bolig

Art de pesca format per una xarxa com la de bou, però, de dimensions més reduïdes i de malla més estreta, que antigament l’arrossegaven els pescadors dintre de la mar estirant-lo des de terra. NVV

BOLITX (escrit antigament bolig). m.
|| 1. Art de pescar, de la mateixa forma que l’art de bou, però més petit i de malla més estreta (Cat., Val., Bal.); cast. boliche. Que’l bolig en que haga VIII. homes pach per VIII. homes… e la barcha de pareyl pach per II. homes, doc. a. 1310 (RLR, xi, 173). Primerament que tot patró de bolig dega e sia tengut de tenir e portar en lo loch de la palomera vna ballesta ab croch, doc. a. 1387 (BSAL, viii, 283). Ne seretz pres en lo mortal bolig, Francesch Ferrer (Cançon. Univ. 68). No gosen ne presumescan ab xauega bolix batudes e ray spes ni altre qualseuol natura dexarcia de fil pascar, doc. a. 1514 (BSAL, xxii, 251). Y li mostrá pesqueres que li omplien es bolitxos a balquena, Ignor. 2. Peix de bolitx: peix petit, del que s’agafa amb el bolitx. E be par que no sou veats de menejar sino peix de bolig e merluça com podeu metre la lengua en esta dona generosa, Villena Vita Chr., c. 133. —Barca i bolitx: tot el conjunt d’una cosa (Mall.) DCVB

A més del carrer del Bolig de Vinaròs, trobem el carrer del Bolitx a Daimús i Bellreguard.

Bornoi

Espècie de boia, feta amb uns quants suros plans superposats i amarrats amb una corda, que serveix per a indicar l’extrem d’una xarxa o ormeig calat en la mar. NVV (veieu el dibuix més avall, a l’entrada ‘braçol’) Aquesta definició del Nomenclàtor fa referència al que hom coneix a la Plana com a senya. Hi havia la senya de llevant, marcada amb una bandereta roja, i a l’altre extrem, la senya de  ponent, amb una bandera blanca. En altres indrets és roja i negra, respectivament, i rep el nom de gall, segons que ens diu Històriesdelamar on podreu veure’n la imatge. També si hi cerqueu el mot ‘bornoi’ veureu les diferències entre ‘gall’ o ‘senya’ i els suros que mantenien el sardinal.

BORNOI m. DCVB
|| 1. Cada un dels suros grossos que van enfilats en la part superior del sardinal o d’altres arts de pesca per sostenir-lo a flor d’aigua (Cat., Val., Bal.); cast. bornol.
|| 2. El conjunt dels dits suros

A Vinaròs, a la zona del Triador, trobem també el carrer del Bornoi.

 

 

Bou

A Palma, al barri del Puig de Sant Pere, on també hi ha el carrer dels Pescadors, el carrer de les Barques de Bou  ens recorda amb el plural les embarcacions a vela i l’emparellament de dues que calia per arrossegar les xarxes quan la bossa o cop s’omplia. Amb tot, el nom tradicional i ben antic era carrer dels Bous (Bibiloni,2012) tot referint-se a aquest art de pesca.

“El bou és la denominació que rep una tècnica de pesca i també la barca que s’hi fa servir. L’art consisteix en dues peces de xarxa llargues, les bandes, que porten cordes amb flotadors a la part superior i ploms a la part inferior perquè l’art quedi obert verticalment. Les bandes van lligades per baix a la boca o gola, d’un sac de fons cec, el cóp. També és de xarxa. La corda superior de la boca és més curta que la inferior perquè així el peix no s’escapi per dalt. Pesquen a una profunditat de 50 m fins a 800 m.”(wikipedia)

“El nom de bou ve del fet que antigament per arrossegar l’art s’empraven dues embarcacions de vela, que rebien el nom de parella de bou. Les dues barques havien d’anar de costat com els bous quan porten el jou. A partir de la utilització de les portes, la parella de bou fou substituïda per una sola embarcació i la tècnica ja va ser la mateixa d’ara.” (històriesdemar.org).

L’estiu de 1990 vam estar convidats per Juanin, patró del Maso (no era meu, eh!), per passar la jornada entre xarxes: un dia pescant al bou. Aleshores encara hi havia moltes barques del bou faenant per aigües de Castelló. Calia calar les xarxes per després arrossegar-les pel fons marí i xorrar-les fins abocar la bossa damunt la barca… L’operació es repetia un parell de voltes.

 

I amb el peix abocat s’encetava la tria. No tot eren crancs, galeres i morralla o peix de grapat; la varietat era magnífica. Recorde que en la tria vaig agafar una serp de mar tot creient que era un congre. El tamany de molts peixos, però, no donaria avui la talla mínima exigida. Imaginem que ara s’empra un altre gruix de xarxa.

I una vegada feta la classificació, les caixes es cobrien de gel… I al ranxo, que ja hi ha ganeta.

Braçol

Cadascun dels cordills d’un palangre que porten enferits els hams i que van amarrats a la corda mare d’aquell.NVV. D’açò a la Plana, crec que en diem ‘cameta’. Si punxeu el dibuix central (DCVB) hi veureu els braçols o cametes  del palangre i el bornoi o senya.

El primer que ens sobta del carrer del Braçol de Vinaròs és que no hi ha rètol ni tampoc carrer. Apareix, això sí, al mapa del Nomenclàtor Viari i es correspon amb la realitat fotografiada des de la timba de vora mar. Entenem que avui encara és un jardí particular pendent del traçat definitiu del carrer.

Buc

Tros més gros de la canya de pescar, per on el pescador la sosté NVV. El carrer del Buc (Vinaròs), com el del Braçol, ens aboca a la mar, que veiem al fons.

 

Els carrers d’avui han parlat d’una dotzena d’ormeigs: l’afàs, l’anguilera, l’armall, l’arpó, l’almadrava, l’artet, batre, el bolig, el bornoi, el braçol i el buc.

Envieu-nos els vostres carrers d’arts de pesca a jbsensegel@gmail.com