En veure aquesta meravella per Menorca, ben prop de la basílica des Cap des Port (Fornells), vam pensar en les porteres del Maestrat que tanquen tantes serrades. Val a dir que ací en diuen barreres i no porteres. Barrera (DCVB) Espècie de porta formada de barres o peces llargueres i espaiades, de manera que impedeix el pas però deixa veure a l’altra part (Cat.; Bal.); cast. barrera, verja.
Tal i com ens ho van explicar estan fetes d’uastre, ullastre en diem nosaltres (olivera borda), que fa olivons i no olives; l’ullastre de Mossén Benito (Atzeneta del Maestrat) en feia 30 barcelles: gran collita! I parlant d’ullastres, és veritat que hi havia boscos sencers per Menorca, però no hi vam veure, tret d’algun assaig poc exitós, bancals d’oliveres. Pel que vam entendre, reblat amb els líquens que véiem sobre els mateixos ullastres, diversos factors climàtics no les deixen campar com cal; almenys per la meitat nord de l’illa.
A més de a les barreres, l’ullastre es fa servir per a la porteta del pou. I el paper d’aquestes, com veiem a les imatges, no sols tanquen propietats rurals; també aprofiten per a impedir o permetre l’accés a un espai protegit com el far de Favàritx… o fan de porta al recinte del far del Cap de Cavalleria.
Recordeu que podeu ampliar les imatges menudes de les galeries
Altrament, l’ullastre conforma les barreres de propietats urbanes, com ja vam veure a l’entrada sobre els Carrers d’Alaior . Les imatges 2 i 3 corresponen a l’entrada a un antic molí que pot esdevindre, segons que ens contaven, espai hostaler.
I, com hem vist al DCVB, aquestes barreres es relacionen també amb els foners o bassetgers.
BASSETJA (ant. basseja) o passetja. f.
Arma de tir, composta d’una trena de cànem, de lli, de pell o d’una altra matèria flexible i forta, amb un ullet o bosseta enmig, on es posa una pedra, i girant ràpidament la trena i amollant-la d’un cap, surt amb força el projectil (Cat., Bal.); cast. honda. Antigament era molt usual a Mallorca i Menorca l’ús de la bassetja entre la gent del camp. A Menorca se conserva la tradició que, per entrar en el gremi dels bassetgers, l’aspirant havia d’encertar a bassetjades sense errar cap tir, les nou barres d’una barrera en l’orde en què estaven col·locades o bé els vuit espais buits situats entre barra i barra (Camps Folkl. ii, 99).
Només cal anar al passat talaiòtic (enguany de celebració) per veure com els menorquins han estat, des de sempre, mestres de la porta. Mireu, si no, aquesta meravella del poblat talaiòtic de la Torre d’en Galmés (Fins i tot, si em permeteu la broma, tenien espiera).
Menorca la bella!…. sempre hi treus coses magnífiques del nostre preciós país!