Fa uns dies, a Mequinensa, dins el 50è Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, Ramon Sistac ens parlava de l’artifici de la traducció de Bellmunt de Mesquí per aquest nom de remembrança taurina. Recordem que hi ha també Bellmunt del Priorat, Bellmunt d’Urgell i Bellmunt de Segarra…, tots quatre, imaginem, coneguts només com a Bellmunt en cadascuna de les comarques.
Cal dir que dels vuit pobles que “a ponent del Matarranya” hem visurat Ferran Guardiola i jo mateix, aquest poble de 127 habitants ens ha semblat el més bell, amb un munt de racons bonics.
El mapa adjunt ens recorda que ja hem visitat Torredarques, la Sorollera, la Codonyera, la Torre i ara ens desvíem per entrar a Bellmunt, que escorre les seues aigües al riu Mesquí, el qual s’engrava al riu de Guadalope a la vora de Castellseràs.
El seu nucli fortificat ens convida a visitar-lo través de qualsevol dels quatre portals: el de la Mola, el de la Ferreria, el Portell i aquest portal del Soldevila per on entrem:
Recordeu que podeu ampliar les imatges menudes de les galeries
Travessem el portal del Soldevila (1746) i entrem pel carrer de la Font (calle la Fuente al rètol) entre grans cases amb belles portes i senyorials ràfels fins a la plaça Major. Abans, però, vora la carretera trobem aquest taulellet no oficial que, amb la llengua del país, bateja “Lo Racó del Soldevila“.
Si el carrer de la Font ens porta cap a l’ajuntament, el carrer de San José (dels pocs hagiotopònims, amb el Pilar i Sant Cosme) guaita, amb la roba estesa, cap al barranc de les Tosses, afluent del Mesquí. La plaça Major és ací, com resa el rètol, Plaza del Ayuntamiento; un cartell informatiu, però, ens fa saber que a principis del XX era plaza Mayor. La calle Aragón davalla i després volta cap a amunt fins la plaza del Pilar; sembla que abans era el carrer de Baix o calle Baja com veurem en un rètol repicat. Recordem que en els pobles visurats, Aragón, Diputación Provincial i España són tres neotopònims que han esborrat noms populars ben significatius. Si amplieu la tercera imatge podeu entrellucar la calle Escalereta que descobrim en d’altres pobles. I sota els porxos, perxes o perxis, com a tants pobles dels Ports i el Maestrat trobem la presó, amb el forrellat fora, com ha de ser.
Un dels portals, el Portell, dona nom traduït al carrer, calle el Portillo, que ens arrima al portalet esdevingut tautològic Postigo del Portell. I en creuar el carrer Major, els Quatre Cantons (que troben en d’altres pobles d’ací) bategen la calle Cuatro Esquinas.
La plaça de l’Església és prou estreta per retratar-la; la distorsió de la panoràmica, però, ens ho fa possible. No lluny hi ha una esglaonada i florida calle Escalereta. En acabant trobem la calle de la Diputación Provincial que segurament tapa algun nom popular; potser siga el carrer de la Vicaria. I entre la plaça del Pilar i el portal de la Ferreria, la calle Aragón amaga un antic carrer de Baix que encara guarda un taulellet repicat “calle..JA”, imaginem. Sembla que hi ha hagut una voluntat tan ferma com lletja per desfer el nom popular. Aquesta tècnica de repicat ceràmic l’hem vista practicada a tots els taulellets de la Mequinensa antiga, on cada carrer ha patit la caiguda de la -r final a martellades. Mai no havíem copsat una defensa tan severa d’un tret dialectal!
La part més alta, a ponent del poble, ens obri un altre portal, el de la Mola (portal de la Muela), amb l’arc reconstruït l’any 1976. Si ampliem la primera imatge llegirem una calle de la Muela i una altra calle Bajo Muela, com la geniva. Una indicació turística en la llengua del país ens alegra la pujada. Convé apropar la tercera imatge per veure que, a més d’informació sobre el portal trobem una bellíssima calle del Palio i la calle el Plano, que més aviat sembla un carrer Pla; caldrà revisar-ho.
Si tornem a llevant, la plaça Major és ara plaza del Ayuntamiento en la seua part més ampla pegada a la casa de la Vila; la part estreta, però, fins la Raval és un carrer que pren el nom d’un il·lustre fill de Bellmunt, Juan Pio Membrado Ejerique, que conserva la Casa Membrado.
Fora Vila, en eixir del portal del Soldevila hi ha la calle de San Cosme, patró del poble. El cartell de la processó ens interessa perquè ens parla del Balsot. En d’altres pobles hem trobat Balsa i Balseta, oficialitzacions de bassa i basseta; en aquest cas, però, el fet que ho escriguen entre cometes ens fa dubtar si el bassot ja és balsot. La calle las Llastras ens aboca a les llastres del camp.
Al plànol podeu constatar i revisar les ubicacions dels carrers esmentats i algun de curiós, com la calle Francia o ‘lo Carreró’.
Agraïm ben sincerament qualsevol rectificació o afegit que ens pugueu fer a Comentaris.
