Endolça’t estimat Watson... diu Holmes, mentre un parisenc Bogart recorda que Sempre ens quedaran les llaminadures... I és que davant són els Verdi, quina Gràcia! SUBTITULA’T Sweets, Llaminadures, Golosinas, amb el trilingüisme que ens recorda un cinema de versions originals, tan desitjables! Recordeu, com articles d’Imatgies relacionats, El vol dels albatros, Albatexas, Sumar al cinema, Les distàncies. VO necessària o El olivo.
Ara, però, no volíem parlar de cinema sinó d’una selecció de cartells curiosos amb trets lingüistics significatius; a l’exemple del carrer Verdi, Barcelona, trobem la funció connativa, ben adient al món publicitari. També, Demana’m, una petició tan sentida a les botigues, com a aquesta de fruites i verdures de Barcelona. L’exemple de Tremp ens sembla magnífic perquè afegeix a l’ordre connativa l’anglicisme esdevingut expressió moderna Posa’t on fire, tan semblant al més productiu i nostrat Agafa l’aixada i faràs braços! Tres exemples més, doncs, que allarguen l’entrada que vam dedicar a les retolacions connatives:
L’apòstrof, en els exemples anteriors imperatiu, es mostra en moltes retolacions per la influència anglòfona d’allò que en diuen genitiu saxó. L’exemple de Palma, MOZZ’ART, aclareix als vianants que no és pas una tenda musical del genial Amadeus, sinó una formatgeria italiana on trobaran l’arte de la mozzarella. A l’Ametlla de Mar, a més de l’apòstrof que ens fa dubtar si el cognom de l’amo era Caballe(r), la fleca Caballe’s ofereix cafè oriental i occidental, amb eixa doble accentuació que ja comentàvem a la darrera entrada de l’església i, amb idèntic exemple d’Alcúdia, a L’accent pels carrers.
L’apòstrof, com tots sabeu, té un ús ben aclarit amb l’article i els mots que comencen amb vocal. Ja hi vam dedicar una entrada amb alguns usos illencs a apòstrofs i contraccions pel carrer. S’altra Senalla, a més, en serveix per introduir un aspecte referent a la diversitat que ens ofereixen les retolacions: els trets diatòpics, també vists a carrers dialectals. A més de l’article salat, el nostre cabàs és senalla a Palma. Ben prop d’ací, a Ulldecona, diferencien la senalla, si és de palma (margalló), i el cabàs si és d’espart. I a Vinaròs també a un cabasset menut on portaven la farina li deien senalla (DCVB); encara hi afegiríem cofa.
El poble del Baix Ebre, l’Ametlla de Mar, és ben productiu pel que fa a retolacions curioses: Cala Joana, amb una contracció inexistent de Ca la ens porta al joc lingüístic d’una platgeta reclosa. I, si amplieu la imatge, tastareu pastes, carquinyolis, pastissets i cocs casolans, tota una varietat lèxica com la de l’altre forn, el Xusquet, suggeridor d’un seguit de noms diversos de panets, llongos, ximets, barres, vienes, banderilles, fogasses…
A més de la varietat lèxica, també la fonètica es manifesta al cartell de Granollers, Melamportu… que trobaria totes les vocals arreu del nostre domini lingüístic, perquè, a més dels coneguts porti (Catalunya Nord), porte (valencià), porto (cinctorrà… o nord-occidental), portu (oriental) i port (alguerès) tenim un porta d’alguns pobles de l’Alcalatén.
I l’article, que trobàvem salat a Mallorca, de Meanes amunt cap Andorra vol ser ‘lo’. A Benicarló vam trobar aquest LO MANYÀ; més curiós ens va resultar lo Pinyol perquè és a Barcelona, però ja se sap… Eixe poble té de tot!
Com ja es pot consumir a les terrasses us deixe amb tres mostres de la productiva l’Ametlla de Mar, quan encara no hi havia mascaretes: Cal Pastelero ens aporta reflexions sobre la influència del castellà en els malnoms, on el pastisser esdevé pastelero. Tanquem amb un Mosset i un Glop, mots ben curts que diuen molt.
A Vistabella la paraula senalla s’està perdent, perquè el jóvens no la fan servir. En diem aixina als cabassets o cistelletes xicotets de palma. Quan érem menudes les dones anaven a comprar a la tenda en senalla. Els hòmens no anaven a comprar, però portaven dins una senalla els jocs de ganivets de la matança del bacó, per exemple.