Portes poètiques (2) Torres de Quart

Les ombres són així.

Per un instant, per un moment que el clic reté, s’agermanen i prenen una sola direcció.

I entren a València per les Torres de Quart…

Homes i dones, que es creuen i ben drets s’allunyen,

s’agermanen gitats pel terra en ombres que dibuixa el sol d’un capvespre

I el sol fa castells i muixerangues a la porta de ponent

Sol d’horabaixa que pinta el terra de pell daurada

Sense sol no hi ha ombra ni sòl daurat

però els cossos pinten el pas

Hi ha passos solemnes, lleugers, festius, sensuals…

I la fotografia, malgrat retenir-ne el pas, no pot aturar el moviment que s’hi endevina

Les Torres de Quart, amb la pell ferida a canonades, s’acomboia amb el pas d’aquells que deixa entrar o eixir…

Alguns resolen passar l’estona asseguts al banc

amb aparells mòbils i gossos estàtics.