Ma que és fàcil creure! I jo que li ho he dit convençut que em faria cas.
Ja he eixit, t’he vist i, com sempre, preciosa! Vinga, et faig una foto i em deixes tranquil. No em crides més que tinc faena!
I uns collons! Al cap d’una estona, de reüll, he guaitat… i nyas, una altra vegada temptant. Ara amb el riuet més clar en la foscor. I, encara ara, mitja hora més tard, per rematar-ho em pintes de surera la muntanyeta d’arena
No pense eixir més. Em sents? No et faces la sorda!
Des d'ací: un somriure i molts aplaudiments!