Penyagolosa és, possiblement, el topònim amb més interpretacions del nostre domini lingüístic. Per no fer-ho llarg, si voleu repassar les diverses significacions que hom ha atorgat al cim més emblemàtic d’aquest país podeu entrar a l’article que vam publicar a Gegant “Del nom de Penyagolosa“. Encara hi hauríem d’afegir la proposta de Rosanna Cantavella (2022) que ens feia veure la seua forma ‘angulosa’. Al principi de l’article esmentat destacàvem la ‘perspectiva’ com un element imprescindible a l’hora d’entendre l’etiologia d’un nom de lloc i hi parlàvem de les variades perspectives que ens ofereix Penyagolosa com una de les raons de la multiplicitat de les seues interpretacions. Finalment ha estat un mestre de la perspectiva, un artista amb coneixements d’humanista, qui ens aportat la solució més clara i senzilla.
Amat Bellés I Roig ha tingut a bé publicar la seua descoberta, molt ben argumentada i il·lustrada, a la revista de la Societa d’Onomàstica Noms: “Penyagolosa, tal com sona (el topònim)“. Podeu entrar a Noms-20 i llegir-lo. Hi descobrireu, entre d’altres, com veieu a la portada, una ressenya sobre la toponímia almassorina, una altra sobre el llibre de J.Miquel Ribés Toponímia urbana de la Serra d’en Galceran, els Ivarsos i els Rossildos i un bon article sobre el masos de Manonelles (sud-est de la muntanya de Montserrat) d’Assumpció Rehues.
A més de Noms-20, també ha aparegut el número 9 de la revista Onomàstica, que podeu consultar ací.
Hem fotografiat moltes vegades Penyagolosa des de les Goles. Calia, però, fixar-se en unes altres ‘goles’ per trobar-ne el significat… I ens ho ha resolt Amat!
Genial. Amat comença l’article puntualitzant que no és lingüista i després ens porta de la mà en un passeig geogràfic i lingüístic que ens deixa amb la gola oberta. Aquest regal-sorpresa no ens l’esperàvem! Gràcies, Amat.