Com si fora missa Major, amb la nau plena i la devoció de l’estima per un poble, dissabte passat i a l’església de Sant Bartomeu, Josep Miquel Ribés ens va explicar els continguts del llibre Toponímia urbana de la Serra d’en Galceran, els Ivarsos i els Rossildos.
La quantitat i qualitat del treball de Josep Miquel ben bé van merèixer en la seua exposició el qualificatiu de lliçó magistral. Precedida pels agraïments als seus informants, ens va fer una descripció detallada de la difícil planificació del poble, amb la ubicació de torres i murada, l’antiga església i la vella casa de la vila que va precedir les dos posteriors… També, amb el seguiment històric i arxivístic del mateix topònim del poble: la Serra d’en Galceran, la Serra o amb els noms dels carrers quan eren descriptius, populars i no mediatitzats pel bateig capriciós del govern del moment.
Van vindre després els Ivarsos (del cognom Ivars, no Ibarsos) i els Rossildos, tots dos antropònims. En acabar, després de rebre una llarga i merescuda ovació, ens va explicar el recorregut que anàvem a fer pels carrers del poble. Tot i que fora el punt final del recorregut, però, no vam pair amb deler la frase “Acabarem al Matadero”.
I una munió de gent va omplir de pany a pany cada carrer tot escoltant els coneixements apresos a l’arxiu… i al carrer, dels vells papers i dels molts serratins amb qui ha parlat Josep Miquel; mots del poble que ara tornaven al poble enriquits per l’estima d’aquell que s’enamora del lloc que estudia.
Aquests carrers resten ara acomboiats amb els taulellets de l’artista Paco Membrado, noms que rememoren els topònims populars. A més de la senzillesa i claredat d’aquestes manisetes hem de fer notar eixe blau tan nostre i antic i el toc subtil dels ornaments. L’almassorí, també enamorat d’aquest poble, no ha deixat de fer coses a la Serra, com ja vam veure a l’entrada Art i toponímia Paco Membrado i la Serra. I aquesta vegada, a més de la retolació d’indrets populars del poble, ha dissenyat un trencadís realitzat per molts serrantins que saben de l’aire i les fulles volant… El Vent de la Serra.
