En el nostre recorregut amb Ferran Guardiola pels pobles catalanoparlants situats a ponent del Matarranya tanquem el cercle amb Aiguaviva. Vam encetar el camí amb Torredarques i, per la carretera que puja cap a Alcanyís, vam entrar a la Sorollera; després vam seguir nord enllà i vam tombar cap a ponent fins a la Codonyera. Tornant cap al sud vam visurar la Torre de Vilella i Bellmunt de Mesquí; després la Canyada de Beric, la Ginebrosa i, finalment, Aiguaviva.
Tot i el seu interés dialectal -Sanchis Guarner en va fer un estudi- el nostre objectiu rau en la retolació dels carrers, que mostren les seues plaques, en aquest cas bilingües. Si a la Codonyera hom donava una tipografia gran per al castellà i reduïda per a la parla local, Aiguaviva retola amb la mateixa grandària les dues llengües; coincideix, això sí, en destacar-ne la dialectalització.
Trobem Aiguaviva a la confluència dels rius Bergantes (Aiguaviva de Bergantes) i el Guadalope. Amb poc més de 500 habitants ens recorda el parlar de la Codonyera, també per la interdental (plaza per plaça). Com a l’Alcora, diuen ‘jo parla’.
Veiem, ara, un seguit de galeries fotogràfiques sobre les retolacions.
Recordeu que podeu ampliar les imatges menudes de les galeries
La retolació del poble és ben curiosa; d’una banda la forma castellana i de l’altra, la dialectal, no normalitzada: Aiguaiva, que vam veure novament en una escultura vertical. També ens serveix això de San Lorenzo, perquè com hem vist a diversos pobles, molts sants han perdut la denominació en la llengua pròpia; no hi ha Sant Llorenç ni Sant Miquel, com veurem als carrers. Com a la Codonyera, són gent culta i tenen ‘carrera’; carrera de la Venta i l’avinguda és ‘avenguda’. Aquesta avenguda de la Font és el carrer més llarg, tot coincidint amb la carretera, i mou d’aquesta font que inunda els llavadors (veieu el plànol final). Hi ha algunes retolacions amb desdoblament del genèric i sense desdoblament de l’especificatiu calle/carrera Tras-Iglesia; la pronúncia coincident desestima cap forma normativa ‘església’. Hi ha també una carrera de Tras-Xalets.
Si ens fixem en els tres rètols observem la presència de l’article en la forma pròpia Era Sancho (sense preposició) mentre el renom, en la forma local, s’acompanya de l’article Era del Sancho. Li passa el mateix a Calixto / el Calistro (variant amb la pronúncia local); això ens fa suposar que Rambla és ací també un malnom, i no un hidrònim: carrera del Rambla. A la carrera del Forn trobem encara aquest ‘Horno Viejo’.
Alguns genèrics, curiosament, canvien en la traducció i allò que era una costereta esdevé calle. També el carreró és calle (i no callizo o callejón, com en altres pobles). La importància de la retolació i la seua influència en la parla és tan gran que els Quatre Cantons que hem trobat a més pobles, ací són les Quatre Esquines, no sols al rètol sinó en la parla de la gent a qui vam preguntar. La carrera Llarga només troba una retolació mentre la majoria desdoblen el genèric i deixen Larga com a única proposta: calle/carrera Larga; “com la del metge” diria aquell home que vam trobar a la Codonyera.
En la primera imatge, si l’amplieu, podreu veure la carrera Major (sense ser Machó, com a la Codonyera) i la plaça Major esdevinguda plaza de España, com en tants altres pobles. En l’altra imatge sobta que no és el genèric sinó l’especificatiu el que perd el diminutiu en oficialitzar-se: carrera dels Arquets>calle los Arcos. Des de la plaça Major pugem a l’església per aquest carrer esglaonat i sense nom. Davant l’església hi ha una esplanada que imaginem com a plaça de l’Església, però que no es troba retolada.
Un altre carrer que esdevé carreró i, a més, sense coincidència entre el popular carreró de Baix i l’oficial Herrerías. I el complementari carreró de Dalt es va oficialitzar com a calle Nueva. Plaza dels Plans (amb la interdental). Aquesta és l’única retolació que vam trobar amb les dues propostes calle Larga / carrera Llarga.
Una altra curiositat en aquest doblet Escuelas / Estudis, ben prop de les escoles actuals (recordem aquella entrada sobre carrers i ensenyament). Els dos sants traduïts i assumits: Miguel i Lorenzo. I aquesta darrera ens aclareix la feminitat de la Raval, topònim que trobem arreu del domini amb els dos gèneres. Veiu Raval.
Al plànol encara podeu descobrir com l’eixample amb noves urbanitzacions han triat una toponímia que podríem anomenar ‘estatutària’: Cortes de Aragón, Diputación Provincial, Justicia de Aragón… També hi trobareu una calle Gallo / carreró del Gall que ens recorda solucions jueves per a d’altres indrets.
