Després de Torredarques i la Sorollera, tot seguint la N-232 cap al nord, una desviació a l’esquerra ens porta a davallar per l’aiguavessant de ponent tot seguint el Vall, barranc que arriba al Mesquí, afluent del riu Guadalope. El poble està al pla i, com veurem en les seues retolacions, hi ha un seguit de trets que el fan peculiar.
En la primera imatge de la galeria ja veiem que no hi ha el topònim en català (la Codonyera), cosa que sí que trobàvem en el doblet Torre de Arcas / Torredarques i La Cerollera / la Sorollera.
Recordeu que podeu ampliar les imatges menudes de les galeries
Els taulellets de CALLE MAYOR / Carrera Machó ja ens anuncien que la retolació, tot i donar major importància al nom oficial (en castellà) afegeix una denominació popular en ‘xapurriau’. I si esmentem aquesta denominació per al català d’aquest poble és pel fet que hi ha, com veurem en més casos, la intenció de fixar el registre oral, tot allunyant-se de formes normatives; un regal, això sí, per als dialectòlegs; Machó per Major.
Un altre element destacable de la Codonyera són el cartells informatius sobre els carrers “Cultura en la calle. Buscando nuestras raíces”. Hi apareixen els noms i cognoms (Casanova, Vallés, Gimeno, Sancho, Burguera, Ferrer, Cases, Molins…, entre d’altres) dels cens d’electors de 1904 (només hòmens). Entre les arrels, però, no hi és la llengua pròpia ni el nom popular dels carrers.
Al darrer eixample del poble, cap al nord, la nova retolació no acull la variant popular; només hi ha els rètols en castellà, Paseo de la CAPILLA.
Les institucions administratives i els noms ‘neutres’, com ara Norte o Oriente, els trobem a diversos pobles. L’aspecte antinormalitzador de les propostes minúscules apareixen en la subtitulació com Carrera Norte; en compte de Nord. Tampoc hi ha església: Carrera de la Iglesia. Aquesta amb la preposició, però ben a la vora desapareix Carrera (de) la Costera.
Carrera les Roques, a més de l’absència preposicional, que no dubtem que respon a la forma oral, convé anotar-la perquè hi ha als pobles enquestats diversos carrers de les Roques que s’han traduït com calle las Peñas.
La plaça Major ha estat substituïda per una reivindicativa Plaza de España. El cartell de Cultura en la calle encara ens recorda el nom popular; això sí, traduït: Plaza Mayor.
Amb la Carrera del Hospital tampoc hem aconseguit trobar la forma normativa. Com la resta de carrers de l’Hospital trobats per la comarca se situen a la perifèria, ben prop dels camins d’entrada a la població. Si Eras de Salvador no mereixien cap denominació popular, les eres Altes sí. El cartell LO VERCHÉ (particular) és prou expressiu d’aquest verger toponímic.
Ben prop de l’església i vora l’antic fossar vam trobar aquesta relíquia d’altres règims: CALLE MÁRTIRES DE LA CRUZADA. Cal dir que en aquest cas, l’adaptació llevava una miqueta de ferro: Carrera dels Màrtirs.
La Carrera (de) la Bas(s)eta esdevé Calle Balseta, com retolen a Bellmunt Balsot. Els arbellons, clavegueres de terra, són masculins ‘arbellones’, Carrera dels Arbellones (??).
Tres elements religiosos: l’església de l’Assumpció, una Capelleta de Sant Roc (sense traduir) i l’ermita de Loreto (1795).
Al plànol següent podeu repassar aquestos i d’altres carrers.
