Salvador Sánchez Vidal, Salvadoret el de la Residència, és una persona plena de passió per la vida i pel seu treball; com un bri d’aquest bosc en què vivim, s’estima la humanitat. I heus aquí que aquest juliol Salvador ha visitat Ribera de Cardós (al Pallars Sobirà), l’hotel Cardós i el pla de Nequa. S’ha fet bon amic del Cinto Gabriel i, ves per on, troba que aquell hotel i el bar del Maso tenen elements paral·lels que convé conrear. Val a dir que Salvador va estar molt bon amic del Maso i que junts, i amb cadira de rodes, van fer el cim… al Bartolo; i junts van cantar valsos i tanguets, alguna copla i de ranxeres molts trossets.
La cosa és que, en la seua darrera estada als Pirineus, Salvador va regalar El camí i la mar... a Cinto, tot parlant-li d’aquell bar i del seu xef. I Cinto no va dubtar en dedicar-me un llibre seu i de Josep Bou i convidar-me a fer-li una visita. I si el llibre és una preciositat fotogràfica d’aquell paisatge i un recull magnífic de textos que ens en parlen (amb autors com Josep Vallverdú, Narcís Comadira, Ramon Sistac o el mateix Albert Turull, company de Noms), la figura de Cinto i el seu mon de campaner, entomòleg, melòman, hostaler… el vaig descobrir a eixa televisió nostra que la democràcia, en perpètua transició, no ens deixa veure obertament: Cinto Gabriel a TV3
I Salvador, el músic, de tot plegat en va fer una cançó que va ser estrenada el 25 de juliol tot celebrant el 84è aniversari de l’hotel Cardós amb notes i mots que ens descriuen eixe pla de Nequa, que ben bé mereix un viatge.
Mentrestant, em va demanar que li mostrara aquesta escullera del Maso i el paisatge que voltava aquell bar.
