Per la serra de Tramuntana, a Mallorca, en haver deixat Valldemossa i després d’un seguit de revoltes entre carrasques, pins i bancals d’oliveres, gosem albirar de reüll taques d’aquesta mar nostra abans d’entrar al monestir de Miramar.
Deixem el cotxe sota l’ombra d’una olivera i, abans de pagar l’entrada, ens entretenim a llegir una estrofa del Cant de Ramon: Lo monestir de Miramar / fiu a frares menors donar / per sarraïns a preïcar. / Entre la vinya e el fenollar / amor me pres, fe’m Deus amar / e entre sospirs e plors estar. I per predicar als sarraïns calia saber àrab.Sobre aquell Boig Il·luminat ja vam dedicar una entradeta a la xerrada lul·liana de Joan Simó
i una altra relacionada amb la presència de Ramon Llull als carrers del nostre domini lingüístic.
La visita s’enceta a l’almàssera, ací tafona, “Conjunt del trull i la premsa de fer oli, i l’edifici o habitació on aquells enginys estan instal·lats “, segons que ens fa saber el DCVB. Com veiem, hi ha una de ben antiga, de tracció animal, i una més nova de darreries del XIX “enginy mogut per un mecanisme semblant al de les bicicletes, amb cadena i pinyons…” Així ens ho explicava un home que ens va convidar a unir-nos a un petit grup de gent.
I ja va estar! Allò que preveiem com un passeig, com una visita de curta durada, es va allargar fins les dos, més de tres hores escoltant aquell savi que ens tenia a tots embadocats.
L’oli i l’empelt dels ullastres, millora productiva que el nostre conferenciant atribueix als fenicis, ens va portar a la cambra del costat, decorada amb un seguit de mapes de les illes gregues. Hi havia, a més, dos de l’Europa mediterrània; l’un dedicat al món del comerç i les àmfores de l’epoca fenícia i romana, portadores d’oli i de vins, i un altre amb puntets blaus i grocs per on Llull (al XIII i XIV) i, més intensament, l’arxiduc Lluís Salvador (al XIX) havien viatjat.
A hores d’ara, ja ens havíem adonat que no es tractava d’una visita guiada qualsevol. Teníem la sort d’escoltar José María Sevilla Marcos, resident a Miramar i excel·lent coneixedor de l’obra lul·liana i de la vida de l’Arxiduc, tots dos antics habitants, com ara ell, de Miramar. Ens havíem afegit a un grup d’amics d’aquest metge, autor de la tesi Ars Compendiosa de la Medicina de Ramon Llull.
Ja dins el recinte del monestir, ens va oferir la informació essencial que calia conèixer i que nosaltres, per la seua claredat, copiem de http://www.rutasramonllull.com
 |
| Fragment del claustre procedent de Santa Margalida de Palma |
“El 1276, sota el patrocini del rei Jaume II, Ramon Llull funda una escola missional al monestir de Miramar, a Valldemossa, que fins llavors havia estat sota el domini del monestir de la Real. El mateix any rep confirmació papal per a aquest col·legi de part de Joan XXI (el lisboeta Pere Hispà), conegut pels seus escrits filosòfics i científics. S’hi instal·len tretze frares menors franciscans, que es dediquen a l’aprenentatge de l’àrab i de l’Art lul·liana, el mètode universal que ha de fer possible la conversió a través de la raó. Llull resideix a Miramar uns tres o quatre anys, fins al 1279. El 1295, el monestir havia quedat abandonat i Llull se’n lamenta a Desconhort.
El monestir passa de nou a la Real i a altres ordes religiosos i, al segle XV, s’hi estableixen dos lul·listes que hi munten una impremta que, el 1485, publica el primer llibre imprès a Mallorca. El 1872 l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria compra la possessió, restableix l’oratori (1877) i aixeca diversos monuments a la memòria de Ramon Llull.”D’aquesta magnífica façana ens va afegir que els seus dibuixos geomètrics provenen de Síria i que es troben sovint en moltes mesquites.
I ja dins la casa, en una sala dedicada a conferències i xerrades, el metge lul·lià ens mostra el seu teatret particular, tot un regal de la didàctica. Allà on esperaríem una projecció de diapositives o un power-point qualsevol, van aparèixer uns elaborats telers amb reproduccions d’aquell Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum, llibre escrit per Tomàs le Myésier, un seguidor del beat vinculat a la cort de França que es va encarregar de recopilar la vida del mallorquí universal.
I fou allí, teler rere teler, que vam saber de la vida del filòsof, i pare de la llengua literària catalana, Ramon Llull.
És tanta la informació que mereix ser atesa que hem preferit deixar-vos l’enllaç d’una conferència seua on ens parla de la vida i obra (290 llibres) i, allò que és més interessant, explica les raons per les quals el beat ha estat considerat precursor de la informàtica, del seu domini del llenguatge lògic i matemàtic o dels coneixements apresos del món àrab a través del seu dissortat criat.
I a través d’uns dibuixos ens va explicar l’Ars que integrava religió, filosofia i ciència. Tota una sèrie de verificacions mecàniques que havien de demostrar a jueus i musulmans la superioritat del cristianisme i aconseguir la conversió dels practicants d’altres religions. (Ho trobareu també a la conferència enllaçada).
Vam passar després per la cambra de Ramon Llull, amb els hàbits franciscans penjats a la paret; ambientació que ens portava al Miramar del XIII.
Ben interessant ens va semblar l’explicació sobre la “quadratura del crecle” (tot i que l’amic Daniel Gozalbo puga dir la seua, em permet unes paraules). En el dibuix, hom veu un quadrat groc inscrit, dins del cercle, i un altre extern. Si tracem un altre equidistant als dos anteriors, la superfície del cercle és la mateixa que la d’aquest quadrat.
I aquest dibuix, rellotge de vint-i quatre hores, d’ús per als frares, ens feia veure com l’hora sexta queia al migdia, l’hora de la ‘sesta’, la migdia del borreguet. Recordem els ‘sesters’ o ‘assestadors’, aquells paratges, pinarets o grans carrasques, que aixopluguen les raberes quan el sol està ben alt i la calor apreta.
Vam deixar Llull i, en una sala amb un camarot del Nixe que no vam fotografiar, José María Sevilla ens descobrí la seua segona passió: s’Arxiduc. Un bon recull d’aquesta informació la trobareu a http://www.conselldemallorca.net/?id_section=15393
Hi havia també el seu llibre sobre les Columbretes, que ja coneixíem en la seua reproducció i traducció al castellà (Gerardo Uríos i Jutta Nachtwey) que, amb pròleg de Josep Palomero, va editar l’ajuntament de Castelló de la Plana el 1990.
En caminar cap als penyasegats de la serra vam poder contemplar la Foradada i la munió de iots que arrecerava. L’arxiduc Lluís Salvador va escriure també Die Balearen in Wort un Bild Geschildert (1869-1891), el primer estudi global de tot l’arxipèlag. Aquesta publicació va servir per donar a conèixer Mallorca al món europeu.
I marge mitger de la Trinitat, l’altre nom amb què hom coneix Miramar, hi ha la possessió, no de Lluís Llach sinó de Michael Douglas i Zeta Zeta Jones, s’Estaca. Vam entendre que, antigament, pertanyia a Miramar i per això conté una capella que va construir l’Arxiduc.
“El Archiduque Luís Salvador de Austria reconoció la influencia de Ramon Llull en los misioneros españoles, en defensa de los indios de América. Trajo una piedra de la misión franciscana de Fray Junípero Serra, de San Francisco (California), y la puso a los pies de una estatua de Ramon Llull, en una capilla en forma de rotonda, que hizo construir en 1872. Ésta está situada en la finca de La Estaca, a 700 m. de distancia de las casas de Miramar.
Hace 32 años cayó un rayo y destruyó la capilla. No está la estatua, pero sí la piedra de California. El rayo no pudo con la piedra. Ahora la rotonda sigue en ruinas, en propiedad del actor de cine Michael Douglas.” (J.Mª Sevilla)
I en aquesta direcció trobem una bassa triangular, policromada per una molada de peixets de colors. Recull aigües d’una font més amuntera i, al seu capdamunt, s’agermanen un pi i una carrasca amb una ‘aferradeta’, abraçada mallorquina, digna de fotografiar. 
Caminem després per un senderol que ens porta a un seguit de bancals d’oliveres que encara manifesten ser antics ullastres empeltats. I una obra preciosa: damunt d’un barranquet, i per unir els bancals, un conjunt de 13 ponts, 13 com els frares del monestir, 12+1 com els apòstols… El mestre lul·lià ens va explicar que l’Arxiduc al seu llibre en comptava 21, però que ell, en restaurar l’espai en comptà 13, tal i com ho podíem comprovar. Pel que fa a les oliveres i els productius empelts, una dona del grup em confessa que no ho acaba d’entendre. Li mostre la petitesa de les fulletes de l’ullastre i la diferència de les fulles allargassades de cada empelt. També comentem l’existència de bon oli dels seus menudíssims olivons. I aprofite per fer-li saber que, a Imatgies, pot trobar explicacions sobre els empelts, ni que només siguen de cirerers.
Per acabar la visita ens dirigim a la capella que havíem vist en entrar, on hi ha un retaule en forma de tríptic, presidit per la Santíssima Trinitat, flanquejat per Ramon Llull, a l’esquerra, i santa Catalina Tomàs, a la dreta. A la dreta del retaule hi ha una còpia de “Notre Dame de la Garde”, l’original de la qual trobem al port de Marsella, tal com ens recordava Salvat Papasseit dins un cal·ligrama amb la inscripcció “Notre Dame de la Garde, priez pour nous“. Aquesta obra fou un regal de l’emperadriu Sisí d’Àustria a l’Arxiduc després de les seves visites a Miramar el desembre de 1892 i febrer de 1893 .
Després d’haver agraït que puguérem ser al grup i haver escoltat la lliçó magistral del nostre amfitrió, gose comentar l’existència d’un Miramar ben diferent a Vistabella del Maestrat, una finca que, enlairada a 1200 metres d’altitud i ben lluny de la mar, pren tot el sentit quan el Quinyó esdevé llac. El doctor Sevilla, ben altrament, no creu que Miramar tinga res a veure amb la mar. Suggereix una etimologia ben original però, creiem, un poc forçada, equivalent en àrab a Trinitat, l’altre nom de la possessió. Podeu veure l’argumentació detallada a http://studylib.es/doc/8579916/1-lo-que-s%C3%A9-de-miramar-autor–jos%C3%A9-mar%C3%ADa-sevilla-marcos
En anar-me’n torne a vore la immensitat blavosa i, em pot més l’etiologia que l’etimologia, em sembla un nom ben adient: Miramar
Que un pinaret als peus del mas de Farsa, al Pla Avall de Vistabella, es diga Miramar té la seua gràcia. Encara que efectivament quan s'inunda el Pla sí que pareix un mar, segurament cal imaginar alguns avantpassats amb sentit de l'humor.
Tu que tens influències, Jesús, podries suggerir al Tossal Cartografies que en properes edicions canviaren "Pinars del mas de Farsa" per "Miramar". O creus que ningú no es prendria seriosament el mapa?