En el context de què parlem és una paradoxa, efectivament. Manteniment i desídia són ací termes oposats, una mena d’antítesi en la resolució de l’administració davant les execucions de qualsevol obra. Després de la inauguració, en acabant del còctel i de les fotografies de premsa, convé saber que allò tan bonic que ens informa dels noms que bategen tan bell paisatge demana un ‘manteniment’; el compromís de visitar-lo almenys una vegada a l’any i constatar-ne l’estat. Altrament, pot passar com passa sovint amb la majoria de rètols informatius del nostre benvolgut país, que s’esborren i deixen de fer la funció per a la qual havien estat concebuts: informar.
No és la primera vegada, ni dissortadament serà la darrera, que ens fem ressó de les maleses perpetrades en el món de les retolacions, especialment en aquelles que afecten l’excursionisme i el turisme d’interior. Breument, recordem les entrades sobre la Torre de la Candela o les lingüístiques com el Mortòrum, les Fonts trilingües, Agència Valenciana de Turisme, Retolacions èbries o l’antològica Els Ports, destí turístic,on el farístol havia estat ubicat lluny i al revés d’on havia de ser, una nimiesa que feia inútil la despesa de milers d’euros.
La darrera troballa, en la costa del Coll d’Ares, és ben clara… i blanca. Cal canviar els materials en el disseny original de les imatges per tal que suporte, entre d’altres, l’efecte del sol. Si aquesta solució és molt cara sempre es podrien tindre còpies de la imatge i substituir-les periòdicament abans que en desaparega la claredat informativa. A més, hom podria corregir algun topònim mal ubicat, inexacte o mal grafiat.
Tot això entra dins del concepte de manteniment, eixe apartat que no sol exigir-se en l’execució de projectes públics; el que veiem, però, és la desídia, el mesinfotisme de les institucions responsables… El manteniment de la desídia.
