Fa uns quants anys em delia per, horabaixa i al capvespre, guaitar darrere de casa i, cap al sud, albirar les eixides dels avions i resseguir el seu traç d’elegant delineant.
Amb la pandèmia ja no hi havia traços… Algun avió solitari manifestava la minsa existència del turisme i l’escàs moviment de la humanitat. Heus ací, però, que no era veritat allò de Res no tornarà a ser igual; en quatre dies tornarem a omplir-nos la boca amb el mot creixement i la paraula sostenibilitat… I les ajuntarem tranquils, com si foren compatibles.
(les imatges són d’avui, 18-02-22)
Sí, és ben cert allò de “no n’aprenem”, oi?… Les fotos precioses, però!