No és la primera vegada que en parlem, però cada volta la cosa està pitjor i, potser, convé recordar-ho. Convé recordar que la Constitució, que tan branden alguns, ens parla de la diversitat lingüística com un patrimoni cultural.
Article 3, punt 3 “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.”
I resulta que en aquesta qüestió, com en altres aspectes i en tantes llibertats democràtiques, estem aixant arrere.
Si en la darrera entrada parlàvem, entre d’altres qüestions, de l’amenaça de Consum de deixar-nos sense l’etiquetatge en la nostra llengua, aquesta bossa d’Eroski ens mostra, a les cares i al cul, que podem disfrutar d’eixe patrimoni comú que ens ofereix l’euskera, el gallec, l’espanyol i el català.
I els mots no fan mal, i cadascú tria llegir-los tots, alguns o no cap, però tothom té l’opció de conèixer eixa diversitat que la Constitució considera patrimoni cultural.
I, potser, hauríem de mostrar més sovint aquelles coses ben fetes; les accions que sumen, que no retallen, ni tanquen, ni prohibeixen…
I per això afegim aquest exemple de Borriol, on veiem que no costa donar la benvinguda amb la riquesa de la diversitat que tothom proclama d’Europa… Welcome, Bienvenue, Willkommen, Benvenuti
I que, ben sovint, oblida aquest estat: Benvinguts! Bienvenidos! Ongi etorri! Benvido!
L’amic Ventura Castellvell ens ha tramés aquesta mostra de respecte per l’occità de la Val d’Aran.
I les nadaletes? Com la magreta de l’altre dia.
Veritat és que enguany han ajornat l’eixida més d’un mes; la falta de saó ens ha privat de felicitar el nadal com en altres anys
Amb tot, encara que enguany han estat tardanes, ens parlen d’una certa esperança perquè puguem seguir sumant.
