Paco Membrado és un excel·lent dibuixant, col·leccionista de quotidianeïtats i enamorat de molts pobles i de les seues tradicions. La Serra d’en Galceran, la Serra, és un dels que s’estima especialment i no defuig cap col·laboració que puga embellir, encara més, aquell gran terme. Les festes nadalenques van tindre la seua felicitació amb la Serra ‘nevada’ i cap als Reis va exposar al poble una quinzena d’obres amb motius diversos i materials on no podia faltar la base de cartró (qualsevol caixa de neveres assoleix el reciclatge) i els colorins d’Alpino. També, en una col·laboració solidària, va amanir uns punts de lectura que, a més de la bellesa de les imatges ens aporta un seguit de topònims que ja reivindicava amb la postal nadalenca:
la Serra d’en Galceran : tossal de Saragossa, roure Valencià, ermita de Sant Miquel, la Mola, font dels Solés, roca del Figueral, el Collet, el Bassot, la Bandereta, molí de l’Om, cova Santa, font de l’Andreu, tossal de la Vila, barranc de la Guitarra, bassa del Bosc, el Toll, font de l’Ombria, la Foresa, barranc de la Roca Roja, cresta dels Murons i els Castellàs; un seguit de noms de lloc ben significatius del terme, gairebé tots transparents en el seu significat.
Hi ha, això sí, alguns que convé comentar; i més pel fet que el mateix Paco ens interrogava:
El tossal de Saragossa, més aviat referit a un antropònim que no pas a la ciutat aragonesa, és el punt més elevat del terme i potser siga un dels millors miradors de les comarques del nord per la seua visió de 360º; no de bades Amat Bellés va aprofitar aquest punt per bastir aquell gran cartell de Bancaixa que amb una rosa dels vents ens mostrava tot el paisatge castellonenc, des de Penyagolosa fins a les Columbretes i des de Montsià fins les serres d’Espadà i Calderona.
Del roure Valencià recordarem que és aquell de Cavanilles, ben proper al poble.
La font dels Solés, al peu del tossal de la Vila, sembla tindre en la seua posició al soldavall d’aquest tossal, i també del poble, una possible explicació (els Solers) però, sense papers d’arxiu que ens ho aclarisquen, mai no podem eliminar la possibilitat del cognom Soler i la seua pluralització.
Pel que fa a la Bandereta, nom popular actual de l’antic coll de Morella, entre el poble i la baixada cap als Ivarsos, ens ho conta millor l’amic Josep Miquel Ribés: “El topònim és centenari. Quan la grip espanyola amenaçava els pobles del Maestrat i la Plana, els serratins van plantar la bandera de Sant Marc al coll de Morella, la grip no va arribar al poble i posteriorment es va bastir la capelleta de Sant Marc”.
Amb un capdamunt planer i ample, excel·lent mirador conegut com la Plaçassa, el tossal de la Vila ha crescut en interés arqueològic amb el seu poblat ibèric i andalusí.
A Vistabella també localitzem la Foresa, feminització del cognom Forés que trobàvem a les Visures de la Setena; es tracta d’un topònim que, entre d’altres pobles, apareix a Vilanova i a les Coves.
Amb la cresta dels Murons ens trobem davant una tautologia cresta/murons perquè ‘els murons’ equivalen a ‘merlets de castell’; amb la imatge ho comprenem millor. Altrament ens recorda un camí de Murons aparegut a la gran novel·la de Víctor Català, Solitud.
Per últim, els Castellàs, que veiem en la imatge panoràmica de la Serra d’en Galceran, ens interessa especialment pel fet que l’hem trobat en singular i plural (com també passa amb els Malladàs-el Malladàs i l’Albadàs-els Albadàs); sembla que la pèrdua de la -r amb el singular ens confon per la proposta d’un augmentatiu, però creiem que són els Castellars, els Malladars i els Albadars.
Josep Miquel Ribés va recórrer el seu terme i en va fer l’enquesta toponímica amb què va farcir de noms un bon mapa de la Serra d’en Galceran publicat al Tossal Cartografies
Paco Membrado és, cal dir-ho, l’autor de la portada d’aquest blog i també de la portada del llibre El camí i la mar i altres contes en paper on encara ens va regalar un altre dibuix a la narració “La nit de les llaunes“. Potser son tio Ximo, el Maso, pugués explicar-li el sentit del barranc de la Guitarra que a banda d’antigues cançons potser siga, com ens recorda Ribés una feminització (una altra) del cognom Guitart.
