Sí, efectivament podríem parlar d’un tipus de rima no sols formal sinó també semàntica. La inacció, la passivitat amb què l’administració (local, provincial, autonòmica i estatal) afronta els problemes de la nostra mar és sinònim d’abandonament. La mar, potser l’únic element honrat d’aquesta tragèdia, ha tingut a bé deixar-nos passar la tardor sense pena ni glòria. L’any, però, s’ha encetat amb Filomena i la seua neu… i una maror, que per sort per a nosaltres estava espentada pel gregal i no pel llevant. En la darrera entrada d’aquesta sèrie de La mar que tenia marges explicàvem la poca vergonya del Port i el conscient oblit en parlar del seu impacte mediambiental; l’impacte major és aquell que fa dècades ens infereix en no deixar passar l’arena que s’amuntona al seu nord; en deixar que el toll cresca i les ones trenquen cada vegada més damunt del sacsejat mur de protecció; l’impacte moral que ens aboca en parlar-nos del seus milions de beneficis i no dedicar-ne una part a pagar el mal que ens segueix fent. I resulta que en els actes i conferències d’unes jornades on parlaven de 70 milions d’inversió contra l’impacte mediambiental van participar les diverses administracions, però cap d’elles va plantejar aquest impacte tan primari i evident.
I aquests matí, després de llevar quatre pedres per poder eixir, hem fet una volteta curta (només pel Pla de la Torre) i hem tornat a constatar els punts d’eixida de la maror (prop de les Palmeretes i al camí de la Mar) i la necessitat urgent perquè ens retornen algunes de les esculleres que Costes ens van llevar i puguen haver caixons més menuts que continguen els sediments aportats pels camions. I també hem observat que les dunes, on s’han pogut instal·lar, fan un bon paper de retenció; una mesura complementària que no pot substituir la necessitat d’algunes esculleres, però que millora la retenció d’arena d’alguns espais (pels Deu Mandaments). I encara hem tornat a constatar, com ho anunciàvem des de 2013, la desídia en no llevar les piletes d’aigua abans que la mar les trenque.
Fa uns mesos que l’estudi sobre la mar d’Almassora encarregat a un professor de la UPV està a l’ajuntament. Tots l’esperàvem perquè gent capacitada oferira un estudi de la realitat i les possibles solucions. L’estudi ja fa temps que hi és; els problemes ja fa anys que es denuncien… L’administració, però, no s’hi posa.
Veieu què ens diu Evelia Beltran Ramos, presidenta de l’associació de veïns Amics de la Mar, en aquest dos vídeos d’asquest matí, on podeu entendre també que allò que diuen primera línia no deixa de ser la segona, perquè hi ha ja molt de terreny perdut dins la mar; i també sobre la utilització del ‘canvi climàtic’ com a excusa, qüestió que ja esmentàvem en una entrada anterior.