Feia uns quants anys que havíem visitat Castellvell del Camp. Aleshores només havíem tingut temps per fotografiar la placa de Pompeu Fabra i, sense visitar la vila, seguir a la recerca de Lingüistes pel carrer per altres pobles de l’Alt i el Baix Camp. Ara, com podeu veure dins el Mapa dels Lingüistes, Pompeu Fabra té una nova i acurada retolació, com la resta dels carrers. De fet, el motiu d’aquesta entrada és el nou disseny dels rètols i, sobretot, l’acompanyament d’unes plaquetes amb el nom popular i antic del carrer; una proposta que podria considerar-se a molts pobles amb la consegüent salvació de la toponímia antiga i la riquesa cultural que conté la Toponímia popular retolada. En aquesta primera imatge (captura de l’IGN) hom pot copsar el pes de l’hagiotoponímia (els sants) en la retolació oficial de Castellvell.
En la primera imatge trobem la nova de Pompeu Fabra amb el record del carrer Nou, un dels més comuns als nostres pobles i que solen manifestar un primer eixample de la vila. La Placeta ha recuperat el nom popular i baix de l’oficial carrer (de) Sant Joaquim trobem un antic carrer de Dalt (curiosament, a Almassora el carrer de Sant Joaquim és el carrer d’Amunt). De sants, ja ho deiem, n’hi ha un feix dins la part antiga: Sant Joaquim, Sant Antoni, Santa Anna, Sant Vicenç (església de Sant Vicenç Màrtir), Sant Pau, Sant Joan, Sant Jordi, Sant Sebastià i Sant Josep.
Cada carrer amb sant, però, amaga un antic nom popular, com aquest carrer del Triquet que encara recorda un altre: el carrer de les Mosques. La plaça de l’Ajuntament era la placeta de la Biga, topònim que retrobem a Almassora vora unes escoles perquè hi havia una biga de la llum. I encara a la part antiga, l’actual carrer de Pau Casals ho va ser de la Unió i popularment conegut com l‘era d’en Bast.
Creiem que és un bon recurs etnogràfic, cas que no es retorne el nom popular del carrer (opció que hauria de ser la preferent), que hi haja una retolació complementària a l’oficial. Ens conten més coses aquests noms alternatius que no els quasi sempre arbitraris noms de sants i personatges il·lustres. Amb tot, les retolacions només mostren una mínima informació de cada carrer. Algunes poblacions han optat per afegir uns mots que ens parlen de l’ofici (músic, lingüista, autor del diccionari…) i dels anys en què va viure. L’aparició dels codis QR obre la possibilitat d’explicar al curiós el per què d’aquell nom i un seguit d’informació que faria dels carrers una aula oberta.
